evita

S'acaba un altre any. El 2016. Un any, a nivell personal, molt bo. Molts canvis, molts viatges, moltes aventures, molt poder descobrir món i empapar-me d'experiències que ajuden a créixer. I per sort, la salut, hi ha ajudat. Un any convuls a nivell del meu país, Catalunya, que encara lluita pel seu anhel d'alliberar-se del jou espanyol. Però a nivell mundial, un any ben trist. Un any de guerres, morts, odi, desolació. Un any infame, que ens ha ensenyat que els éssers humans som els més inhumans de tot. Molts nens orfes, la barbàrie estesa en nom de no sé què, etc. Però de tant en tant, en algun indret, sorgeixen esperances i alegries, noves comeses i nous reptes. Perquè malgrat tot, encara continuo confiant en els sers humans per construir un món lliure i digne. BON ANY 2017 a tothom!

Conserva un portal romànic Sant Vicenç d'Espés de Dalt. A Espés de Baix trobem l'església de Sant Martí i també part de l'estructura d'un temple   romànic , l'ermita de la Pietat, a uns 300 metres del llogaret. La ramaderia té molta importància. Al cens del 1.982 hi havia 5.200 caps d'ovins i 880 de bovins. La producció de llet és força important. El regadiu no aplega al 5% dels conreus. Al sector central es localitzen els conreus (altiplans de les Paüls), prop de les serres interiors dels   Prepirineus , al S, que formen l'excavació profunda de les parets del   congost d'Ovarra .” Passem per una carretera ben angosta, passem per Espés de Dalt i de Baix (preciosa estampa!) i tot i fer volta, arribem a Les Paüls i a Alins, a on hi ha un càmping... i un parc temàtic de les Bruixes ( http://www.laspaules.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.23/idmenu.1093/chk.f9302bbcfe38c0f7ff8b394646b7412d.html ; http://www.descubrehuesca.com/huesca/parque-temati...

Ens llevem a mig matí, amb calma i tranquil·litat. El petit menjador s’omple aviat de gent i anem esmorzant. Aprofitem per anar a buscar el cafè a un bar del davant i ens prenem el matí amb parsimònia. Avui és Sant Joan, diada nacional dels Països Catalans, i llevar-se amb la imatge de Sant Climent de Taüll és un bon regal. Ens preparem per passar el dia cotxe, però una noia no es troba bé. Sospita que té infecció d’orina i decidim anar a la farmàcia. Els que van acabar la nit ja ben entrada la matinada i fins i tot el matí, fan cara de no aguantar-se gaire, però fan l’esforç i ja passat migdia, marxem. Ens parem a la farmàcia de Barruera i la farmacèutica, poc amable, no vol  servir ni un medicament per alleujar els símptomes de la infecció d’orina. Així doncs, optem per anar al CAP a Pont de Suert, a on per sort, ens atenen ràpidament. Com que és migdia, però, hi ha molts llocs tancats i ens hem de desplaçar a una altra població, a on hi ha la farmàcia de guàrdia. Però per ta...

El punt d'encendre la falla es diu   faro,   foro,   haro   o noms derivats que han quedat en la   toponímia . El dia de la celebració els joves fallaires es troben a un indret elevat de la muntanya i ben visible des del poble. Quan cau la nit, els fallaires encenen les seves falles i comencen descendir (corrent un cop s'acosten al poble) portant el foc fins a la plaça del poble, guiats pel fadrí major o cap de colla. Un cop a la plaça, són rebuts amb música i alegria i es fa una gran foguera amb les falles mig consumides al voltant de la qual es ballen danses tradicionals. Tot i que la celebració segueix el mateix patró a tots els pobles i té el mateix simbolisme, se'n troben variacions locals acompanyades de diferents manifestacions populars o simbòliques. A   Isil , al Pallars Sobirà, després de l'arribada del foc a la plaça del poble i d'obsequiar els fallaires amb flors, coca i vi, es dibuixa una creu a la porta del cementiri per retre homenatge ...

