evita

Després, a mode de record, se’ns dóna un paper conforme hem posat els peus a terra de Laos. Però com que no els interessa gaire als tailandesos que comprem a Laos (que és més barat), no ens hi deixen estar gaire. Desfem el camí a través del riu i retornem a la furgoneta. Encara ens queda un últim lloc, el punt més al nord de Tailàndia. De fet, està marcat i només caldria creuar un pont de 50 metres per anar  Myanmar, però el guia ens ho ben desconsella. De fet, només fem la foto, comprem unes delicioses pastetes de fruits secs i ens tornem a enfilar a la furgoneta. I ja no la deixarem durant gairebé quatre hores, fins a arribar de nou a Chiang Mai. Però el camí de retorn se’m fa etern. El conductor condueix com un autèntic foll; en un parell d’ocasions penso que potser no retorno a la meva terra. Amb les cames tremoloses, arribem a la ciutat i com que estem afamats, sense ni passar per l’hotel, anem a un bar a sopar. Errem, car el lloc, a més de ser car, és molt turístic i no g...

Laos, tal i com s’explica a viquipèdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Laos ; https://en.wikipedia.org/wiki/Laos ):  “ La   República Popular Democràtica de Laos   és un estat del sud-est de l' Àsia   envoltat per   Tailàndia ,   Birmània , la   República Popular de la Xina ,   Vietnam   i   Cambotja . El riu   Mekong   flueix del nord al sud de l'estat i les muntanyes principals són la   Cordillera Annamita   i les   Muntanyes de Luang Prabang . La història de Laos com a estat amb identitat pròpia comença al segle XV amb la fundació del regne de   Lan Xang   per   Fa Ngum . Al segle XIX, durant l'era colonial, Laos fou incorporat a la   Indoxina francesa   com a 'Protectorat'. A mitjans del segle XX, poc després de la independència, l'any 1954, Laos fou involucrat a la   Guerra del Vietnam . Durant la dècada dels seixanta la   CIA   va dur una "Guerra secreta" a...

A bans d’entrar al poblat, hi ha un grup de gent, refugiats de guerra, que també venen productes. Després de la visita, i encara amb el cor encongit, marxem de nou dins de la furgoneta, a on ja fa hores que seiem. La propera parada que fem és per dinar en un self-service, ja prop del Triangle d’Or, és a dir, la frontera entre Laos, Myanmar i Tailàndia. El Triangle d’Or o Golden Triangle ( https://en.wikipedia.org/wiki/Golden_Triangle_(Southeast_Asia))  va ser un punt de comerç d’opi molt important. Es portava l’opi, sobretot de Myanmar i es deixava en un illot, que era terra de ningú, enterrat, i a qui li pertocava, l’anava a recollir. Era una zona molt i molt perillosa, a on un quilogram d’opi es bescanviava per un quilogram d’or. Al segle passat , hi havia un capo que ho dominava tot, era una mena de Robin Hood, que construïa hospitals i escoles i amb això mantenia contenta la gent de la zona i tenia certa protecció de la gent local. Com que era un lloc summament perillós, d...

Després d’una estoneta de passeig, tornem a pujar a la furgoneta per continuar el nostre periple pel nord de Tailàndia. El guia té molta cultura i ens explica un xic d’història del país, mentre recorrem una autopista que va des de Bangkok al nord per tal d’afavorir el transport de mercaderies. Actualment a Tailàndia hi ha sis grans tribus que conformen el país ( http://www.easyviajar.com/tailandia/las-tribus-del-norte-5479 ). Una tribu de Myanmar va anar-se a instal·lar al nord del país i van fundar Chiang Rai (Ciutat del senyor Rai) ( https://en.wikipedia.org/wiki/Chiang_Rai_(city)) . Van viure en pau durant molt de temps, però la ciutat s’inundava moltíssim i va decidir marxar més cap al sud i va fundar Chiang Mai (ciutat nova), juntament amb dos reis més de la zona. Anem fent camí i el guia ens explica quina serà la propera parada: un poblat de la tribu Karen. Aquesta tribu, tal i com s’explica a viquipèdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Karen_(naci%C3%B3) ; https://en.wikipe...

