Capítol 3 de despropòsits recents: el vot dels rics val més que el dels pobres
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Va, la tercera i última entrega d'aquesta colla de despropòsits. Fa algunes setmanes que va sortir a la premsa que un institut pròxim al PP pretén que els vots dels rics tinguin més pes que els dels pobres. Tinc entès que tots tenim els mateixos drets i les mateixes oportunitats, però els descendents del règim franquista sembla que no ho veuen així. Preveun ja gairebé comprar vots. Perillosament, mica en mica, sembla que anem retrocedint a la història, que enlloc d'evolucionar, retornem a la dictadura. Prohibicions, que l'oligarquia encara tingui més poder... La deriva és certament perillosa i cal marxar ben aviat d'aquest cul de sac, d'aquesta gran presó que és l'Estat Espanyol. Aquí i a qualsevol lloc del món una vida val igual que una altra, per molt que aquests feixistes no ho vulguin veure. I si cal, ens trobarem als carrers per defensar els nostres drets i fer-los callar!
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida! UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.
Per avui, diada de Reis, un poema ben escaient! Que aprofiti el tortell, i a veure si toca fava o us coronen rei o reina! :) TRES REIS D'ORIENT Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba, el mantell brodat - d'ocells i de branques. Diuen que han vingut - de la serralada, i jo no ho crec - que la gent s'enganya. Ben embolicats - dins una nevada, del cimal del cel - han fet la baixada amb un sarronet - d'esteles de plata. Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba. Passen bandolers - bandolers d'Espanya, portant ganivets - d'un pam a la faixa. Maten els tres reis - amb una rialla. Voreta el camí - els tres reis finaven, la corona d'or - de lliri la barba. I els grans bandolers - allavors s'esglaien, que del sarronet - esteles de plata fent molta claror - cap al cel pujaven, i que allà allà - dins la volta blava, tres reis d'Orient - tres reis c...
Comentaris