evita

Tenim ja aquí l'1 de maig. Dia del treball, dia de tornar a lluitar pels nostres drets laborals, uns drets que cada vegada es veuen més migrats. Cal tornar a reivindicar que som poble, que som treballadores i treballadors i que volem una vida digne, que no només s'omplin les butxaques les grans fortunes que exploten dia sí i dia també a un bon grapat de gent. Des de camp i des de ciutat, des del nord i des del sud, avui és dia de no fer ni un pas enrere per continuar reclament un treball segur i digne. És deure de totes i tots la lluita diària pels nostres drets laborals que ens fan més dignes com a persones i com a poble! Fins a la victòria!

Quedem ben tipus, però ja no ens queda gaire estona per fer coses: anar cap a l’aeroport i fer els tràmits preceptius per embarcar i retornar cap a Girona. Mentre embarquem, però un mal educat m’obliga a deixar la maleta molt més enllà del que em pertocaria, però amb la connivència de l’hostessa, no treu la bossa de pija de la seva dona per deixar lloc a una maleta. A més, ho fa de manera amenaçant i de males maneres, però no m’estic de contestar-li educadament. Finalment, quan baixem a l’aeroport de Barcelona, li torno a dir que és un mal educat, però amb la seva xuleria i mirada de menyspreu en tinc prou. Finalment, només queda desfer el camí cap a Girona i un cop a casa, descansar. S’ha acabat uns dies que han passat volant i amb la sensació que ens queden moltes coses per veure, com el museu de César Manrique, l’escultura d’homenatge als pagesos, etc. Lanzarote, fins ben aviat!!! (La imatge correspon a Costa Teguise)

Al matí ens llevem tranquil·lament. Esmorzem, recollim les coses i preparem també el dinar del dia. Anem a fer algunes compres d’última hora (especialment un formatge fumat deliciós), i amb una temperatura agradable, fem un passeig per Costa Teguise ( https://es.wikipedia.org/wiki/Costa_Teguise ) , un lloc d’allò més turístic, però que és dels més barats de la zona. Hi ha gent passejant, la mar està en calma, però la veritat no és pas el millor paisatge que hagi vist mai. Després de passejar una bona estona, agafem el cotxe i marxem cap a Arrecife ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Arrecife ) , la capital de l’illa. Aparquem el cotxe; tot i ser un aparcament públic, vigilem que un noi ajuda a la gent i demana propina. En un moment en que es distreu, aprofitem per aparcar i anar a fer una volta per la zona del “Charco de San Ginés” ( http://www.lanzarote.org/lugares-interes/charco-de-san-gines/ ) , una llacuna que es forma de manera natural per entrada d’aigua i que forma un bonic emba...

La platja on se situa la llacuna és de   grava , amb 320 m de longitud i una amplària mitjana de 30 m. Disposa d'un grau baix d'ocupació sense passeig marítim i aïllada ja que forma part del parc nacional de Timanfaya, a més de que a la zona on es troba hi ha forts corrents marins. El llac és accessible des de la localitat pesquera denominada El Golf, a la zona costanera del municipi de Yaiza, on es troba un aparcament al començament d'una petita sendera que s'ha de recórrer a peu per arribar al mirador de la llacuna. Des del mirador s'accedeix a un petit camí lateral que descendeix fins a la platja i l'oceà en el qual no es permet el bany per situar-se en una zona perillosa per als corrents marins”. El lloc és realment impressionant, però no hi podem baixar. A més, per alguna raó desconeguda, també hi ha una sèrie de boies dins del llac. L’entorn a on està situat el lloc és preciós, i acabem de passar la tarda en aquesta zona, la zona del Golf, a on v...

Avui és 25 d'abril, diada del País Valencià, i que commemora la derrota de la batalla d'Almansa. Molt ha plogut des d'aquell dia infaust. Però després d'una època de foscor, sembla que al País Valencià renaix la llum. El règim del PP ha caigut i surten, per fi, a la llum les aberracions dels governs de dretes, amb infinitat de casos de corrupció. Com diu la dita, a tot porc li arriba, tard o d'hora, el seu Sant Martí. Bé, el País Valencià desperta de la letàrgia, del llarg hivern del PP per resorgir de les seves cendres i encarar el futur. I això ja és un pas. Però cal, anar més endavant i no renunciar la nació completa, és a dir, als Països Catalans. El País Valencià ha de fer el seu propi camí, però hi serem. Per què no renunciem a allò que sentim dins, la nació comperta. I com a tal, avui també és el meu dia! Feliç diada!

AVUI ÉS SANT JORDI El dia s'aixeca assolellat, malgrat la pluja nocturna. La noia, tota taciturna, s'esmuny del llençol embolcallat. Defora, la primavera esclata. Ella es mira els dits, sabedors dels seus íntims delits; un somriure murri la delata Es vesteix i es perd per carrers, carrerons i places, avui, més que mai, curulls de gent, vestida d’il·lusió renovada. A la plaça Major, els raigs de sol, il·luminen l’estelada emmirallada en els seus ulls, emocionants de tanta festa nostrada. I és que avui és Sant Jordi, dia d’ amants, el dia dels enamorats, el dia del llibre el dia de la rosa, però sobretot, un dia  per regalar felicitat.

