evita

Avui és el darrer dia de l’any 2009. D’aquí a no moltes hores, 365 dies, el que en el nostre calendari diem un any, s’hauran esgotat. 365 dies de tots colors, amb totes les estacions viscudes. Moment tradicional de fer balanços i de pensar (i si es pot, executar!) nous propòsits. Un any, a nivell personal, amb molts canvis en tots els sentits, però un any per adonar-me que la vida és molt bonica i val la pena viure-la al màxim. Gent que ens ha deixat, d’altres que han arribat per omplir els nostres cors d’alegria. I també, un bon munt de llocs visitats i experiències inoblidables i gent increïble! I a nivell del planeta, per desgràcia, continuem amb els mateixos problemes de sempre: guerres, corrupció, enveges, destrucció del planeta, falta d’acords. Però enmig d’aquesta llista negra, també temps per a l’esperança: per exemple, el creixent sentiment de que la nostra nació té el dret a decidir el seu futur, un bri d’esperança després de 300 anys d’ocupació! En fi, 365 dies, un any que s...

Demà, 31 de desembre, l’últim dia de l’any, dia de Sant Silvestre, també és la diada de Mallorca. L’any 1229, el rei Jaume I va entrar a Palma de Mallorca, conquerint-la al soldà almohade Abu-l-Ala Idris al Mamun. Ja han passat una bona colla d’anys, però encara a Ses Illes, hi ha el sentiment de pertinença a una sola nació, la dels Països Catalans. És per això, perquè aquesta és la meva nació, que demà també serà la meva diada, la de la part insular del meu país. Visca els Països Catalans! PD: demà, serà també el primer concert de la gira del vintè aniversari dels Brams! Un bon motiu i un bon lloc per iniciar-la!

El proppassat 22 de desembre vaig tenir la sort de poder assistir al partit entre les seleccions nacionals de Catalunya i Argentina. El resultat va ser favorable a la selecció del meu país, 4 (Bojan, Sergio Garcia, Sergio i Moisès) a 2. Gairebé 53000 persones deixaven un Camp Nou mig buit o mig ple, segons com es miri. L’ambient a la graderia va ser genial; grans i xics cantant i gaudint de l’espectacle futbolístic i també de la festa prèvia. Emocionava també veure infants amb discapacitats recollint les pilotes. A més, però, l’ambient era de reivindicació. Prou partits de “costellada”. Volem la oficialitat i poder competir, car crec que faríem un bon paper i un bon joc, tal i com va demostrar ahir l’equip de Cruyff. També notable l’escridassada al president Montilla. Crit d’atenció que ja n’estem tips de tanta cara bonica i pocs fets. El camp s’hauria d’haver omplert, però no totes les seleccions per un partit amistós són capaces d’arrossegar 53000 ànimes... El temps, les dates poc ad...

Aminatou Haidar és el nom d’un activista sahrauí que ha estat en vaga de fam durant una bona colla de dies, concretament 32, a l’aeroport de Lanzarote. He seguit el seu cas, tot i que no de manera exhaustiva. Aquesta dona, resident a Al-Aaiun, capital del Sàhara Occidental, no se li permetia el retorn a la seva pàtria, ja que no tenia el passaport marroquí, l’estat del qual el Sàhara Occidental es vol independitzar (més informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Aminatou_Haidar ). Diversos països s’han implicat en la lluita d’aquesta dona vers el seu poble i perquè es compleixin els Drets Humans. Sortosament, s’ha aconseguit una sortida a aquesta trista situació i Haidar ha pogut tornar a Al-Aaiun. Tan de bo aviat el Sàhara pugui celebrar el seu referèndum d’autodeterminació, sense les traves que li posa el Marroc i pugui aconseguir l’anhelada llibertat. Però alhora em fa molta ràbia la hipocresia del govern espanyol, que dóna suport a la consulta d’autodeterminació al Sàhara i s’oposa ...

