evita

Les vacances ja toquen a la seva fi. S’acaba la màgia, aïllar-se del món i retornar a la quotidianitat. No m’acaba d’agradar Singapur, però marxar-ne també significa que el petit oasi de les vacances i les despreocupacions es va esgotant. Fem una mica el manta i després ja acabem de fer les maletes, d’empaquetar les motxilles. Baixem cap a recepció i deixem les maletes allí, fins a l’hora de marxar. A l’habitació ja hem esmorzat i marxem a explorar la ciutat amb el mapa que ahir ens van donar a recepció de l’hotel. És de bon matí però ja fa una xafogor i una calor espantoses. I per més inri, ens equivoquem de camí i hem de desfer-ne una part, per sort, no molt llarga. Finalment, agafem el camí que volíem i de nou, passem per “Little Índia” i fem el mateix sender que no fa pas moltes hores en direcció a Marina Bay, però abans agafem el carrer que ens manarà al nostre destí d’avui: Chinatown. De camí cap allí, enmig de grans gratacels, de gent que no para i de llocs senyalitzats al m...

La vigilància policial és només evident davant de la porta principal. Tot fent la volta a aquesta infraestructura faraònica, comentem la jugada: Singapur és un estat que ho controla, ho multa tot: no es poden tenir animals, no es pot beure alcohol al carrer, no es poden menjar xiclets importats, al carrer, segons en quins indrets no es pot ni fumar a l’aire lliure... Tot està penat amb bones multes. Un país a on sembla que no està permès ni respirar gairebé. Un règim autoritari a on hi ha pena de mort. Passem per davant del Merlion ( https://es.wikipedia.org/wiki/Merlion ) , una escultura de lleó que s’utilitza com a símbol de la ciutat, i que vomita aigua sobre el mar estancat. Aquest jove país, que a data d’avui té 51 anys, es va independitzar de Malàisia, és un dels tigre asiàtics, un dels països més rics del món. Segurament en diners, sí, però no en humanitat ( http://www.goabroad.com/articles/study-abroad/singapore-laws-to-know-before-you-go ; http://www.businessinsider.com/ab...

Quan sortim, passegem pel carrer a on som, “Orchid”, a on hi ha un gran mercat a on es venen des de samarretes fins a bosses de mà. Ah, i per no parlar dels “endevins i endevines” que hi ha la porta d’un temple i que tenen cua de gent per tal que els hi aconselli sobre el seu futur. Caminant per aquests carrers també ens trobem amb una senyora que ens mira amb molta mala cara per posar-nos antimosquits. La zona d’”Orchid” està plena de botigues, i també de gent local, que compra bastant al mercat muntat. Comprem els últims souvenirs i ja ens dirigim cap a la zona de Marina Bay ( https://www.marinabaysands.com/ ; https://www.marina-bay.sg/   ; https://en.wikipedia.org/wiki/Marina_Bay,_Singapore ) . El camí és tranquil, però no et desvia cap a torres que no són més que grans centres comercials. A més, creuar els carrers pot esdevenir una petita odissea. Finalment, arribem a “Marina Bay”, una zona gairebé futurista amb la sínia més gran del món, un hotel coronat com si fos un vai...

Dormo com un tronc. El cansament de tant tragí ja fa una mica de pòsit. Mandregem bastant i ja deu fer hores que el sol està ben aixecat quan sortim al carrer. Abans, però, després d’haver frugalment a l’habitació, preguntem al recepcionista de l’hotel si té un mapa. Ens el dóna sense més, i hem d’insistir perquè ens ofereixi algunes informacions. Per exemple, podem agafar el bus, el 130, per anar des de l’hotel fins a “Little Índia”, un dels llocs més turístics de la ciutat. Però aquí s’esdevé la primera sorpresa desagradable del dia: el conductor ens tanca la porta davant dels morros, sense ni opció a pujar-hi. Ens enutgem i seguim el mapa, però decidim, parades més enllà, esperar el bus. Ens carrega i paguem l’1.60 $ de Singapur per persona per no fer més de cinc minuts en bus. El senyor és relativament amable, però un xic sec. Baixem quan ens ho diu i tot i perdre’ns momentàniament, acabem trobant “Little Índia” ( https://en.wikipedia.org/wiki/Little_India,_Singapore ; http://w...

Ens toca un senyor xinès amb un anglès que costa d’entendre, però ens comprenem. Ens porta a l’hotel, el Fragance Balstier ( http://www.fragrancehotel.com/hotel/details/name/fragrance-hotel-balestier/id/116/n/1/type/online ), però no hi ha manera de trobar-lo. Truca a la companyia hotelera i no el saben orientar fins al cap d’una bona estona. Hi ha moments de tensió, però ens deixa a lloc. El bon senyor està indignat, ja que l’adreça es correspon a la d’un altre hotel. També ens recomana un lloc proper per anar a sopar, un mercat de menjar al carrer, però no ens perdona els 5$ de Singapur ( https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%B2lar_de_Singapur ; https://en.wikipedia.org/wiki/Singapore_dollar ) que han anat pujant al taxímetre mentre trucava per trobar l’hotel. I a l’hotel, un bon desastre: tot i tenir reservat, ens porten al del costat, de la mateixa cadena. No en volen saber res del preu del taxi, encarit per la seva incompetència. L’habitació sembla una bona capsa de mistos pel p...

La refineria de petroli més gran d'Àsia es troba a Singapur. Igualment, Singapur té el port marítim que manipula el major volum de càrrega anual, tant en tonatge com en nombre de contenidors del món. En una reunió amb la directora del Departament d'Economia de la Universitat de Singapur es va discutir el model econòmic de Singapur. La directora va contestar que el seu model econòmic era el de Puerto Rico.   Puerto Rico , lamentablement, es va desviar del seu propi model mitjançant l'ús d'ajudes federals de cupons d'aliments. Es pot veure en el següent article periodístic:   wordpress Singapur, la petita illa gran, diari   El Nuevo Día La   gastronomia de Singapur   es considera com un primer exemple de la barreja ètnica i diversitat de cultures existents a Singapur. Aquesta cuina té moltes influències de   cuina malaia ,   Xina ,   Índia   (especialment de la cuina tamil) i forma part de les cuines del sud-est asiàtic ; té influències...

L'any   2011   Singapur tenia 5.183.700   habitants, i el   2007   l'esperança de vida era de 81 anys, el 92,5% de la població estava alfabetitzada i la mitjana de fills per dona era de tan sols 1,07. Després de   Mònaco , Singapur presenta la major densitat de població del món. El 85% dels seus habitants viuen en municipis com Tampines , en habitatges públics construïts pel   House Development Board   (HDB). La diversitat ètnica de la població és molt marcada: els   xinesos   representen el 76,8%; els   malais   el 13,9%, els   indis   el 7,9% i la resta provenen de diversos països, principalment occidentals. La diversitat ètnica també es posa de manifest en les llengües oficials: malgrat ser un país molt petit inclou quatre idiomes amb l'estatut d'oficial: anglès, xinès (mandarí), tàmil, i bahasa (ambdós: l'indonesi i el malai). Tota la població ha de ser bilingüe, aprenent anglès i un dels altres tres idi...