Disposa de quatre conjunts volcànics, sent el complex de Las Agujas, amb 266 metres, el més alt. La Graciosa és accessible únicament des del mar, encara que també posseeix un heliport situat molt prop de Caleta de Sebo. Els vaixells per arribar-hi surten de Órzola (al nord de Lanzarote) aproximadament des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre. L'illa només posseeix un delegat de l'ajuntament   conejero   de   Teguise , un centre d'assistència primària i una caseta de la Guàrdia Civil .” La veritat és que tenim ganes d’anar-hi, però no tenim temps suficient, aixi que ho acabem descartant. Tot i la ventada, ens decidim a anar a dinar a un poble de costa, a Punta Mujeres , a on acabem de comprar quatre cosetes més i ens ben arrecerem per dinar. Quan acabem, ens tornem a enfilar al cotxe i fem una bona quilometrada (la veritat és que no me n’adono gaire, ja que dormo durant bona part del trajecte), fins a la zona del lago Verde o Charco de los Clicos ( http:/...

Com que venim amb el pack turístic, entrem ràpidament. La visita és guiada i ens la fa una senyora, que combina un castellà amb accent insular amb un angles paupèrrim. Ens explica que amb els objectius de les càmeres és possible veure tonalitats verdes a les parets degut als minerals (com així be comprovem), però que el nom de la cova es degut a que la família que va viure allí més temps amagant-se dels pirates es deien “Verdes”. La Cueva de los Verdes és un immens túnel de lava i a dins s’hi ha construït fins i tot un auditori. En alguns moments també cal anar amb molt de compte amb les estalactites i les estalagmites que hi ha a la zona per no fer-se mal. A més, a la part final de l’excursió, hi ha un petit enigma que fa les delícies de grans i petits, i que no revelaré! La següent parada del dia la fem a “El mirador del Rio” ( http://www.lanzarote.com/es/mirador-del-rio/ ) , un dels llocs elevat, a on hi pugem a través d’una carretera amb bastantes corbes. Un cop arribem allí...

El visitant es troba llavors a la zona dissenyada per   César Manrique . Una piscina blanca sorprenent està envoltada de palmeres. A l'extrem occidental del   Jameo Grande   s'ha establert una sala de concerts amb una capacitat de 600 seients, amb una molt bona acústica. Unes escales en ziga-zaga condueixen el visitant a les terrasses amb vistes panoràmiques i centre científic de la 'Casa dels Volcans' per a l'estudi de   vulcanologia . Diverses sales mostren diferents temes sobre els volcans “. Un cop hi arribem, contemplem el bell espectacle natural de la cova, amb una bonica llum entrant-hi, alhora que també podem veure els diminuts exemplars dels crancs cecs i endèmics, els Mundiposis polimorpha ( https://es.wikipedia.org/wiki/Munidopsis_polymorpha ) , totalment blancs, cecs i molt sensibles. Ens estem una estona voltant pel lloc, que també s’ha acabat convertint en un lloc molt turístic, amb terrasses de bar i tot. D’altra banda, també hi ha muntada un...

Tot i tenir mandra, ens llevem relativament d’hora i aprofitem per esmorzar al mateix apartament. Ho fem calmadament i tot seguit, anem al supermercat de davant a buscar queviures per dinar. Avui tenim previst visita “Jameos del Agua”, una de les atraccions que va inclosa dins del pack turístic que vam adquirir el dia anterior. I que son “Jameos del Agua”? ( http://www.centrosturisticos.com/centros/CENTROS/published_es/DEFAULT/jameos_agua.html ; http://www.lanzarote.com/es/jameos-del-agua/ ) Doncs, tal i com s’explica a la viquipèdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Jameos_del_Agua ) : “ Els   Jameos del Agua   són unes cavitats subterrànies que es troben a la localitat de   Haria , al nord de l'illa de   Lanzarote , a les   Illes Canàries . , La seva formació és el resultat de l'activitat eruptiva del volcà Corona fa entre 3.000 i 5.000 anys. Aquesta erupció va formar un gran túnel volcànic de més de sis quilòmetres de llarg (de vegades anomenat   t...

El camí no és difícil, i a més, tenim la sort que no hi ha gaire ningú pels voltants. Caminem un bon grapat d’hores i pugem als cràters; en un, al costat, encara hi ha la casa d’alguns pastors. El paisatge, també és bastant canviant. Pugem també al cràter de Caldera Blanca i dinem allí. La veritat és que impressiona un munt, l’espectacle natural és d’aquells de traca i mocador!! El cràter, els voltants, tot una bellesa imponent. No fa molta calor i tampoc molta fred, i per sort, anem ben equipats de calcat de tot. Tot i que ens hi estaríem una bona estona més entremig del paisatge àrid i feréstec, marxem, ja que el dia ja comença a decaure. De tornada cap a l’apartament, ens parem a Tao a prendre un refrigeri a base de “papas arrugas”, “mojo picon” ( http://recetasderechupete.hola.com/receta-de-papas-arrugadas-con-mojo-picon/419/ ) i tambe formatge fregit, a més de “gofio”, un tipus de pa, tot regat amb vi blanc de l’illa... Però la sorpresa arriba quan demanem el compte. Tot i qu...

El sistema de numeració mostra un clar parentiu amb les   llengües berbers   i les diverses variants de guanxe. Per exemple, la següent llista reprodueix els numerals registrats a Gran Canària amb la seva correspondència fonètica original (indicat per * -), així com la seva comparació en l'arrel proto-berber. Cal notar que els nombres tenen gènere (m. i f.), formant-se el femení amb la fórmula final -yat/-at. La mitologia o religió guanxe era un cos de creences que constituïen la religió pre- cristiana   del poble aborigen   guanxe   ( Illes Canàries ,   Espanya ). Com la mitologia guanxe va ser transmesa i alterada pels conqueridors   cristians , les creences, actituds i pràctiques religioses originals no es poden definir amb certesa. És clar, però, que la relativa importància dels diferents   déus   i   dimonis   va variar segons les èpoques i els llocs. La major part d'aquesta mitologia va ser transmesa oralment, i molta es v...