Sí, avui és Nadal, el dia en el qual en la religió cristiana se celebra el naixement de Jesucrist, el salvador. Amb el anys, aquesta festa ha adquirit un rol comercial totalment reprovable, almenys des del meu punt de vista. Un dia per ajuntar-se la família i els amics, però que amb els anys s’ha convertit en una festa de fer regals, a quin més car. Època de solidaritat, però una solidaritat que malauradament només es veu per aquestes dates, mentre que durant la resta de l’any queda amagada en qualsevol viarany del cervell. M’agradaria pensar que cada dia és Nadal, que la solidaritat no només rebrota a finals d’any, concretament el 25 de desembre... Esperem que tots els desitjos es facin realitat! http://www.youtube.com/watch?v=a6w7J9-eh8A

Avui és la nit en la qual una bona colla d’infants de Catalunya faran cagar el tió. Picaran el tronc que han alimentat durant unes quantes setmanes, amb tota la il·lusió del món per tal que aquesta nit el cagui els regals que li han demanat. Una tradició ben arrelada a la nostra terra, igual que l’Olentzero ho és al País Basc (http://ca.wikipedia.org/wiki/Ti%C3%B3_de_Nadal). Però la globalització imperant en aquest món provoca que aquesta tradició tant nostrada vagi essent substituïda pel Pare Noel, que teòricament baixa per les xemeneies a portar regals. Aquest personatge, oriünd de les terres nòrdiques, però que certa multinacional que ven una beguda de cola, ha estès arreu del planeta per ajudar a vendre el seu producte, és qui ara porta els regals... Però aquesta nit, a cantar ben fort, que el tió ens cagui torró i tot allò que li demanem! Encara tinc vives a la memòria les imatges de quan de nena, al costat de la llar de foc, amb els avis i els pares ben atents, picava el tió i li...

Impressionant. 6 de 6. Copa del Rei, Lliga, Champions, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs. Aquest és el magnífic balanç que ha aconseguit el Barça de Pep Guardiola. M’encanta el futbol en tant que esport. Nogensmenys, no m’agrada el circ mediàtic i economòmic que hi ha al seu voltant, però no per això deixo de sentir els colors blaugrana. I aquest passat cap de setmana, èxtasi! El Barça va guanyar la copa del món de clubs. Impressionant. Fins al moment cap equip ha estat capaç d’aconseguir tots els títols que ha disputat. I tendre el moment en el qual Pep Guardiola, amagava les llàgrimes que davallaven pel seu rostre. Tota la tensió de tants mesos de treball va esclatar. I amb ella, una bona colla de gent ens vam emocionar. El que ha fet aquest equip, irrepetible. Aquest Barça ha aconseguit aglutinar en un mateix sentiment gent de multitud d’ètnies i religions diferents. Un equip compromès, un tècnic intel·ligentíssim i gran psicòleg, una barreja ideal per acons...

Avui la selecció nacional del Principat de Catalunya disputarà un partit, per bé que no oficial (per desgràcia), contra la potent Argentina. Serà el debut de Johan Cruyff a la banqueta de la selecció catalana, que espera comptar amb jugador de primera línia. Serà un partit vibrant, ple de sentiment i de futbol, un pas més vers la tant anhelada oficialitat. Avui, tots al camp a animar la selecció i a fer-nos veure, que el món sàpiga que existim, que Catalunya existeix, que Catalunya pot ser una selecció de primer nivell, Catalunya ha de ser una selecció oficial! Endavant! Visca el futbol i visca Catalunya lliure!

Avui és 21 de desembre. I què millor que deixar un poema de la Maria-Mercè Marçal dedicat a un 21 de desembre.... Avui, vint-i-u de desembre, he sortit al balcó: sota una pluja que ja amainava he vist els testos, les olles, els pots de conserva plantats d’atzavares, de cintes, begònies, geranis i cactus, de cabellera de la reina i d’alegria de la casa. I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor. Feia molts de dies que no sortia al balcó corrent darrere d’amors i d’altres coses...

