Pisa i Florència: arribada a Pisa (29 de juny de 2012)
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Feia temps
que tenia ganes de visitar Florència i Pisa, i aprofitant un vol barat, amb uns
amics, ens decidim a anar-hi. Marxem amb el capvespre d’un dels primers dies
d’estiu. Només d’arribar a l’aeroport de Girona veiem que hi ha un gran
desplegament policial per la presència d’un Borbó non grat a Girona i a
Catalunya. Però a part de la ràbia de veure això, encara me n’entra més quan
m’adono que no porto damunt el Document Nacional d’Identitat (pel qual no em
sento representada, però que necessito tant si com no per a poder volar). Per
uns segons el pànic s’apodera de mi, però truco a una gran amiga que em porta
el DNI a temps per a embarcar. Mentre els segons no passen i el neguit es va
fent més palès, veig arribar el Borbó escortat per no sé quants Mossos
d’Esquadra i fins i tot una ambulància. Mentre es retalla en sanitat, hi ha qui
té el privilegi de tenir una ambulància a disposició les 24h del dia.... Però
per fi arriba la meva amiga amb el document i puc entrar...i esperar-me
juntament amb els meus amics durant més d’una hora per tal de poder voler.
Finalment, ja passades les onze de la nit, l’avió s’enlaira i després d’un vol
plàcid arribem a Pisa, a on ens espera una forta xafogor. Sort que tenim ben a
prop l’alberg, a on ens dirigim i en menys de 3 minuts hi som. Un simpàtic
senyor ens ensenya la nostra habitació i després de fer una cervesa, ens
adormim...
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida! UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.
Per avui, diada de Reis, un poema ben escaient! Que aprofiti el tortell, i a veure si toca fava o us coronen rei o reina! :) TRES REIS D'ORIENT Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba, el mantell brodat - d'ocells i de branques. Diuen que han vingut - de la serralada, i jo no ho crec - que la gent s'enganya. Ben embolicats - dins una nevada, del cimal del cel - han fet la baixada amb un sarronet - d'esteles de plata. Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba. Passen bandolers - bandolers d'Espanya, portant ganivets - d'un pam a la faixa. Maten els tres reis - amb una rialla. Voreta el camí - els tres reis finaven, la corona d'or - de lliri la barba. I els grans bandolers - allavors s'esglaien, que del sarronet - esteles de plata fent molta claror - cap al cel pujaven, i que allà allà - dins la volta blava, tres reis d'Orient - tres reis c...
Comentaris