evita

Demà el Camp Nou es vestirà de gala. S'hi celebrarà el concert per la llibertat, un concert amb un gran cartell i pel qual fins i tot cantarà Lluís Llach o es reunirà Sopa de Cabra. Un crit ben gran per la llibertat, per la independència del nostre país. Hi haurà artistes de tots els Països Catalans vindicant el nostre dret a decidir, el nostre dret a ser lliures! Espero que l'any vinent se celebri de nou aquest concert, però per celebrar que ja som lliures!!! Visca la terra lliure, visca els Països Catalans! ( www.concertperlallibertat.cat )          

Com que encara falta una miqueta perquè sigui l’hora acordada de la visita, baixem del cotxe i sota un arbre amb escassa copa aprofitem per foradar uns cocos i veure’n l’aigua. Després, entre rialles, aconseguim trencar-los i menjar-ne la polpa. També recollim algunes peces de la fruita que serveix per fer les maraques. Finalment, quan ja és l’hora, entrem a la granja. Prenem les mesures de bioseguretat adients i parlem amb l’encarregat. La granja es va construir gràcies a un projecte de cooperació amb Taiwan i està previst que aquest any passi a mans del govern de Nicaragua. Ens dediquem a visitar la granja, bastant ben condicionada, però em mata la calor que hi fa. Hi passem una bona estona i acabem la visita amb una agradable tertúlia amb el responsable de la mateixa. Tot seguit, emprenem el camí que ens portarà a San Juan del Sur ( http://www.sanjuandelsurguide.com/ ; http://es.wikipedia.org/wiki/San_Juan_del_Sur ) , gairebé a la frontera amb Costa Rica. Allí passegem una mi...

No passo una bona nit per culpa del cony de queixal, però una dutxa i menjar una miqueta fan que recuperi una mica d’energia. La gent de la UNA ens passa a recollir i ja marxem. La primera parada la fem en un supermercat abans d’entrar a Managua. En realitat és un supermercat que pertany a l’exèrcit i a on la gent d’institucions com les universitats també hi pot anar a comprar. És més barat però requereixes d’una targeta per a poder-ho fer. Comprem el típic rom d’aquí, el “Flor de Caña” (la veritat és que els Nica libres de rom de canya amb rodanxes de llimona són molt bons!). Tot seguit riem una estona al cotxe intentant trencar una gran pastilla de xocolata; només ho aconseguim amb l’ajut d’un tornavís i una gran dosis de rialles! Abans de sortir de Managua ens plantem a l’oficina de l’agència de cooperació espanyola, la que finança el projecte en el qual estem. Hi ha, com no, problemes burocràtics i ens interessa agilitzar els tràmits...Seguidament ja enfilem el camí que ens por...

Boaco és coneguda com la ciutat dels dos pisos, ja que està estructurada amb un grup d’habitatges a dalt i els altres a baix, com si fos realment una casa de dos pisos. El camí és llarg, però el paisatge també, tot canviant, ple de vegetació i també d’una gran presa. El camí, com el dels últims dies: bastanta pobresa, la gent fent vida al carrer i també algunes petites escoles plenes d’infants. Al final, després de més d’una hora de camí, arribem a destí. Ens enfilem per un camí costerut, de terra, que deixa a banda i banda grans extensions de terreny amb flora tropical i també algunes vaques. Finalment, arribem a la casa del final, pleníssima de gent vestida bàsicament amb blanc i negre. A fora han fet muntar unes carpes i hi ha molta gent asseguda. Entrem cap a dins i hi ha el difunt de cos present, amb gran número de corones de flors, tantes, que ja perdo el compte. També hi ha força gent passant el rosari. Anem directament cap a un pati interior, amb piscina i a un cobert. Al...

      Avui és 24 de juny. Dia de Sant Joan, nit després de bruixes i de màgia, però també diada nacional dels Països Catalans, el meu país, aquell que s'estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, aquell que parla en català i a on s'estima, s'estime i s'estim! Feliç diada! #SomPaïsosCatalans

El dia es desperta ben assolellat a Managua. Després d’una dutxa i un esmorzar més que revitalitzants, vaig un moment a l’aeroport a enviar un paquet. La sorpresa és que els has de portar oberts, sinó no hi ha manera que t’ho enviïn... De retorn a l’hotel, ens vénen a recollir la gent de la UNA amb qui treballem. Em retrobo amb en Max, que ja va venir a Girona a visitar-nos. Fem una primera parada al rectorat, a on en Max m’ensenya el seu cotxe, a on hi ha penjat l’adhesiu d’una senyera! Tot seguit enfilem cap a la FACA, la facultat a on treballem, sempre conduits pel silenciós Víctor al volant. Un cop arribem allí, ens reunim durant una estona, visitem laboratoris i poca cosa més que anar a dinar a una altra facultat. Allí bec un deliciós suc de guaiaba ( http://es.wikipedia.org/wiki/Psidium )   i també menjo uns deliciosos xips de plàtan. Mentre dinem la Rosa, la coordinadora del projecte ens diu que s’ha mort el pare d’un conegut professor de la universitat i que tothom va a...

