evita

Menorca sota domini francès Menorca fou francesa durant un breu període de vuit anys, però que van deixar, com els anglesos, petjades de gran rellevància a l'illa. Durant la seva estada, els francesos van fundar el poble de Sant Lluís, anomenat així en honor al seu rei, Louis. A més, van construir vinyes a les voreres de Sant Lluís, i avui en dia aquestes vinyes duen el vi de Binifadet. També van introduir qualque paraula com per exemple   merci   ('mercès, gràcies'), que es diu molt a Menorca. Menorca sota domini britànic El darrer gran imperi a governar l'illa de Menorca va ser l' Imperi britànic . L'Imperi britànic va fer per Menorca en poc més de 70 anys el que Espanya no havia fet en 200 anys. Els anglesos van construir la primera carretera entre Maó i Ciutadella, la que avui coneixem com el   camí d'en Kane ; també van ajudar a comercialitzar el formatge de Maó, a més de perfeccionar-lo (gràcies al fet que van ser ells qui van introduir les ...

Edat antiga Des de les primeres civilitzacions presents a l'illa, nombrosos pobles s'han anat alternant en l'ocupació del seu territori. A una primera etapa de civilització primitiva, que se suposa vinguda de la península, va seguir una altra de molt brillant durant l' edat del bronze , coneguda com a   cultura talaiòtica , caracteritzada per construccions megalítiques similars a les de   Mallorca ,   Sardenya   o   Malta , tot i que amb alguns elements originals com són les   taules . A les visites de   fenicis , a la qual anomenaven   Nura   ('terra de foc'), i   grecs   focenses que l'anomenaven   Meloussa   ('lloc de bestiar'), de manera pacífica per establir vincles comercials, va seguir la dels   cartaginesos   amb diferent actitud. Van desembarcar a les ordres de   Magó , germà d' Aníbal , i van reclutar a la força els hàbils   foners balears , que van ser protagonistes destacats durant l...

Primer dia de 2017. Un nou any comença, en aquesta ocasió, al País Valencià. No ens llevem gaire tard, car hem d’acabar d’ordenar les coses i preparar-nos per marxar. Els de l’apartament toquen puntualment el timbre a les nou del matí. No fem esperar gaire al senyor que ens ve a recollir les claus. Els hi donem i ja marxem en direcció cap al Principat. Com que volem estalviar-nos uns quants diners en autopistes, pugem per carretera nacional fins a Torreblanca. Hi ha molt poc trànsit: gent que, a jutjar per les cares, torna de festa, i d’altres que aprofiten el dia. Amb el bon sol que fa, m’endormisco a mig camí i ja em desperto prop de Sant Carles de la Ràpita. Continuem i després d’un parell de parades tècniques, ens parem a fer un entrepà en una àrea de servei de l’autopista, al Penedès. Seguidament, reemprenem la marxa i ja no ens aturem fins a deixar el cotxe a “Aparca i vola”, a l’aeroport d’El Prat. Arribem amb antelació i no ens estressem en fer tots els preceptius tràmits. ...