evita

El paisatge txec és molt variat.   Bohèmia , a l'oest, està conformada per una conca drenada per l' Elba   (Labe   en   txec ) i el   Vlatva   o Moldava, i està envoltada principalment per muntanyes de baixa altitud, com ara la serralada de   Karkonosze   dels   Sudets . El punt més elevat del país,   Sněžka , amb 1.602 msnm, s'hi localitza.   Moràvia , la regió oriental el país, també és muntanyosa, i drenada pel   riu Morava , però també hi és la font de l' Oder   (Odra   en txec). Les aigües de la República Txeca drenen en tres diferents mars: el   mar del Nord , el   mar Bàltic   i el   mar Negre , tot i que la República Txeca no té cap costa. La República Txeca lloga un lot dels molls d' Hamburg , que li va ser atorgat segons el   tractat de Versalles   per permetre el moviment dels béns del país cap al mar. El territori passarà a mans d'Alemanya el 2028. Els boscs ocupen prop ...

La renaixença txeca A finals del segle XVIII, els principis de la llibertat dels pobles sorgits en el clima de la Revolució Francesa es van començar a difondre entre l'elit intel·lectual txeca. Mentrestant, les reformes il·lustrades de l'emperadriu Maria Teresa i el seu fill Josep van posar les bases per al desenvolupament industrial del segle XIX. La confluència d'una burgesia autòctona i d'una ideologia nacionalista va permetre, al llarg del segle XIX, una renaixença gradual de la consciència nacional txeca. El començament de la Guerra de   1914   trobà milers de txecs allistats dins de l'exèrcit d'Àustria, però que van acabar lluitant a favor de Rússia i els aliats. Gràcies als èxits militars dels txecs, la causa txeca va guanyar ressò. Sumat a la provada lleialtat dels polítics txecs de l'exili, encapçalats per Tomáš G. Masaryk, als principis i els valors de la democràcia liberal, va ser possible convèncer el president nord-americà   Thomas W. Wi...

La República Txeca és una   democràcia parlamentària   multipartidista, en què el   primer ministre   n'és el   cap de govern   i el   president el   cap d'estat . La República Txeca es va unir a l' OTAN   el 1999 i a la   Unió Europea   el 2004. També és membre de l' OCDE , el   Consell d'Europa   i el   Grup de Visegrád . La República Txeca va néixer després de la divisió de l'antiga   Txecoslovàquia   (en txec:   Československo) el 1993. Hi va haver diverses propostes per al nom curt convencional, entre els quals, "Terres Txeques", "Bohèmia" o "Txèquia"; aquest últim es va convertir en el nom més utilitzat. Tot i així, el nom no ha estat lliure de controvèrsies. La república està integrada per regions històriques: Bohèmia (en txec,   Čechy), Moràvia (Morava) i la Silèsia Txeca (Slezsko). D'aquestes tres àrees, Bohèmia és la més gran i la seu tradicional de poder. La mateixa paraula, l'adje...

  El matí és dens, però condeix bastant la feina que he de fer. Just després de dinar és moment de pujar al cotxe i anar cap a l’aeroport de Barcelona, a on ens espera el vol que ens ha de portar a Praga. Anem amb Vueling i ja feia mesos que el teníem. No hi ha retards i arribem puntualment a la capital de la República Txeca. Com que no sabem gaire com moure’ns, hem contractat per un molt bon preu un servei de transport ( http://www.prague-airport-transfers.co.uk/?gclid=COLCq7D_ms4CFUMq0wodMeMKIA ) que ens deixa molt a prop de l’hostal. Ja d’anada cap al centre de la ciutat, quedo esmaperduda amb la primera impressió de la ciutat: el riu, el pont de Carles, la gent passejant, etc. Un cop el taxi (per cert, el taxista molt simpàtic i ens regala fins i tot una guia gratuïta de Praga) ens deixa al centre, tot i perdre’ns mínimament, arribem a l’hostal , el Welcome Prague Center ( http://www.booking.com/hotel/cz/welcome-hostel-praguecentre.ca.html?aid=311102;label=welcome-hostel-pr...

Sense desmuntar ni disminuir la velocitat, va agafar unes tovalloles. Fugint de camí a casa seva, encara va poder escoltar la maledicció d’una de les “encantarias”, profetitzant-li una mort violenta i una vida breu. I així succeí. La profecia de les “encantarias” es va complir, i un dia, en tornar d’un viatge, Franceset va caure en un barranc i va ser arrossegat per la crescuda del riu, desapareixent el seu cos per sempre. Sembla que la maledicció que l’”encantaria” li va llençar a Franceset fou la següent:  “ Franceset, Franceset, pobre mai més no en seràs, ric sí que te’n faràs, però en caldo de gallina no moriràs”. Ens hi embaladim una estoneta i retornem ja cap a Bonansa, passant per una ombrívola pineda que ens resguarda dels rajos de sol que ja “piquen” bastant. El camí l’acabem al pàrquing del mirador d’Isábena i llavors ens cal retornar a Bonansa. Ho fem per un sender ja habilitat, però a jutjar pel gran nombre d’herbes crescudes, poc transitat. El camí s’aca...