evita

Ens llevem d’hora. He dormit molt poc; m’he desvetllat un bon grapat de vegades. Recollim les coses i deixem les maletes a l’hotel, ja que ens les deixen guardar. I marxem a buscar el bus número 22; hem de caminar uns deu minuts des de l’hotel, però el que ens espera val la pena! El bus 22, altrament anomenat “Beach Bus” marxa de la zona de Waikiki i per només 2.5$ et porta a un lloc que el dia anterior em va deixar impressionada: la badia de Hanauma (http://www.hanauma-bay-hawaii.com; http://en.wikipedia.org/wiki/Hanauma_Bay/). Aquest bell indret és reserva marina des de 1957. A partir de les vuit del matí surt un bus aproximadament cada hora i et porta a lloc. El trajecte dura aproximadament uns 40 minuts i es passa per davant del Diamond Head. Hi pugen molts turistes i també gent que va a treballar a les cases dels rics que vam veure el dia abans. Aquest bus, el 22, funciona cada dia menys dimarts, ja que la badia està tancada al públic. Els busos són gairebé cada hora. Un c...

Anem tirant i ens parem a un lloc que em deixa esmaperduda: la Hanauma Bay, la badia de Hanauma ( http://www.hanauma-bay-hawaii.com/ ).   El paisatge és de pell de gallina!!   Desgraciadament, no hi estem gaire; m’adono, però, que voltant per allí hi tenen galls i gallines. Ben curiós tot plegat. Continuem el periple i el paisatge que veiem, segurament influït per el fantàstic dia que fa, és preciós! Mar i muntanya, muntanya i mar es donen la mà. Verds i blaus, blaus i verds, un conjunció màgica i bella. Ens parem a un altre punt, concretament a Halona Blowhole ( http://en.wikipedia.org/wiki/Halona_Blowhole ). Allí coneixem un simpàtic noi alemany que explica que treballa per la marina i que està passant uns dies de vacances. És simpàtic, però el guia ens mana la pressa i hem de marxar altra volta. Continuem una estona més, servidora embadalida amb el paisatge, fins que arribem a un altre lloc que em deixarà petja:   el Makapu’pu point ( http://en.wikipedia.org/wi...

Ens explica algunes coses, ens ensenya l’hospital a on va néixar l’actual president americà, Barack Obama i també explica no sé què d’un teatre que vol simbolitzar els volcans de Hawaii i les 134 illes que ho formen. De totes maneres, com que el seu anglès també és bastant pobre, no entenc gaire res del que diu. Entremig del trànsit, ens parem a un monument que honora al que fou el primer rei que va unificar totes les illes,   Kamehamha ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Hawaii ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Kamehameha_I http://en.wikipedia.org/wiki/Kamehameha_I ) . En un breu apunt en la viquipèdia en català, explica que “ Kamehameha I , també conegut com Kamehameha El Gran ( c 1758 - 8 de maig de 1819 ), va unificar les Illes Hawaii mitjançant batalles i va establir formalment el Regne de Hawaii el 1810 . Va establir llaços d'amistat amb les principals potències del Pacífic, preservant així la independència de Hawaii, garantint la pau i la prosperitat per ...

Avui de nou és 25 d'abril, diada del País Valencià ( i  per tant, també la meva diada!) a on es commemora la batalla d'Almansa, que tingué lloc el 1707. Però més de tres-cents anys després, els maleïts borbons encara no han aconseguit matar la cultura i la llengua catalana, malgrat els feixistes que ens tenen ocupats des de fa anys i panys. Però el País Valencià, el sud del meu país, renaixerà com un au Fènix de les seves cendres. Tot i la corrupció i les males arts de molts governs, seguim i seguirem, per aconseguir un país lliure des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó. Un país a on imperi la solidaritat i es respectin les persones i la cultura. Un país per a totes i tots els que l'estimem, un país d'acollida. El meu país. El nostre país. Malgrat que ens furtaren per uns segles la llibertat, lluitarem fins a assolir-la de nou!    

