evita

E n un moment de tanta tristesa pels focs de l'Empordà, a on hi ha gent que hi va perdre la vida, hi ha éssers no humans que només destil·len odi. Tota la meva solidaritat a la gent que ha patit i pateix les conseqüències d'aquest devastador incendi. Moltes vegades ignoro tots aquests comentaris, però estic una mica tipa de tant d'odi gratuït i avui no me n'he pogut estar. Ells mateixos van quedar retratats. No tenen ni humanitat (extret de www.naciodigital.cat i d'altres fonts). - No quieren independencia de ESPAÑA?,no dicen que ESPAÑA esun lastre para ellos?,pues bien que se jodan,que se las arreglen ellos SOLITOS,aplaudiran al ejercito de ESPAÑA para quitarles el marron de encima y una vez controlado y apagado el fuego,fuera de cataluña que no es de ESPAÑA,lo dicho,que se JODANNNNNNNNNNNNNNNNNNNN, - Por mí, que se queme Cataluña entera (y su contenido...).O sea! - ¿Alguien sabe si arden mejor los pinos catalano-hablantes que los castellano-hablan...

         COLLARETS DE LLUM Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s'adorm tot és de joguina Un estel petit obre l'ull i parla: --¿On serà l'amor que no puc trobar-la? --On serà l'amor? --fa la Lluna bruna. L'he cercat pertot, que n'estic dejuna. I l'amor ocult  entre satalies riu que riu content de ses traïdories. Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll d'adorm tot és de joguina. Prou l'estel petit i la Lluna clara cercaran l'amor més i més encara. Se'n reiuran els camps i les ribes pures i els pollancs i el riu i el pla i les altures. Se'n riuran els grills i els ocells cantaires i el vent remoós i els follets rondaires. I ell, entaforat entre satalies, contarà a la nit noves traïdories. Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s'adorm tot és de joguina.

Aquest proper diumenge a Girona se celebrarà un gran acte per reclamar que Catalunya vol viure en llibertat. Organitzat pel diari ElpuntAvui, aquest concert i tots els actes col·laterals volen ser un altaveu perquè s'escolti al món i a Espanya que n'estem farts de viure oprimits, de ser expoliats sistemàticament, de viure empresonats per una sangonera anomenada Espanya. Hi actuaran un bon grapat d'artistes que amenitzaran amb les seves actuacions una reivindicació que cada vegada esdevé més forta i valenta. Perquè ja no tenim por, perquè volem ser lliures, perquè avui comencem a construir el demà en llibertat, per homenatjar a totes aquelles persones que van patir la repressió i hi van deixar la vida per reclamar la lliberat, més que mai, VISCA CATALUNYA I ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES!!! http://www.catalunyavolviureenllibertat.cat/

Una bellíssima part d'aquest bell país, el meu país, ha quedat devastada per uns grans incendis pressumptament ocasionats per la negligència d'algunes persones. El més trist de tot és que hi ha gent que hi ha perdut la vida. La cendra he cobert i ha entristit tot el conjunt dels Països Catalans. Moltes llàgrimes d'impotència, però el poble s'ha unit com mai per salvar el nostre patrimoni natural, que de passada sigui dit, no està gens cuidat. I des d'aquí un senzill i humil homenatge, un gran GRÀCIES a aquests funcionaris que malgrat les retallades, els nostres bombers, han lluitat i seguiran lluitant, amb perill de perdre-hi la vida, per preservar persones i entorn. I mentrestant els titelles de polítics de torn amaguen el cap sota l'ala. En moments tan tràgics com aquest hem demostrat de nou que som un país, que unit, pot ser molt gran. Molta força! "...si de tot Catalunya... sols l'Empordà es perdés la pàtria ja no fóra la mateixa". J.Mara...

