Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: visita per Vientiane, capital de Laos i viatge cap a Hanoi, Vietnam (dia 11, 19 d’agost de 2016) (II)
En
arribar a casa, li va demanar aigua a sa mare, i després, va morir. I per
d’altres exemples, el d’en San, un noi que va anar a pescar amb els seus dos
fills. Van trobar una bomba i com que havia sentit que si es feia esclatar es
morien molts peixos, va fer allunyar els seus fills i la va tocar. En esclatar,
el va deixar orfe de mans i els seus fills el van carregar a una barca per
tornar-lo a casa. Nou hores després va rebre assistència mèdica, i tal i com
diu ell mateix, durant 4 anys el van haver d’alimentar com un gos. A dia d’avui
porta pròtesis i va poder anar a la signatura del tractat de 2008 contra les
bombes de dispersió (https://ca.wikipedia.org/wiki/Convenci%C3%B3_sobre_Bombes_de_Dispersi%C3%B3;
http://fundipau.org/100-estats-ja-han-ratificat-el-tractat-de-bombes-de-dispersio/
), que tal i com s’explica a viquipèdia “La Convenció sobre Bombes de Dispersió és un acord internacional que crea
restriccions per a l'ús de bombes de dispersió o "clúster».
Armament explosiu on les municions principals rebenten en multitud de
minifragments que a la vegada també són explosius.
Les normes de l'acord van ser adoptades el 30 de
maig de 2008 a Dublín.[6] i
haurien de ratificar a Oslo al desembre. Sis mesos més tard van ser ratificades
per 30 estats més. El setembre de
2013, 108 estats havien signat el tractat, amb 84 que l'havien ratificat o s'hi
havien adherit.
Els països que ratifiquen les normes són obligats
a, "sota cap circumstància":
(a) utilitzar municions de dispersió;
(b) desenvolupar, produir, adquirir (de la manera que sigui), emmagatzemar, revendre o transferir a qualsevol, directament o indirectament, municions de dispersió;
(c) assistir, promoure o induir el seu ús a estats que no hagin signat aquest tractat.
(b) desenvolupar, produir, adquirir (de la manera que sigui), emmagatzemar, revendre o transferir a qualsevol, directament o indirectament, municions de dispersió;
(c) assistir, promoure o induir el seu ús a estats que no hagin signat aquest tractat.
El tractat permet que certs tipus d'armes amb
submunicions que no tenen els efectes d'àrea indiscriminats o els mateixos
riscos explosius sense detonar com tenen les municions de dispersió. Aquestes
armes permeses han de contenir menys de deu submunicions, cada una ha de pesar
més de 4 kg, i cada submunició ha de tenir la capacitat de detectar i atacar un
objecte únic i contenir mecanismes d'autodestrucció i autodesactivació
electrònics. Un nombre limitat
d'armes i bombes prohibides pot ser adquirida i mantinguda per la formació, el
desenvolupament de tècniques de detecció, neteja i la seva destrucció. Sota
l'auspici de la Coalició contra les Bombes de Dispersió, el Procés de Municions de Dispersió o Procés d'Oslo, va començar el febrer de 2007 a Oslo, Noruega. En aquesta oportunitat, 65 nacions van subscriure
la "Declaració d'Oslo", comminant-los a:
Concloure el 2008 un instrument internacional
jurídicament vinculant que prohibeixi l'ús i emmagatzematge de bombes de
dispersió que causen danys inacceptables als civils i garantir l'adequada
prestació d'atenció i rehabilitació als supervivents i la neteja de les àrees
contaminades. (continuarà)
(La fotografia correspon al museu COPE, a Laos)
Comentaris