Els japonesos creien que si atacaven la base americana a Pearl Harbor, deixaven els americans “inutilitzats”. Van planejar l’atac en dues fases. A la primera, quan un radar va detectar que hi havia un esquadró d’avions, un membre americà va dir-los als que havien donat l’avís que no passava res, que eren avions americans de suport que volaven cap a Hawaii des de Califòrnia... Però no fou així i hi va haver un segon atac. Molts vaixells com el Utah, el Nevada, el Califòrnia, etc. van quedar parcialment o totalment inutilitzats i van morir molts soldats. El vaixell més conegut, però, és l’Arizona ( http://ca.wikipedia.org/wiki/USS_Arizona_(BB-39) ; http://en.wikipedia.org/wiki/USS_Arizona_(BB-39)) , que es va enfonsar amb més de 1177 persones mortes a dins; algunes encara dormien quan tingué lloc l’atac, el 7 de desembre de 1941. Després de veure el colpidor vídeo, tot i que només es tingui una versió, pugem a una barca que ens portarà fins al memorial pròpiament dit. Es cons...

  SANT JORDI L’alba d’un nou dia es desperta, un matí de primavera, un seductor i radiant 23 d’abril, que il·lumina pobles i ciutats, muntanyes i mars. Avui no és un matí qualsevol. carrers i places a vessar; estelades a balcons i finestres, donen la benvinguda a amants i solitaris, que segueixen l’estela del cavaller. Sant Jordi, exultant, amb la rosa vermella, mig desclosa sobre el pit, els guia, decidit,   cap a les roses de la passió, i als llibres de la il·lusió  

De bon matí ens llevem. Hem dormit més aviat poc. A fora és negra nit encara. Ens vestim i tenim el temps just de baixar i de pujar a un bus amb alguna gent més. Avui tenim dos guies: un que condueix i un que ens explica algunes coses. El que ens explica les coses fa molta gràcia: és una “fashion víctima” i porta ulleres sense vidres!! De camí cap a la zona de Pearl Harbour ens explica algunes coses, però no hi paro excessiva atenció. Em fixo més en el paisatge, que és el d’una gran ciutat i que no m’entusiasma Un cop arribem allí, a Pearl Harbor, cal que fem una estona de cua abans de poder entrar. El guia ens compra l’entrada i hi entrem. Pearl Harbour (http://en.wikipedia.org/wiki/Pearl_Harbor) és un port que es va fer molt famós perquè l’atac ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Atac_a_Pearl_Harbor ; http://en.wikipedia.org/wiki/Attack_on_Pearl_Harbor )   al qual els japonesos el van sotmetre va significar l’inici de la segona guerra mundial. Actualment és un museu memorial....

Una de les altres illes properes a Maui es Molokai. Tal i com s’explica a http://ca.wikipedia.org/wiki/Molokai ( http://en.wikipedia.org/wiki/Molokai )   “ Molokai (oficialment en hawaià Moloka ʻ i ) és una de les illes Hawaii . Està situada a 40 km a l'est d' Oahu , separada pel canal Ka-iwi, i al nord de Lanai , separada pel canal Kalohi. Administrativament Molokai depèn del Comtat de Maui , excepte la península de Kalaupapa que forma el Comtat de Kalawao . L'illa està formada per dos volcans, coneguts com a East Moloka ʻ i i West Moloka ʻ i. La superfície total és de 673,44 km². L'altitud màxima és Kamakou a l'East Moloka ʻ i amb 1.515 m sobre el nivell del mar. La meitat de la població és d'ascendència hawaiana. La població total al cens del 2000 era de 7.404 habitants. L'única ciutat de l'illa és Kaunakakai, amb un port. L'aeroport és a West Moloka ʻ i. La platja de Pāpōhaku, a la costa oest de l'illa, és la més llarga ...

Tornem a pujar al bus i ens dirigim cap a un jardí botànic de plantes tropicals.   De camí, passem per un lloc a on hi ha una representació de jardins portuguesos, xinesos i japonesos; ho veiem des de dalt del bus, ni baixem. Quan arribem al jardí botànic, ens adonem que és molt comercial i molt artificial. De l’estona que hi estem, el que més em crida l’atenció són els camps de papaies que hi ha... Després arriba la part que potser més m’agradarà del dia: un bonic trajecte en bus per una llarga carretera, vorejant la costa, amb platges de somni per un costat i un verd intens a les muntanyes per l’altre costat. El dia s’ha aixecat. Ja no plovisqueja i la imatge que es veu impressiona! El guia ens explica que per aquells verals, entre desembre i abril, baixen les balenes d’Alaska a parir. Concretament ho fan entre el triangle que s’estableix entre les illes de Lanai, Molokai i   Kahoolawe (aquesta última està deshabitada). Llàstima que l’anglès del guia no sigui més bo,...