evita

A nivell fonètic es pot distingir dues àrees d'influència basca: 1.     D'una banda tenim trets que tenen un epicentre clar a la zona basca i que es difonen a zones limítrofes tot afectant el castellà, el gascó, el navarro-aragonès i part del dialecte occidental del català. D'aquesta mena de trets es pot discutir si es tracta d'una innovació local compartida o d'un influx de la pronúncia basca, tot i que les dades de reconstrucció del protobasc indueixen a creure que almenys la majoria serien trets d'origen basc. 2.     D'una altra, tenim una sèrie de trets que s'estenen des d' Aquitània   per la zona cantàbrica fins a   Galícia   i el nord de   Portugal . De vegades s'ha considerat que s'haurien originat en un substrat previ desconegut que hauria influenciat a tota la zona, fins i tot al basc. Aquest substrat suposadament explicaria una sèrie de coincidències fonètiques comunes entre el galaicoportuguès i el basc-aquità, com la ...

També és interessant remarcar la influència del basc en diverses llengües actuals ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Substrat_basc_en_les_lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques ); “ El   substrat basc en les llengües romàniques   comprèn tots els fenòmens d' interferència lingüística   del   basc   o en algunes variants del llatí de la   península Ibèrica   i en algunes de les llengües romàniques que en deriven. Una teoria força popular a començaments del   segle XX   sobre la divergència de les   llengües romàniques   és la teoria del   substrat   segons la qual un dels motius de diversificació és que el   llatí   dels conqueridors no s'havia après amb exactitud o almenys estava influenciat per la llengua preromana autòctona de cada regió a la qual va arribar la llengua de l' Imperi . D'acord amb aquest enfocament, van tractar-se d'explicar algunes característiques específiques de les llengües romàniques de la penínsul...

Referent a això, el lingüista   Koldo Mitxelena   opina que « La discussió és més aviat ociosa quan no s'arbitri una tècnica que permeti donar-li una resposta precisa, quantitativa. L'estimació d'aquesta magnitud és, a més, relativa per necessitat: per a un lingüista, per exemple, les diferències no són grans i, si el lingüista és un comparatista, les trobarà fins i tot desesperadament petites. El mateix criteri de possibilitat de comprensió mútua entre parlants de varietats diferents, que és al que amb més freqüència se sol apel·lar, és de dubtós valor. La comunicació mútua depèn en alt grau del "do de llengües", aquesta capacitat peculiar feta de versatilitat i mimetisme, dels interlocutors en contacte. És sabut, d'altra banda, que [el que] en una primera trobada resulta inintel·ligible arriba a ser comprensible i fins a clar després d'un període més o menys llarg d'acomodació i aprenentatge. Sobre el ...

Llengua cooficial des del 1982 al País Basc. A Navarra, la seva situació està regulada per la Llei del Basc, que divideix la Comunitat Foral en tres regions (bascòfona, on és oficial, no bascòfona i mixta). A França, el basc, com altres llengües minoritàries, no ha estat mai reconegut de manera oficial. La forma   euskera   (dels dialectes guipuscoà, biscaí i alt-navarrès) és més usada que el terme   basc   entre els castellanoparlants bascos i és l'adoptada en el Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. En canvi, en batua se l'anomena únicament   euskara   (la més comuna en els dialectes centrals). També, segons la regió, se l'anomena   euskala,   eskuara,   eskuera,   eskara,   eskera,   eskoara,   euskiera,   auskera,   oskara,   uskera,   uskaa,   uska   o   üskara. Els dialectes del basc són varietats lingüístiques amb diferències en la pronunciació, vocabular...