El primer dia de juliol l’iniciem a Florència. Ens aixequem, esmorzem amb les queviures comprades el dia anterior i ja abandonem la bella ciutat. M’adormo amb el sol de la Toscana i quan em desperto ja estem a Pisa ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa ), la ciutat que va veure néixer el gran científic   Galileo Galilei ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei ) A Pisa en realitat no hi ha gaire gran cosa, més que la zona de la Torre, tot i que les guies també recomanen visitar el jardí botànic. Aparquem el cotxe i anem a la zona de la torre inclinada de Pisa, que en realitat és el campanar de la bella catedral que hi ha al davant. Només d’arribar ja impressiona veure com n’està d’inclinada! ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_inclinada_de_Pisa ; http://www.opapisa.it/es/home-page.html   ). La torre va comença a ser construïda el 1173 i fa aproximadament 55 metres d’alçada. Ja només de començar la seva construcció, degut a un mal disseny, a un terra inestable i a u...

La nit ha estat càlida a la zona de la Toscana ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Toscana ). Ni la finestra oberta ha pogut apaivagar la calor. Ens llevem, ens dutxem i mengem l’esmorzar: un croissant i un cafè. Tot seguit, marxem a recollir un cotxe de lloguer, que resulta ser un graciós i petit Fiat Panda negre.   Ens hi enfilem i ja no parem fins arribar a Florència ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Flor%C3%A8ncia ). A la ciutat només hi ha zones blaves per a aparcar i a preus desorbitats. Deixem el cotxe als afores i anem caminant fins al centre de la ciutat fins trobar el hostel a on ens allotjarem, just davant del Nuovo Mercato, tot ple de paradetes ( http://en.wikipedia.org/wiki/Loggia_del_Mercato_Nuovo ). Deixem les coses i ens endinsem a les entranyes de la ciutat. Entre carrers i carrerons anem a parar davant del Palazzo Vecchio ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Vecchio ) , a on fa una exhibició de Ferraris. Ens hi estem una miqueta, però el sol torra l’esquena i anem a...

Feia temps que tenia ganes de visitar Florència i Pisa, i aprofitant un vol barat, amb uns amics, ens decidim a anar-hi. Marxem amb el capvespre d’un dels primers dies d’estiu. Només d’arribar a l’aeroport de Girona veiem que hi ha un gran desplegament policial per la presència d’un Borbó non grat a Girona i a Catalunya. Però a part de la ràbia de veure això, encara me n’entra més quan m’adono que no porto damunt el Document Nacional d’Identitat (pel qual no em sento representada, però que necessito tant si com no per a poder volar). Per uns segons el pànic s’apodera de mi, però truco a una gran amiga que em porta el DNI a temps per a embarcar. Mentre els segons no passen i el neguit es va fent més palès, veig arribar el Borbó escortat per no sé quants Mossos d’Esquadra i fins i tot una ambulància. Mentre es retalla en sanitat, hi ha qui té el privilegi de tenir una ambulància a disposició les 24h del dia.... Però per fi arriba la meva amiga amb el document i puc entrar...i espera...

"El pez púrpura" és el nom del primer recull de poemes de Ramón Palma, editat per "El llop ferotge". Vaig conèixer la poesia de Ramón Palma durant les nits poètiques que el col·lecitu "El llop ferotge" va realitzant periòdicament per distints locals de Girona i d'altres contrades. Si ja en directe quedava embaladida pels poemes, encara més corpresa he quedat en llegir el llibre, bellament il·lustrat per la també escriptora i artista Joana Ramos i prologat per Jordi Fornos. Poemes que parlen de quotidianitat, de sentiments, poemes que parlen de la vida com ella mateixa. És difícil destriar-ne un d'entre tots, però personalment m'han agradat moltíssim "Girona, Plin y la estela del Llop", així com "Pontós, la tierra labrada", un deliciós poema que narra la vida al camp, que magnifica l'orgull de ser de poble. I amb el cor ben encongit vaig quedar quan vaig llegir les línies que conformen "Sigues vivo, Jordi, en mí ...

Hi ha una caça de bruixes totalment descontrolada contra els moviments socials i tot allò que apunti a la dissidència dels governs del PP i de CiU. Dir-ne govern és més aviat un eufemisme, car més que sota una democràcia, vivim sota una dictadura. Ahir mateix es van detenir algunes persones que van ser partíceps de la vaga del passat 29M. Els mossos actuen amb traïdoria, intenant tallar de soca-rel tot element de protesta de la societat. De què tenen por? Personalment ja l'he perduda fa temps. Ningú és més que ningú, aquesta colla de repressors es creuen els amos i les mestresses del món i no són més que uns titelles a mans del capital més salvatge. Prou, prou, prou! Prou de repressió, prou de retallades, prou d'abocar el poble a la pobresa i a la dictadura. És moment d'aturar la caça de bruixes, de dir prou, de fer-los fora de la cadira a on estan aferrats! Em dónes la mà i caminem junts per aturar aquesta bogeria i construir un nou demà??

