Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 11): de l’Havana a Miami (26 de març de 2016)

Ens llevem d’hora, quan el dia tot just despunta. Des de la finestra de l’habitació la vista a la badia de l’Havana és de pell de gallina. Anem a esmorzar al petit balcó de casa Irenia. Esmorzem, com cada dia, fruita, sucs, cafè amb llet, torrades, ous, etc. Ens afanyem una miqueta perquè a baix, teòricament, ens espera un taxi. Però no, ens espera el matrimoni que porta des de Cuba l’agència de viatges que ens ha aconseguit els allotjaments. Ens porten amb cotxe particular fins a l’aeroport i mentrestant ens pregunten què ens ha semblat tot. Els hi expliquem les coses bones i dolentes i ells també ens expliquen que tenen ganes de més obertura del país. Ella és més commensurada, però ell no tant. Finalment, arribem a l’aeroport, tot desèrtic, i ens cobren el mateix que un taxi. Un sobresou o un acte de cortesia, no ho sabrem mai. Un cop al buit aeroport, fem una llarg i interminable cua per tal de poder facturar les maletes i també ens va de pèls que no podem canviar els CUCs que ens queden. Ho aconseguim, passem sense gaires problemes els controls de seguretat i ja tornem a enfilar-nos a l’avió, de nou, Interjet. Farem també escala a Cancún, i talment el viatge d’anada, l’aproximació i l’aterratge són horrorosos. Un cop baixem, com que anem amb el temps just per un retard, una hostessa ens esperarà per portar-nos directament al vol d’enllaç, però no ens escapem dels estrictes controls de seguretat. Fa gràcia que a Mèxic només pots entrar un determinat nombre de joguines, de càmeres de fer fotos, etc. Per sort, no fan el control “aleatori” d’obrir la maleta i podem anar ràpidament a embarcar en l’avió que ens portarà a Miami. En aquest cas, el vol és molt més plàcid i aterrem a primera hora de la tarda a Miami. Un cop passats els preceptius i de nou horrorosos controls, i esperar una bona estona abans no surtin les maletes, agafem un taxi blau, dels de proximitat, i anem a la Petita Havana (https://en.wikipedia.org/wiki/Little_Havana ) , un barri de Miami, a on hi ha el mateix motel al qual ens vam allotjar a l’anada, el motel Ramona. Hi ha el mateix senyor, impertèrrit, que ens dóna les claus de l’habitació. Deixem les coses i després de descansar una miqueta, anem a passejar pel barri. Com que no hem dinat, anem a buscar un lloc per menjar quelcom. D’anada passem per algun supermercat a algunes coses i acabem en un establiment de menjar ràpid, ja que no hi ha gaire res més proper. Mengem “burritos” i un cop les forces recuperades, anem a voltar pel “mall” que hi ha per allí, ja que no tenim res més a prop. En una parada al carrer trobem un cubà renegat que es diu de Fidel Castro, però l’ignorem. Fem algunes compres i ja tornem cap al motel a descansar. De tornada, però, no podem evitar indignar-nos amb alguna gent que viu per allí, la majoria cubans que van amb el gran cotxe i estan carregats de deutes, nous rics però alhora molt pobres i mal educats. Un cop al motel, preparem un xic la ruta del dia següent i descansem, per última nit, prop del mar del Carib. 

(La fotografia correspon a la sortida del sol a la badia de l'Havana)