El queixal s’ha mig comportat i he aconseguit dormir. Al matí, després de despertar-me sota una bona dutxa, esmorzem i, com que tenim el matí lliure, agafem un taxi i anem directament al mercat Roberto Huembes ( http://vianica.com/sp/atractivo/38/mercado-roberto-huembes ) . Allí, de nou, ens perdem entre la multitud d’artesania i també entre la grandiositat del mercat. Carrerons i més carrerons que ofereixen absolutament de tot. Ens perdem per la fruita i perdo el compte dels tipus que n’hi arriben a haver. Per exemple, no sé quants tipus de mangos tenen! També hi ha ous de tortuga, tot tipus de carn i fins i tot, venen iguanes per menjar! Un altre fet que em crida l’atenció són un tipus d’element pels infants, les “piñatas” ( http://es.wikipedia.org/wiki/Pi%C3%B1ata ) : són com figures que s’omplen de caramels i regals i que han de trencar el dia del seu aniversari. És tot un ritual i molt i molt acceptat! La gent aquí també beu els refrescos amb bossa de plàstic. Comprem una me...

Un cop fet això, continuem amb el periple cap a la ciutat de Granada ( http://es.wikipedia.org/wiki/Granada_%28Nicaragua%29 ) , que segons resa a l’entrada, és la més antiga del continent americà. De camí, passem per l’autopista Panamericana ( http://es.wikipedia.org/wiki/Carretera_Panamericana ) , que travessa tot el continent americà També veiem un volcà no molt allunyat de la zona. Granada és una ciutat amb aires colonials. L’església central és groguenca i pels carrers, com no, hi ha molta vida. La ciutat va ser fundada el 1524 per Francisco Fernández de Córdoba (que també dóna nom a la moneda local). Passegem una estona pel centre i la Rosa ens explica que la bandera de Nicaragua significa els set estats que volien aconseguir un sol poble centreamericà (Nicaragua, Guatemala, Panamà, Costa Rica, Honduras i el Salvador) ( http://es.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Nicaragua ) , però que no va ser reeixit. Nicaragua és el centre de Centreamèrica i també el centre del continent a...

La nit no ha estat gaire agradable. El queixal m’ha fet passar la nit del lloro... Tot i això, quan el dolor remet gràcies als medicaments, esmorzo i vaig a l’aeroport, a on hi ha farmàcia, a buscar-ne més. Una mica més tard de l’hora acordada arriba la Rosa amb en Víctor, el noi que porta el cotxe, que ens fa com de taxista, summament amable però que és com un fantasma, perquè gairebé no xerra. Tampoc m’acabo de sentir còmoda amb el paper que desenvolupa. És molt amable, però com si fos un servent i això no m’agrada. Avui ens porten a Masaya ( http://es.wikipedia.org/wiki/Masaya ) , al bressol de la cultura nicaragüenca. Pel camí contemplo els pobles i les cases, totes de planta baixa. La ciutat és realment antiga es veu. Pel camí trobem bastanta propaganda del FSNL, el Frente Sandinista de Liberación Nacional ( http://es.wikipedia.org/wiki/Frente_Sandinista_de_Liberaci%C3%B3n_Nacional ) . Al molts pobles hi ha els pals d’electricitat pintats de vermell i negre, els colors del FS...

Un cop aconseguim sortir, recollim a l’Iris, a l’administrativa, una dona molt simpàtica i amb molta xerrameca. Parla tant ràpid, però, que a vegades costa seguir-la. Però tot i que ja anem plens al cotxet, de sobte també puja l’enginyer! Al cap d’una bona estona de viatge aconseguim arribar a Managua i anem a la zona de la Catedral Vella, altra volta. A la nit està bellament il·luminada. Passegem una miqueta per allí i la Rosa ens comenta que hi ha moltes coses fúcsies. Es veu que a la dona del president li agrada molt aquest color i que moltes coses hi estan pintades, i la veritat és que té raó! Amb el cotxe ple anem cap al Port Salvador Allende, a on passegem una estona pel voltant del llac de Managua   i després ens entaulem en un bar i comencem a beure Toña ( http://www.cervezatona.com/ ; http://en.wikipedia.org/wiki/Compa%C3%B1%C3%ADa_Cervecera_de_Nicaragua ) )   la cervesa nacional, juntament amb la Victoria. També provo un plat molt típic que consisteix en plàt...