Ens llevem bastant d’hora i el primer que fem es pujar al terrat de l’hotel a esmorzar. Està ben situat i la vista a la ciutat és molt bonica i agradable. Pots escollir quin menú d’esmorzar vols i prenc quelcom no molt carregat, ja que el dia s’albira que serà llarg. Esperem a la recepció de l’hotel i no triga pas molta estona a arribar una furgoneta ja plena de gent. El guia se’ns presenta, es diu Max i ens anirà explicant moltes coses al llarg del dia. La furgoneta està plena amb australians, canadenca, italians i holandesos. La primera parada del camí la fem al cap d’una bona estona de carretera; mentrestant he aprofitat per fer una capcinada. Arriben a un “hot spring”, un sortidor d’aigua calenta, que bàsicament està muntat pel gaudi del turisme. De manera gratuïta pots posar els peus en aigua calenta, però hi ha parts molt deixades. El dia s’ha aixecat ensopit i plujós, de manera que no ens hi estem gaire. Tot marxant, al costat sembla que hi ha un gran temple, que ens crida l...

Després de la visita, optem per anar caminant tot xino-xano per la ciutat. La veritat és que fa moltíssima calor i com que també tenim gana, anem a un restaurant casolà, a on la majoria de comensals són tailandesos, i demanem un dels pocs plats que tenen a la carta. Jo opto per uns fideus i també un deliciós suc de grosella. Un cop refets, ens tornem a endinsar per la ciutat i anem a parar a un mercat que només fan el divendres; mirem, hi passegem però no acabem comprant pas res.  La resta de la tarda s’escola molt i molt tranquil·lament: beure un suc de coco, decidir quines excursions farem i reservar-les (la més barata ens surt per uns 1400 BAT i la més cara, per uns 2000). També aprofitem per anar a la plaça dels tres reis i visitar no sé quants temples més, entre ells el Wat Phan Tao, fet tot de fusta ( http://www.lonelyplanet.com/thailand/chiang-mai-province/chiang-mai/sights/religious/wat-phan-tao ) Sorprenentment, i en un carreró mig perdut, em trobo amb una exalumna qu...

Chiang Mai se levantó de nuevo como centro cultural, comercial y productivo hasta adoptar su estado actual como el capital oficiosa del norte de Tailandia, y nacionalmente como segunda ciudad en importancia, solamente superada por Bangkok. El pueblo habla entre sí la lengua   Kham Muang   (también conocida como tailandés norteño o Lanna), pero el tailandés de Bangkok se utiliza en la educación y en las comunicaciones. El viejo alfabeto de   Kham Muang   es estudiado sólo por los eruditos y el tailandés norteño se escribe comúnmente usando el alfabeto tailandés estándar .” Un cop arribem, ja ens assetja una munió de taxistes que ens volen oferir els seus serveis per portar-nos a l’hotel que tenim reservat. Els taxis a Chiang Mai són vermells i són tipus furgoneta, estan oberts per darrera, a on seus i alhora poses la maleta. No tardem pas molta estona a arribar a l’hotel, però el taxista ens clava una bona picossada. El nostre hotel està situat en un carrer es...

Ens llevem al tren. De fet, al final de la matinada aconsegueixo caure en un son força profund i em desvetllo per culpa d’una senyora del servei que xiscla tot oferint cafè als viatgers. El paisatge cap a Chiang Mai és realment molt bonic, hi ha molta verdor i bellíssims camps d’arrossars. Amb força puntualitat arribem a Chiang Mai, una de les ciutat més importants del nord de Tailàndia. Tal i com s’explica a viquipèdia ( https://en.wikipedia.org/wiki/Chiang_Mai ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Chiang_Mai ) , “ Chiang Mai   ( tailandès   เชียงใหม่ ), a vegades escrit "Chiengmai" o "Chiangmai", és la ciutat més gran i més rellevant culturalment al nord de   Tailàndia . Està situada al nord de   Bangkok , enmig de les muntanyes més altes del país. "Chiang Mai" vol dir "ciutat nova": rebé aquest nom al substituir a Chiang Rai com a capital del regne de Lanna l'any 1296. Recentment, Chiang Mai s'ha convertit en una ciutat força occident...

Un cop a l’aeroport, hem d’esperar a que obri el procés de facturació. Un cop fet, facturem la maleta i passem el lax control de seguretat i fem un mos abans de pujar a l’avió que ens ha de portar a Bangkok i abandonar Cambodja, un país que m’ha fascinat i emprenyat alhora. Fascinat per la seva història i monuments i part de la seva gent. I emprenyat perquè hi ha molt masclisme i turistes que cobegen cossos joves. A l’aeroport, per matar l’estona, també aprofitem que hi ha wifi gratuïta. El viatge fins a Bangkok, a on aterrem a Don Mueang,  me’l passo mig endormiscada i un cop arribem a la gran ciutat, és el moment de tornar a passar els controls d’immigració i buscar com trobar la manera d’anar a l’estació de trens central, Hua Lamphong. El primer que pensem és en agafar el transport públic, però no ens sobra gens de temps i optem per llogar un taxi. Com que és hora punta, tardem llarga estona a arribar al destí i el taxista, un xic estafador, ens cobra una bona morterada. U...