Malus domestica Embolcallada de verd, de groc o fins i tot de vermell, et dibuixes davant meu. Flairo la teva aroma, Intueixo la teva tèbia dolçor, La suavitat del teu cos. La boca se’m fa aigua, talment com han de ser de sucosos els teus indrets més recòndits. Només mirar-te, i amb el gest de prendre’t entre les meves tremoloses mans. el cor se’m desboca, palpitant d’anhel. Entretant la respiració s’accelera fins a esdevenir panteix. I per fi mossego la poma del desig

El passat cap de setmana crec que va ser l’inici de quelcom històric. El diumenge dia 13 es van celebrar les consultes (malgrat que no vinculants) sobre si el poble de Catalunya vol la independència. D’aproximadament 700.000 persones convocades a les urnes, gairebé 195.000 (una participació del 30%) van anar a votar, dient en un 95% que sí, que volem la llibertat del nostre poble, la nostra voluntat és independitzar-nos d’Espanya. Per sobre de tot va ser una jornada cívica, plena d’il·lusió i d’alegria! Un jove va venir des dels Estats Units únicament per votar, gent gran que encara té l’esperança de veure la llibertat del seu poble (tan de bo així sigui!), comarques senceres abocades, gent celebrant la victòria del sí... Pell de gallina de veure que ja ho començat el camí definitiu. Ara cal ser prou madurs per no barallar-nos i fer junts el camí. I de passada, ja hem donat a conèixer la nostra situació arreu del món, car a la consulta hi assistiren com a observadors periodistes d’arre...

Asseguts al voltant d’una taula, fem gresca i xerinola. Mengem, bevem i somriem. De sobte, no se sap ben bé d’on apareix un àlbum de fotografies. Les més antigues, en blanc i negre, es barregen amb les fetes en càmeres digitals, plenes de tots colors. El rostre dels avis absents alhora que presents, la cara de l’oncle Narcís, multituds de cares vistes només unes poques vegades. Imatges que fan retornar a la més tendra infantesa, veure com els cossos es van transformant amb el pas dels anys, perdent en innocència i guanyant en experiència. Reviure moments i retornar per uns instants a llocs plens de records... Tota una tarda que de records i melangia, d’afirmació de sentiment i d’amor envers els meus... (La foto és de l’oncle Narcís, el germà de la meva àvia Remei...)

Sí, aquesta setmana el fred ja ha arribat. Del no res el fred ha aparegut, ha impregnat llars i carrers, penetrant els ossos, refredant idees, alhora que congela mals pensaments. Desembre, el darrer mes de l’any, època de fer balanç, de veure les muntanyes emblanquinades, notar el fred glacial als porus, observar els arbres despullats de fulles, preparant-se per a rebrotar quan el sol es torni a acostar al nostre hemisferi nord. I mentrestant, què millor que quan el dia ja s’ha escoltat, quan la nit fa hores que impregna les planes i les valls, ficar-se dins del llit o bé a la vora del foc, amb un bon llibre a les mans, i amb bona companyia...

Com a homenatge a tots i totes els que van participar ahir al referèndum celebrat a 167 municipis, aquesta cançó de Brams! Continuem lluitant, que ja ens apropem a la victòria de la llibertat! Vull per demà Pels ports del Ribagorça al cor de la Noguera paro el meu cotxe i resto badant, les alzines que s'allunyen al capvespre de la terra surt quelcom sobrenatural. Lluny les mentides i els errors, lluny la injustícia i la por. És l'amor qui m'enpeny a estimar la justícia que aquesta terra m'està demanant. Per l'Eix del Llobregat pujant a Berga, se'm fa evident dels homes el progrés, els boscos i els rius que abans eren nets paisatge fet a clapes que ens han cremat. Potser si, sortim endavant. Tots gaudim d'oportunitats. Però mentre l'home no entengui la raó d'estimar, l'indret on viu, al seu voltant jo SEGUIRÉ LLUITANT ENMIG LA FREDOR COM UNA FLOR QUE NEIX AMB EL DESGEL EMBRIAC D'AMOR LLENÇO EL PUNY AL VENT JO VULL PER A DEMÀ LA MEVA TERRA LLIU...