23 de juny. Avantsala de la nit més curta de l’any, del solstici d’estiu, del dia que les bruixes surten a escampar la seva màgia. El matí és tranquil treballant, però a mitja tarda s’esdevé l’hora de començar a preparar les coses, carregar el cotxe fins dalt de persones i menesters i arrencar vers la Vall de Boí, passant per la plana de l’Urgell i arribant ja a entrada de fosc a destí. De totes maneres, hem de fer una bona cua a Sant Joan de Boí, ja que hi ha una munió de gent per veure la baixada de les falles. La policia obliga a la gent a aparcar a peu de carretera, ja que el poble està saturat. Nosaltres, però, com que li comentem que tenim allotjament a Taüll, ens deixa passar. Creuar el poble s’esdevé tota una odissea, ja que hi ha molts cotxes aparcats als vorals de la carretera que fan molt difícil la circulació en ambdós sentits de la marxa. Malgrat tot, però, arribem a destí a l’Alberg la Coma ( http://www.booking.com/hotel/es/albergue-la-coma.ca.html?aid=311102;label=al...

Un dia qualsevol, d’aquelles que entres en una llibreria i en surts amb més llibres dels previstos. Entre el grapat de llibres fullejats, em decanto, entre d’altres, per “La dama de la furgoneta”, del britànic Alan Bennett. El llibre em crida l’atenció perquè és econòmic i curt. I en pocs dies l’acabo. Bennett, guionista teatral, narra la història de  Mrs Shepherd, una senyora que vivia en una furgoneta al seu carrer i que ell va acabar acollint al jardí de casa seva, en una estranya relació d’amistat. La història verídica que s’hi narra és d’allò més entretinguda i tendre. També és interessant la vida de Mrs Shepherd, i si només la novel·la se centrés en això, crec que guanyaria molt per als lectors i lectores no britànics, car es parla de personatges molt comuns allí i desconeguts a d’altres indrets del món. De totes maneres, la història de Mrs Shepherd és d’aquelles que t’arriben al fons del cor, una vida qualsevol, o no, però que per la seva simplesa, va la pena conèixer....

NADAL, un petit relat: “En algun lloc del món, defora  un vell edifici, plou. Molt. I fa fred, molta fred. Una nena petita tremola, abraçada a la seva nina de drap.  La mare, amb els ulls entelats, la tapa amb una vella manta que ha trobat al carrer. La dona fa vertaders esforços per no plorar i oblidar-se del mal que li fa la carn viva, trinxada, de la seva cama dreta. Prem la petita contra el seu pit i li besa la cabellera empolsada.  Com pot, fa unes passes i certifica, amb l’ànima trencada, que la seva família és ara un record inesborrable, però només un bell i trist record. Comença un rumb sense destí entremig de la barbàrie, la destrucció, la desolació. Aferrada a la seva esperança, pensa que això només és un malson del qual es desvetllarà ben aviat i podrà celebrar el dia de Nadal amb una taula plena d’alegria i pau.” Però desgraciadament aquests malson són sovint terribles realitats que ens tenallen l’ànima i ens fan uns éssers inhumans. Nadal és cada di...

Ja s’acosta el dia, ja arriba el dia tant especial per grans i petits: el dia de fer cagar el tió, aquesta tradició tant nostrada i que porta tants vells i bells records. El dia que, cantant a cor que vols, piquem el tronc que durant setmanes hem estat alimentant per tal que ens porti dolços o bé regals. Els dies de fer cagar el tió amb els avis, que ara ja han marxat, són dels millors records que guardo a la capseta de la memòria. I ara veient la il·lusió dels més petits,  renovo la meva. I és que fer cagar el tió és molt més divertit que no pas que un home barbut i panxut, producte de la Coca-Cola, ens porti regals, no? Vinga, a fer cagar el tió! BONES FESTES!

Durant la   Segona Guerra Mundial , l'exèrcit dels   Estats Units   va destruir les torres properes a Pisa donada l'amenaça que suposaven els franctiradors des d'aquestes posicions. Es va programar la voladura de la Torre inclinada, però una ordre de retirada a l'últim instant la va salvar. El   27 de febrer   de   1964 , el govern d' Itàlia   va demanar ajuda per prevenir la caiguda. Es va assignar el projecte a un conjunt d' enginyers ,   matemàtics   i   historiadors , que van debatre sobre els mètodes d'estabilització a les   illes Açores . Després de dues dècades de treball, el gener de   1990   la torre es va tancar al públic. Després d'una dècada d'esforços de reconstrucció i estabilització, la torre es va reobrir al públic el   15 de desembre   de   2001 . Molts mètodes van ser proposats per estabilitzar-la, i un que es va portar a terme el 1995, va ser afegir 800 tones de   plom ...