Fa gairebé un mes vaig tenir l'oportunitat de fer una visita a Gent, un any després d'haver-ne marxat. La veritat és que va ser una retrobada amb amics que fa temps que no veia. Va ser encantador poder compartir una tarda amb els meus antics llogaters, parlant de la vida, de com s'havien complert els seus projectes. I veure un dels meus amics defensar l'esforç de quatre anys en forma de tesi doctoral. Els capvespres llargs, amb una cervesa a la mà i bastint projectes. I la ciutat, la veritat és que és sembla una altra amb la llum de final de primavera. Plena de vida, plena de llum, les flors arreu; els canals amb un nou color. Però com abans, de sobte el cel s'ennegria, queia la tempesta, i després, resorgia el sol amb més força que mail. Van ser un dies de reconciliar-me amb una ciutat que a voltes m'havia deixat una mica de gust amarg. I espero retornar-hi ben aviat per fondre'm amb una forta abraçada que la vida m'hi ha deixat :)

COSSOS Ressonen acceleradament els timbals del cor. Les pupil•les t’han copsat, el cos ja no em pertany. Mana el ritme dels sentiments, les sensacions davall la pell obnubilen la raó. Res més existeix que el teu cos, de cap a peus, de peus a cap, bell, esvelt, la font del meu desig. La fam d’acoblar nos ànimes, de viure eternament units pel deler dels cossos m’obceca i em corromp. El desfici de recórrer a besos ton cos, resseguint tots els solcs, inventant rius de plaer, vívidament em corseca el sexe i l’enteniment. Aliè a la meva pruïja, traces una ganyota i somrius, perpetuant l’encanteri sota les estrelles. Tanmateix, s’acaba la melodia del somni de saber-te meu, quan et perds entre la gent. I dins meu solsment renaix el brot de la buidor i l’anhel de tornar imaginar la fusió dels nostres cossos que mai, encara, s’han estimat.

Fa ja gairebé un mes que un dels més grans escriptors en llengua catalana, Emili Teixidor, morí (http://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Teixidor_i_Viladec%C3%A0s). Fa un parell de mesos escassos vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una conferència seva. La veritat és que tenia una impressionant claredat d'idees: cal formar els joves en la lectura, no cal renegar del que tenim a casa, ans al contrari. També comentà que és necessari perpetuar la memòria històrica, no deixar que caigui en l'oblit... A més del seu llegat intel·lectual, aquest mestre i periodista ens deixa un llegat literari d'incalculable valor: llibres infantils com el mític "Ocell de Foc" o la celebèrrima "Pa negre" seran novel·les que espero que perduraran moltes generacions. Amb pena al cor perquè ja no podrem gaudir més dels seus escrits, només em queda dir: gràcies Emili per tot el que ens has deixat i ensenyat! Fins sempre!

A partir de dilluns vinent, hi haurà una notable pujada de l'IVA, a més de reduccions de salaris i també retallades en el nombre de regidors dels ajuntaments. Aquests són les noves mesures que han propulsat aquest grupuscle de mentiders i feixistes del PP. Mentre els seus amiguets s'han enriquit a tort i a dret, han estafat anant i venint i viuen a cos de rei, els que no tenim culpa de la crisi provocada pels especuladors, l'haurem de pagar. Cada vegada hi haurà més famílies pobres, faltaran (encara més) recursos sanitaris... Patètica la imatge dels diputats aplaudint la gracieta de la retallada del senyor Rajoy, com si fos un artista de circ que ha fet un gran número. I si que l'ha fet, el de ser el més gran inepte i mentider (i mira que n'hi ha hagut) en la democràcia d'aquesta altra mentida que és Espanya. Ho he repetit per activa i per passiva, fins quan aguantar aquesta sagnia? Quan marxarem i deixarem de patir les seves esquizofrènies i pagar la seva cr...

