evita

El cas balear és semblant al de Catalunya, també aquí el factor principal en l'expansió del castellà ha estat la immigració, en mesura molt més gran que la  substitució lingüística . La situació sociolingüística del català a les Illes Balears és diferent segons l'illa i la zona, a  Menorca  i a la  Part Forana  de  Mallorca  és on més es parla el català i a  Palma  i a  Eivissa és on menys es parla. A més, a les zones turístiques, es parlen l' anglès  i l' alemany . Encara que amb menys impacte, l'italià és també un idioma freqüent, sobretot a Formentera, que compta amb un alt índex de turisme d'aquesta nacionalitat. D'acord amb les dades del cens de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears de l'any 2001, i les dades sociolingüístiques del IEC de 2002, pel que fa al català la població es distribuiria de la següent manera: el sap parlar el 74,6%, l'entén el 93,1%, el sap llegir el 79,6%, el sap escriure el 46...

Fauna La fauna de les Illes Balears destaca per un gran nombre d' endemismes . Hi ha uns dos-cents trenta  endemismes  animals catalogats (fins a l'any 2000), el 99% són  invertebrats . Entre els  rèptils  endèmics destaquen les  sargantanes , com la  sargantana balear  i la  sargantana de les Pitiüses , també destaquen les poblacions balears de la  tortuga mediterrània , la  tortuga d'estany , la  serp blanca  i la  serp d'aigua . També cal destacar el  Ferreret , petit amfibi que habita els torrents de la Serra de Tramuntana i descobert l'any 1980. Entre les  aus destaca la colònia mallorquina del  voltor negre  i l' àguila peixatera . Entre els  mamífers  destaca l'absència del  porc senglar  però hi és present la  marta . No cal dir que la informació existent no és la mateixa per a cada tàxon. Els vertebrats són els més ben estudiats. Els invertebrats ten...

El  segle XVIII  és també un segle de reformes il·lustrades dins la política general de la monarquia borbònica. Es funda la Societat Econòmica d'Amics del País de Mallorca, que intenta posar en marxa reformes importants amb la introducció de conreus més comercials (cotó, lli, morera, vinya, ametller,  garrover …) i difondre la utilització d'adobs, a més de participar en la fundació de la Companyia de Comerç, que pretenia fomentar els intercanvis comercials amb Amèrica i impulsar les primeres fàbriques. A Eivissa, el canvi en l'organització territorial també pretenia urbanitzar l'illa, ja que els il·lustrats consideraven que el poblament dispers al camp era el major obstacle per al progrés de l'illa. La davallada de la pirateria i el cors fa que definitivament es repobli Formentera, que mai no havia tingut un poblament estable des del  segle XIII . En conjunt s'ha de dir que malgrat els esforços, totes les mesures il·lustrades a Mallorca i les Pitiüses seran...