Sí! 13 de desembre! Avui!Un dia que ha de ser l’inici del pas definitiu cap a la llibertat del poble català. En aquesta data se celebraran en una bona colla de pobles del principat referèndums d’autodeterminació. I això, sortosament sembla que només serà la primera tongada de referèndums! Entitats privades, particulars, moltes vegades amb l’oposició flagrant de govern i alguns polítics, s’han erigit en promotors de la consulta que ha de ser un bon assaig pel que espero que ben aviat sigui el referèndum definitiu perquè el poble català pugui decidir el seu destí, seguint el magnífic exemple propulsat a Arenys de Munt el 13 de setembre El govern a negat que es puguin utilitzar dependències públiques per la realització del referèndum. I el mateix ha fet l’església, almenys el bisbat de Girona. Però amb perdó de l’expressió, per collons i ovaris que el poble s’ha organitzat! Ha buscat alternatives i les ha trobades. I sí, ell ha de ser qui ha de decidir. Sí, endavant amb la llibertat de de...

El tercer (i darrer) dia a Bristol es va despertar entre núvols i sol, entre pluja i claror. Una dutxa, recollir l’habitació i a buscar un lloc per esmorzar, ja que essent diumenge no tots els locals estaven oberts! Després d’un cafè i altres menges i begudes, a fer un últim passeig per Bristol. El destí escollit va ser la zona portuària. Tot xino xano, passant, per parcs i carrerons, arribàrem al port, passant per una zona bastant arreglada, i nova, a on ens vam entretenir a fer-nos fotos amb les escultures de personatges locals cèlebres. Tot passejant al costat del riu, vam prendre una petita barca que ens canvià de costat, no sense fer “enfadar” a la “capitana” del bot amb les nostres bestieses. A l’altra riba vam continuar passejant... però la pluja que feia una estona que havia aparegut de nou, es va començar a fer més insistent, així com la fresca. Aquest pretext fou perfecte per parar-nos a dinar en un tailandès i així escurar la cartera de lliures. Com que l’hora de tornar cap ...

En el segon dia a Bristol, la claror a través de les cortines em desvetllà prompte. Així doncs, com que romandre molta estona en un llit estrany se’m fa difícil, em vaig llevar i després d’una reparadora i desvetllant dutxa, a punt per gaudir de la jornada. Esmorzàrem un bon acollidor local a on el dia anterior havíem fet un café i un cop la gana esmorteïda, prenguérem un bus en direcció a la localitat de Bath, no excessivament lluny de Bristol. Bath és una ciutat declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Com que era vigília de Sant Nicolau, festa molt concorreguda en aquella zona, la ciutat estava plena de gent que visitava la fira que s’hi celebrava. Paradetes de Nadal escampades per bona part de la zona antiga. Primerament vam visitar les termes romanes (tot i que només la part que era gratuïta, ja que l’entrada no tenia res de barata) i seguidament, una mica la catedral, ja que s’hi celebrava missa i tancaven les portes. Vam passejar-nos per carrers i carrerons, enmig del ...

Divendres passat, després d’una agradable vetllada encara a terres gironines, i tot just el dia s’aixecava, ens vam dirigir cap a l’aeroport. Tot rodat: control de maletes i ja gairebé embarcar. Per mi el vol va ser molt plàcid, car la son em vencé en pocs moments. Quan em vaig despertar, ja estava a la Gran Bretanya. Un autobús ens portà just al centre de Bristol, i després d’alguna que altra volteta, arribàrem al hostel a on ens allotjàvem. Però ai las, la recepció estava tancada, així que vam dedicar l’estona a omplir l’estómac. Fet aquest deliciós tràmit, de nou tornàrem al hostel i llavors sí, ja teníem l’habitació per nosaltres. Deixades les maletes, a familiaritzar-nos amb Bristol. Passeig cap a la Catedral (prou bonica!), a l’Ajuntament (espectacular entrada), la biblioteca i finalment, a veure com dequeia la fosca al damunt de Brandon Hill, amb una bonica (tot i que fosca) vista de la ciutat. La visita, però va ser una mica humida degut a la plugeta fina, però insistent... Fin...

