Tailàndia i Cambodja, dia 5: De Siem Reap a Chiang Mai (13 d’agost de 2015) (i II)

Un cop a l’aeroport, hem d’esperar a que obri el procés de facturació. Un cop fet, facturem la maleta i passem el lax control de seguretat i fem un mos abans de pujar a l’avió que ens ha de portar a Bangkok i abandonar Cambodja, un país que m’ha fascinat i emprenyat alhora. Fascinat per la seva història i monuments i part de la seva gent. I emprenyat perquè hi ha molt masclisme i turistes que cobegen cossos joves. A l’aeroport, per matar l’estona, també aprofitem que hi ha wifi gratuïta. El viatge fins a Bangkok, a on aterrem a Don Mueang,  me’l passo mig endormiscada i un cop arribem a la gran ciutat, és el moment de tornar a passar els controls d’immigració i buscar com trobar la manera d’anar a l’estació de trens central, Hua Lamphong. El primer que pensem és en agafar el transport públic, però no ens sobra gens de temps i optem per llogar un taxi. Com que és hora punta, tardem llarga estona a arribar al destí i el taxista, un xic estafador, ens cobra una bona morterada. Un cop allí, el primer que fem és anar a buscar l’oficina de l’agència 12GoAsia (https://12go.asia/en ), amb la qual havíem tramitat que ens compraven el bitllet de tren nocturn fins a Chiang Mai. A més, són amables i tot i que no ens n’havíem adonat, ens havien cobrat de més i ens ho retornen. Mentre fem temps per pujar al tren, comprem algunes coses per picar i també m’entretinc a parlar amb un amable senyor que em diu que abans Chiang Mai era preciós, però que ara està molt pervertit pel turisme. Després de la xerrameca, és l’hora de pujar al tren i trobar les nostres lliteres... però ai las, estan ocupades per una senyora francesa que no es vol separar dels seus fills i ens fa canviar a nosaltres. La veritat és que són estrictes en el control del tren i malgrat tot, ens podem canviar de compartiment, que compartirem amb uns espanyols un xic fatxes, que es foten pastilles per dormir. El tren tarda moltíssim a sortir de la ciutat i ho contemplem tot bevent un suc de taronja al vagó-menjador (està prohibit beure alcohol al tren). També comentem que a Tailàndia, sortosament, està molt acceptat el tema de la transsexualitat i que hi ha molts transsexuals en tots els serveis públics. Finalment, tot i que no és molt tard, optem per anar a dormir ben abrigats, ja que tenen l’aire condicionat molt fort i costa agafar el son. De fet, m’aniré despertant al llarg de tot el trajecte nocturn....

(La fotografia correspon al Bayon, dins del complex d'Angkor Thom)