La Franja, del 14 al 16 de maig de 2016; dia 3 (16 de maig de 2016): ruta de les ermites de Bonansa i retorn cap a casa (i III)
Sense desmuntar
ni disminuir la velocitat, va agafar unes tovalloles. Fugint de camí a casa
seva, encara va poder escoltar la maledicció d’una de les “encantarias”,
profetitzant-li una mort violenta i una vida breu. I així succeí. La profecia
de les “encantarias” es va complir, i un dia, en tornar d’un viatge, Franceset
va caure en un barranc i va ser arrossegat per la crescuda del riu,
desapareixent el seu cos per sempre. Sembla que la maledicció que
l’”encantaria” li va llençar a Franceset fou la següent:
“Franceset,
Franceset,
pobre mai més no en seràs,
ric sí que te’n faràs,
però en caldo de gallina no moriràs”.
Ens hi embaladim
una estoneta i retornem ja cap a Bonansa, passant per una ombrívola pineda que
ens resguarda dels rajos de sol que ja “piquen” bastant. El camí l’acabem al
pàrquing del mirador d’Isábena i llavors ens cal retornar a Bonansa. Ho fem per
un sender ja habilitat, però a jutjar pel gran nombre d’herbes crescudes, poc
transitat. El camí s’acaba a la piscina municipal de Bonansa, encara tancada,
just al costat d’una vella font romana, la font Vella de Bonansa. La veritat és
que el paisatge és impressionant i em vénen ganes de quedar-m’hi més dies, però
no en disposem. Així doncs, agafem el cotxe després d’haver omplert la panxa i
baixem cap a Pont de Suert, creuem Tremp i anem tirant, no sense haver de patir
a la carretera per culpa de conductors imprudents amb cotxes de “domingueros”
que es creuen els amos de l’asfalt i sovint, amb la passivitat dels mossos
d’Esquadra com a companya. Finalment, arribem ja a terres gironines amb un gran
record i amb ganes de repetir ben aviat cap a la zona de la Franja.
(La fotografia correspon a una de les roques de les "encantarias")
Comentaris