L'onada uniformitzadora del PP i la seva política contra el català no s'atura. Ara és el torn de la Franja de Ponent, a on volen eliminar la denominació de català i passar a dir-li 'llengua aragonesa de l'àrea oriental d'Aragó'. Ridícul i patètic. A més, la llei propulsada per aquesta colla de feixistes desprotegeix el català. Cada dia que passo la ràbia em corseca més. Sembla que s'acosta el 18 de juliol i aquesta gent té ganes de celebrar-ho aniquilant tot allò que no sigui espanyol. Gent ridícula i esperpèntica la que fa això, una colla d'ignorants i corruptes. Algun dia el pes de la història els posarà al seu lloc, a les clavegueres. I paro d'escriure perquè la bilis em puja i escriuria coses que millor que em guardi...  http://www.vilaweb.cat/noticia/4021314/20120619/pp-margina-catala-franja-li-nega-nom.html

A finals del mes passat, Felip de Borbó, els descendent d'aquell que va començar el procés d'aniquilació dels Països Catalans i que encara continua (fa tres-cents anys que resistim i no pararem fins a aconseguir alliberar-nos del llast de la monarquia i d'Espanya) va visitar la ciutat de Girona. I fou vergonyós: tots els burgesos van córrer a llepar-li els peus, als regidors independentistes de la ciutat se'ls vetà l'entrada a l'acte presidit per aquest senyor sense ofici ni benefici sota el pretext de "raons de seguretat". I el desplegament d'efectius policials i mèdics fou bàrbar. Durant dos dies els helicòpters dels mossos van sobrevolar la ciutat, amb tota la despesa i la contaminació que això comporta... I per més inri, un grapat de furgons van escortar a aquest Borbó fins a l'aeroport, seguit sempre el seu cotxe per una ambulància. I mentrestant, retallades a tort i a dret en sanitat, però a aquesta gentussa no els hi afecta. Paguem e...

LA MÀGIA DEL GRAN CANYÓ S’enlaira la bèstia de ferro Ostentosa, potent, magnificent Les hèlix transporten a través del paisatge Sobtadament la respiració s’entretalla La BELLESA, sí, en majúscules es descriu davant dels ulls. Segles d’història han excavat la roca Vestigi sigil·lós de penes i alegries El riu verd resplendent fa més èbria de felicitat la imatge de la verge natura. Roques vermelloses i cantelludes destil·len un alè que s’aferra dins les entranyes Una màgia de milions d’anys Es condensa dins l’ADN de qualcú. I esdevé, efímera, la felicitat eterna.

Fa uns dies la selecció espanyola va guanyar l'Eurocopa de futbol. Va jugar prou bé, però la veritat és que no me n'alegro pas; no ens deixen participar a nosaltres com a país, ens tenen segrestats i no ens permeten competir, posant tot tipus d'entrebancs. Però a part d'això, és patètic l'ús polític que se'n fa. Mentre una colla d'energúmens celebraven a cops de pal contra els immigrants el triomf  (sortosament no tots els aficionats), el govern aprofità per a pujar impostos i el preu de la llum, per exemple. Fan servir el futbol com a opiaci per amagar els problemes com el rescat financer, com els incendis que han arrassat una part del meu país, a València. I mentre la gent pateix, els capitostos celebren la victòria de "La Roja". I a mi, sincerament, tot el que fa tuf a "roja" rància, em fa "rojar"...

Demà serà un dia ben especial a la família. Un dels nostres emprèn un nou camí, es casa! Un dia d'inici d'una nova vida, un dia a on de ben segur hi haurà multitud de records que s'aglutinen a la ment. La vida ha anat passant i hem construit un camí de vivències que ens han fet com som. La infantesa a pagès, sota l'esguard atent de pares i avis, les corredisses entremig dels avellaners, la sortides amb bicicleta, els genolls pelats, les tardes esclovellant blat de moro i fent d'amagat algun traguinyol del porró, sempre ple de vi de la bóta que l'avi s'encarregava d'omplir cada any després que el raïm hagués fermentat. I molts més records inesborrables que en vénen al cap, que ens han fet com som i que ens han permès construir uns llaços molt sòlids! Felicitats Xevi i Sílvia, que sigueu molt feliços!