Finalment, retornem a l’hotel, a on ens hi estem fins que els companys de la Universitat Nacional Agrària ( http://www.una.edu.ni/   ) ens vénen a buscar. Anem al rectorat i allí conversem una bona estona amb el rector sobre els reptes del sector porcí en un país com Nicaragua. La veritat és que hi ha molta, moltíssima feina a fer i cal molta pedagogia. La Rosa també ens explica que el rector és l’assessor del propi president en matèria agropecuària. Després d’això, ens porten al campus agrari, a con continuem amb les reunions i tot seguit anem a veure els porcs. Veiem per primera volta el “Chancho Negro”, el porc oriünd d’aquesta terra, totalment adaptat i del que cal fer-ne promoció i millorar el rendiment. També anem a veure les vaques i les cabres. Per desgràcia, aquests animals estan bastant flacs. De fet, part de la població té problemes per abastir-se ella de menjar i tampoc en té per donar-ne als animals. Dintre del mateix campus (flanquejat a cada banda per vigilants ...

El taxista ens continua ensenyant elements, entre els quals la Concha Acústica ( http://es.wikipedia.org/wiki/Avenida_Bol%C3%ADvar_%28Managua%29 ; , com un escenari en forma de clova de petxina a on es veu que s’hi fan els parlaments polítics. Just davant també ens crida l’atenció el fet que hi ha un avió; es veu que es va estavellar, el van portar al centre de Managua i actualment serveix de restaurant. També per la mateixa zona hi ha el malecón o Xolotán ( http://es.wikipedia.org/wiki/Lago_Xolotl%C3%A1n ) , una zona més aviat d’oci que s’omple durant els caps de setmana. També passem per davant de l’estàtua de Simón Bolívar ( http://es.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3n_Bol%C3%ADvar ) , donada per Veneçuela el 1997 i per davant del port Salvador Allende ( http://www.epn.com.ni/index.php/puertos/puertos-con-destinos-turisticos/puerto-salvador-allende ) , que flanqueja el llac de Managua, que per desgràcia està altament contaminat. Ja de sortida de la zona passem per davant de l’Estàtu...

Després de gairebé 24 hores, arribem a Managua ( http://es.wikipedia.org/wiki/Managua ) . El periple ha estat llarg: Barcelona a Amsterdam, Amsterdam-Panamá city i finalment, de Panamà City a Managua. Ens instal·lem a l’hotel Las Mercedes ( http://www.lasmercedes.com.ni/ ) , just davant del mateix aeroport i conversem amb la Rosa, la cap del projecte amb el qual venim a col·laborar. Cansats com estem, ens retirem a descansar, cosa que no aconsegueixo gaire, no pel jet-lag, sinó per un horrible mal de queixal que va començar amb mi el viatge. Al matí següent, després d’esmorzar (al bufet hi ha una pinya boníssima, frijoles i un llarg etcètera), el tenim lliure, així que agafem un taxi i anem al centre de la ciutat (el nostre hotel està a 11 km). El mateix taxista, en Roberto, ens fa una petita visita guiada per la ciutat. El camí està ple de cases d’una sola planta (de fet, totes ho són, més que res per evitar els efectes del terratrèmols que sovint afecten a aquesta zona). Hi ha m...

Un dels llibres que em vaig comprar per Sant Jordi va ser "La Bruixa de Pedra", de l'escriptor gironí Miquel Fañanàs.  En aquest relat, editat per Columna i premi Néstor Luján de Novel·la Històrica, es desgrana la vida de Guilda Recasens, una senyora acusada injustament de bruixeria i que segons el text fictici, a qui està dedicada la gárgola en forma de dona que hi ha al costat de la torre de Carlemnay de la catedral de Girona. Una novel·la molt ben documentada, que et trasllada als viaranys de la Girona medieval, durant la construcció de la Catedral. Un relat realment molt ben trenat i que t'endinsa en la història que s'hi explica. Una bona manera de conèixer els secrets de la Girona antiga (encara ben visibles a la Girona actual) i de la seva història! És un d'aquests llibres que et fan venir ganes de conèixer més a fons la història de la ciutat ! Del tot recomanable!    

Anna dorm Anna dorm al meu costat. Jo tinc el flanc lancinat. Dorm, Anna, ferro i bondat. Algú, en un moment beat, va creure el món ben creat. Anna dorm, castell gebrat. Saps, Anna, el gall ha cantat i, la nit, res no ha passat, excepte el molt que he pensat, fos cert o fos inventat. Saps, Anna, el gall ha cantat, i no te n'has adonat des del teu son ancorat. Anna dorm al meu costat. Jo tinc el flanc lancinat. Saps, Anna, el gall ha cantat. Dorm, Anna meva, dorm, amb la testa mansa com acatant la nit. Regina de la pau, que en traüt i bonança governes amb un dit. Des del meu desconhort, dic les epifanies: primer surt del teu front el nostre solixent, l'astre dels nostres dies: corona, vol i món. Surt la lluna després, lluna de nuviatges que entrà a casa a Roissy i fou el testimoni dels primers abordatges dels nus de tu i de mi. De la teva mà dreta, s'aixeca, amor, l'au ígnia que allunya tots els gels i se t'enrosca a l'ombra, com si fos una insígnia, el lla...