Ens llevem, per no perdre el costum, ben aviat. Esmorzem de nou a l’hotel, en el bufet lliure, però avui no hi ha sort; les taules de fora estan ocupades i esmorzem a dins. Tampoc ens entretenim molt, ja que tenim llogat, per unes hores, un tuk tuk que ens permeti fer una darrera incursió a Angkor Wat, ja que encara tenim el permís de 40 euros vigent. Ens decantem per explorar una mica més la zona d’Angkor Thom i els secrets que s’hi amaguen. De nou, cal anar tapada i passar calor tot caminant. El primer que veiem, de lluny, és un imponent buda al qual no vam parar molt esment el dia anterior. Aprofitem per anar a visitar el temple de Bayon ( https://en.wikipedia.org/wiki/Bayon ). També anem a visitar el Baphuon ( https://es.wikipedia.org/wiki/Baphuon ) i la zona del Palau Reial ( https://en.wikipedia.org/wiki/Phimeanakas ) , que estan força ruïnoses, però en procés de reconstrucció. Malgrat tot, la passejada és agradable. I com que el sol no apreta de valent, és bonic passejar-h...

De fet, en molts establiments amenacen de posar multa si entres amb aquest fruit, car la seva olor no és gaire agradable, però deu ser una fruita apreciada, ja que barata no és.  Amb penes i treballs m’acabo el suc, mentre observem com al costat arriba un fastigós que demana gairebé un còctel de fruites, mentre el seu sequaç tira fotos a la noieta adolescent que li fa, sota la mirada obscena dels dos. M’entren arcades, la veritat, ganes d’escopir-los a la cara. Però al final marxem, i de sobre, riem quan, a causa de la pluja, el tendal ple cau i deixa els dos babaus ben molls. Per arribar al temple pròpiament dit, cal que caminem una estona però és brutal. Arbres impetuosos, superbs, creixent enmig de la runa i fent-se un llarg camí cap al cel ( https://en.wikipedia.org/wiki/Ta_Prohm ) . Allí anem coincidint amb un grup de turistes russos i també ens trobem alguns catalans. M’embadaleixo contemplant com la natura és capaç de sobreviure entremig de tanta pedra, la veritat. Malgr...

Les portes són de característiques similars, la més ben conservada és la Porta Sud, amb una triple torre amb rostres esculpits en les quatre direccions, té vint-i-tres metres d'alçada. Els rostres de les portes representen   Avalokitesvara , donat que es tracta d'una ciutat d'esperit   budista . El portal no té   llinda , està cobert per un arc fals que suporta la torre central amb dos dels rostres orientats a l'interior i exterior de la ciutat. Als costats hi ha dues torres adossades amb un rostre cada una que miren a orient i occident, aquestes estructures reposen sobre unes cambres laterals que s'obren a l'interior del pas principal. Als costats de l'obertura central hi ha uns grups d'elefants, dos a l'exterior i dos més a l'interior, tot i que un dels interiors s'ha perdut. Als quatre racons de l'interior del recinte hi ha quatre templets, els PrasatChrung, que conservaven les   esteles   fundacionals de l'època de Jayavarma...

Passem una bona estona, sota una calor asfixiant, recorrent les pedres plenes d’història, juntament amb una bona munió de turistes que vénen d’arreu del món. Per pujar al punt més alt de la construcció cal que ens esperem una bona estona; a més, les dones cal que anem tapades. A jutjar pels pamflets, però, sembla que les dones siguem un dimoni: tot ho fem malament. No podem tocar els monjos, no podem fumar, no podem vestir de manera provocativa, etc. El díptics de prohibició tenen en tot moment símbol femení... Passat l’enuig, la visió des del cim de l’edificació em deixa sense respiració. I també se m’escapa el riure quan sento els comentaris d’un grup de turistes espanyols quan veuen la meva camiseta independentista d’”Ara és l’hora”, que per cert, no són gaire elogiosos. Finalment, marxem i anem a buscar el nostre conductor de “Tuk tuk”, que ens portarà fins a la propera parada, que no és altra que unes altres runes corresponent a tot el complex d’Angkor Wat. El passeig és agrad...