El passat mes vaig ser partícep de dues manifestacions d'incivisme que em van encendre els ànims. La primera fou indirecta. Una amiga, després d'aparcar el cotxe un dissabte a la nit, va rebre una pedrada o una balinada al coll. Un grup d'energúmens li van llançar des d'un cotxe i es veu que van marxar enmig de grans rialles. Per sort no va haver-hi conseqüències, però n'hi hauria pogut haver. I la policia, a on és en aquests moments? Posant multes inútils? Un altra acció la vaig patir jo mateixa. No va ser res greu, només una forta emprenyada. Un imbècil (perdó per l'expressió) se'm va acostar en plena tarda a prop de plaça Catalunya de Girona. Quan estava ben bé al meu costat, aixeca la cama i es tira un pet. I va marxar enmig de grans riallades i fotent-se de la meva cara. Em vaig indignar i li vaig dir de tot menys bonic. A quin nivell hem arribat, que no reben educació dels seus pares (dubto que a les escoles els hi ensenyin aquestes bajanades)? En ...

Fa uns dies em va pujar molt la mosca la nas. Resulta que durant quatre anys de la meva vida vaig ser becària precària, amb un sou molt inferior als mil euros. En cap moment vaig cotitzar a la Seguretat Social ni tenia dret a vacances. Fa uns mesos, però, va sorgir la possibilitat que els que havíem estat becaris poguéssim cotitzar retroactivament un màxim de dos anys. Amb tota la "il·lusió i després de fer una estona de cua, el senyor que m'atén em diu, en la llengua de Cervantes, que sí, que puc cotitzar, previ pagament de més de 3000 euros! Què s'han cregut? No és més que una trampa recaptatòria. D'aquell sou baixíssim que no donava gairebé ni per a poder-me emancipar, encara hauria de descomptar-hi més de 130 euros! No estic disposada a regalar aquests diners a l'estat espanyol, ni ara ni mai. Segurament els destinarien a salvar negocis ruinosos com Bankia. I continuant, després de la visita poc reeixida sobre la cotització, em vaig voler anar a fer el carn...

En l'actual era digital, ens oblidem sovint de l'ortografia. La veritat és que a vegades em couen els ulls de veure segons quines paraules escrites... A totes i a tots alguna falta se'ns escapa, no ho nego (jo la primera), però fins i tot en la premsa escrita, a les xarxes socials, en pamflets, en llibres, etc., hi apareixen. Fa unes setmanes vaig llegir que a la Universitat de Lleida se suspendria els alumnes de magisteri que no escrivissin correctament. Tot i la polèmica generada, és una iniciativa que aplaudeixo. Si els mateixos mestres ja no tenen cura de l'ortografia, qui l'ha de tenir? En cartells publicitaris, en anuncis, en cartes de restaurants... mai deixa d'haver-hi aquesta mosca collonera que són les faltes. Fins i tot en documents oficials! Hem de cuidar la llengua, un patrimoni viu; podem començar per vigilar les faltes! En alguns moments penso: ai si Pompeu Fabra aixequés el cap i veiés algunes bestieses escrites! 

Fa ja gairebé un mes que en un poble de Cáceres es va fer un referèndum per decidir si 15000 euros del pressupost municipal es destinaven a crear llocs de treball o bé s'invertien a fer corrides de toros durant la festa major. Ja és prou surreal que es realitzi aquesta consulta, però encara més inversemblant el resultat: va guanyar l'opció de programar corrides de toros. Aquests senyors del PP presumeixen de demòcrates, però només per a determinades consultes: no deixaran fer-ne una sobre l'autodeterminació dels pobles, però si per aquestse bestieses. Hi ha gent que no té feina (l'índex de desocupació del poble voreja el 30%) i es destinaran als diners a veure com toruturen i maten animals? Sembla de veritat una broma de mal gust, primer realitzar la consulta, i encara més el resultat. Això és la solidaritat? Patètic http://www.ara.cat/societat/Caceres-prefereixen-contractacio-treballadors-lAjuntament_0_712128978.html http://www.vilaweb.cat/noticia/4017321/20120...