En el capvespre ...Vindrà la mort i tornaran les neus. Sóc en el món dels rius, de les albes que fugen. Vinc d’un país on els homes no lluiten i estimen solament.

Ahir va ser el dia en honor a la constitució espanyola, la constitució del país veí que em ve imposada. Sota el pretext d’aquest llibre carrincló, s’està debatent si l’Estatut de Catalunya és constitucional o no. Un Estatut, a parer meu, faltat d’ambició, però de moment, la carta magna que ha de guiar Catalunya. Mentrestant es dedica un dia a un text que no és res més que una presó i al meu país se li neguen el dret de decidir sobre el seu futur i la seva llibertat. No és la meva constitució, l’espanyola, ni mai ho serà. Un Estatut sense lligams al país veí hauria de ser la guia per uns Països Catalans lliures. Ho podrem celebrar l’any vinent? Esperem que sí!

Demà, ben aviadet al matí, nova excursioneta per Europa. En aquesta ocasió el destí és... Bristol, Anglaterra. Serà una bona oportunitat per conèixer aquesta ciutat del sud d’Anglaterra, practicar una miqueta l’idioma, i prendre unes quantes pintes amb bona companyia. També visitar la catedral o el castell de Blaise... A més, també serà una bona oportunitat per contemplar els murals que un grafiter oriünd de la ciutat es dedica a escampar per llurs parets la seva obra(fins i tot els veïns en referèndum van votar contra l’eliminació d’un mural d’aquest grafitista promoguda per l’ajuntament de la ciutat). Ens veiem a la tornada! http://es.wikipedia.org/wiki/Bristol

Ahir vam començar desembre, l’últim mes de l’any. El mes de Nadal i de Cap d’Any. Però per la societat de consum que ens imposa sistemàticament el capitalisme, ja fa mesos que és Nadal. Aparadors plens de postals nadalenques, pares noels ja pels carrers... Dissabte passat, a Girona es va fer fins i tot una encesa pública dels llums de Nadal... I els carrers ja estaven plens de gent fent les compres nadalenques! Sincerament, no entenc aquest consumisme boig per intentar demostrar que ens estimem... Realment només ho fem per Nadal? La solidaritat només és aquests dies? Realment, la festa de Nadal, a parer meu, siguis cristià o no, hauria de romandre com una festa d’unió i de concòrdia... i no del consumisme... I això que només estem a 1 de desembre...

Avui és el dia mundial contra la SIDA. Arreu del món diàriament moren moltes persones a causa d’aquesta malaltia vírica. Sobretot a l’Àfrica hi ha una pandèmia d’aquesta malaltia, car els mètodes de prevenció funcionen poc. Mentrestant, a occident, sortosament aquesta malaltia s’ha convertit en crònica, ja que hi ha medicaments disponibles, a més de la prevenció. Però les grans multinacionals farmacèutiques encara tenen molts interessos darrere aquestes medicines que podrien salvar milions de vides i no estan disposades a perdre beneficis per a canvi de salvar vides... Trist, realment trist que això succeeixi. De moment, en aquesta països només queda la prevenció i esperar que els falsos mites desapareguin. Falses creences com que fer l’amor amb una noia verge cura la SIDA, que rentar els òrgans genitals d’una dona amb lleixiu després de mantenir-hi relacions també elimina el virus són encara presents en alguns països. Un record per totes les persones que ens han deixat a causa de la m...