Fa uns dies em va venir a la memòria les tardes d'estiu, quan l'escola ja havia acabat i em quedava amb els avis a passar les llargues tardes. Recordo les estones corrent pels camps, rere els gossos, però especialment em vaig recordar de quan anava a portar el berenar a l'avi, que treballava als camps. La iaia Remei em preparava un cistell amb amanida, embotit, pa i el porró. I més contenta que un gínjol, anava a trobar l'avi mentre d'amagat feia un traguinyol de vi del porró i em quedava a berenar amb l'avi, que m'explicava històries...La innocència a flor de pell, fer les primeres "coses" teòricament prohibides, començar a descobrir la vida... Quants records guardats a la memòria i quanta felicitat la d'aquells moments!

Fa unes setmanes es va detenir a la localitat basca d'Ondarroa a Urtza Alkorta, suposada col·laboradora d'ETA que va declarar sota tortura, que per desgràcia encara l'Estat Espanyol continua aplicat de manera sistemàtica i impune. Se la va condemnar a 5 anys de presó que ara volen que es facin efectius. Però durant més de 118 hores la gent del seu poble la van protegir amb un mur humà per evitar la detenció, que malauradament es va produir. Quan sonaven les sirenes del port, la gent es concentrava i la protegia, fins que al final, després de treure un a un tots els ciutadans i ciutadanes que la protegien, la van detenir. Una mostra de solidaritat vers una noia que va declarar coses que no ha fet sota el pes del dolor i la tortura. Però a darrere hi té un poble que la vol lliure, que la defensà i que la defensarà. Un exemple que a Euskal Herria el poble està unit per vetllar pels seus i per la seva llibertat. Esperem que ben aviat sigui al carrer per celebrar la victòria...

  Va, la tercera i última entrega d'aquesta colla de despropòsits. Fa algunes setmanes que va sortir a la premsa que un institut pròxim al PP pretén que els vots dels rics tinguin més pes que els dels pobres. Tinc entès que tots tenim els mateixos drets i les mateixes oportunitats, però els descendents del règim franquista sembla que no ho veuen així. Preveun ja gairebé comprar vots. Perillosament, mica en mica, sembla que anem retrocedint a la història, que enlloc d'evolucionar, retornem a la dictadura. Prohibicions, que l'oligarquia encara tingui més poder... La deriva és certament perillosa i cal marxar ben aviat d'aquest cul de sac, d'aquesta gran presó que és l'Estat Espanyol. Aquí i a qualsevol lloc del món una vida val igual que una altra, per molt que aquests feixistes no ho vulguin veure. I si cal, ens trobarem als carrers per defensar els nostres drets i fer-los callar! http://www.vilaweb.cat/noticia/4115110/20130514/institut-proxim-pp-proposa-vo...

Continuant amb la ràbia, que he de treure d'alguna o altra manera, que em provoca aquesta "gent" del PP, parlaré avui d'un altre despropòsit recent: han prohibit, sí, prohibit, l'ús de la denominació "País Valencià" a favor de "Comunitat Valenciana". De nou, voregen el ridícul, car en el preàmbul de l'estatut del sud del meu país hi posa País Valencià. Però a aquesta gentussa, que només viuen per fer veure'n una de "grande y libre", ara se'ls ha ficat al cap canviar de nom. També persegueixen fer prohibir el terme "Països Catalans". Els descendents de la dictadura volen tornar a imposar un estat d'excepció i de coartar la llibertat. I les coses cada vegada van a pitjor. Ara més que mai, desobediència civil! Els hi agrai o no, històricament és País Valencià! Ja poden continuar amb les seves malèfiques intencions, que no ens doblegarem!

El govern d'Aragó, capitenjat pels feixistes del PP amb el PAR se n'han empescat una de ben ridícula: per tal de no haver d'anomenar el català pel seu nom, li diuen LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental), quan en realitat és un dialecte que es parla a Xina (http://ca.wikipedia.org/wiki/Lapao). És una autèntica, però una autèntica vergonya que aquesta colla de malalts d'odi contra el català s'hagin sortit amb la seva. Clama al cel que tots parlem la mateixa llengua, amb diferents varietats dialectals. Però ells són curts, molt curts i això no ho entenen. Tot i la ràbia, algun dia la història els tornarà tota la merda que ens tiren. Mentrestant, tot i que és un tema seriós, millor agafar-s'ho amb una mica d'ironia i deixar que el món se'n rigui de la seva ignorància i del seu ridícul. Ah, gràcies a ells es veu que ja puc posar un nou idioma la currículum...