Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): visita a El Puig de Santa Maria, Almàssera, Alboraia i arribada a la Font d’en Carròs (29 de desembre de 2016; dia 2) (II)
La
seua economia, bàsicament agrària fins a dates recents, està en un progressiu
estat de transformació cap a un esquema industrial, la base fonamental del qual
la constitueix la metal·lúrgia. A
més, una part del creixement demogràfic en els últims anys es deu al seu
funcionament en part com a ciutat dormitori de València.
Dins
de la superfície llaurada, el secà l'ocupen la vinya i la garrofera, i el
regadiu els fruiters com tarongers, panís, hortalisses, etc.
Però sense cap mena de dubte, el principal impuls econòmic el rebé el poble del
cultiu i l'exportació de la taronja. La ramaderia està representada per quasi mig centenar de caps de boví i altres tants de porcí, a
més d'algunes granges avícoles.
El
sector industrial inclou diversos tallers de relaminació de ferros, fàbriques de conserves vegetals, dues d'envasos
de fusta, una de cervesa, i altres instal·lacions més recents com són les
d'arts gràfiques. D'altra banda, l'activitat pesquera ha
desaparegut. En les seues platges, s'hi han instal·lat ara complexos
residencials d'estiu.
El
creixement urbanístic al municipi es desenvolupa actualment en dues zones. La
primera al nord del nucli urbà, on s'estan construint aproximadament 1.500
habitatges. I en segon lloc, en la zona de la marjal propera
a les platges, en la qual s'estan programant 6.255 habitatges al
voltant d'un camp de golf. Hi ha hagut més propostes de creixement urbanístic
en els últims anys, per part de diferents forces polítiques i promotors
urbanístics, però aquestes no s'estan duent a terme en l'actualitat.
El seu
nucli urbà s'estén principalment pel vessant meridional de les muntanyes de la
Patà i Santa
Bàrbara.
·
Castell del Puig: situat al cim de la muntanya de la
Patà. Es conserven algunes restes, i és d'origen musulmà.
·
Monestir de Santa Maria del Puig,
regit per frares mercedaris. Aquest edifici, començat a construir al segle XIII, va
patir nombroses reformes als segles posteriors. La seua església (gòtica
després de llevar-li afegits posteriors) és l'església parroquial del poble.
·
Ermita de Santa Bàrbara:
situada dalt de la muntanya de Santa Bàrbara.
·
Ermita de Sant Jordi,
situada al pla, té planta quadrada i cúpula barroca.[10]
·
Torre Vigia:
construcció defensiva dels atacs que venien per la mar, del segle XVI.
·
Cartoixa d'Aracristi. El
seu origen es remunta a l'últim terç del segle XVI, quan
s'instal·laren en aquest lloc uns quants membres independents de la cartoixa de Portaceli.
Com a festes:
·
Sant Pere se
celebra el darrer diumenge de gener. Es cuinen grans perols d'olla de Sant Pere i
es reparteix als veïns. La tradició parteix del menjar que els frares
mercedaris donaven als necessitats.
·
Sant Antoni se
celebra al mes de febrer, a diferència de la majoria de pobles del País Valencià, en què aquesta festa se celebra en gener.
·
Sant Roc se celebra durant el mes d'agost. Destaca la nit de les albaes, que se celebra la nit del 15 al 16 d'agost.
·
Les Festes de la Mare de Déu són les festes patronals i se celebren
el primer cap de setmana de setembre.
·
El Nou d'Octubre se celebra amb una festa a l'ermita de Sant Jordi i actuacions de danses valencianes.
·
El darrer diumenge d'octubre se
celebra l'Aplec del Puig.
Aquesta és una celebració de diferents forces polítiques de l'esquerra i el nacionalisme valencians.
Aquesta celebració s'ha realitzat de manera intermitent des de l'any 1915, i
tingué certa importància durant els anys de la transició. La cançó Darrer diumenge d'octubre d'Al Tall és un homenatge a aquest aplec.” (continuarà)
(La fotografia correspon a un panell que hi ha al Monestir del Puig de Santa Maria)
Comentaris