Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 2, passeig per Iruña i ruta cap a Orio (29 d’octubre de 2016) (II)

Va existir també en la muralla construïda entre els segles XVI i XVII una porta que va rebre el nom de Portal de Taconera, derrocada a principis del segle XX (1907) i reconstruïda a escassos metres del seu emplaçament original al començament del XXI (2002), reutilitzant alguns elements que es van conservar. És la que avui es troba al final del carrer Navas de Tolosa.

L'actual parc integra la part emmurallada que correspon (amb algunes modificacions) als baluards de Gonzaga i Taconera i el revellín de San Roque, tots considerablement deteriorats, que representaven el límit nord-oest de les fortificacions de Pamplona construïdes als segles XVI i XVII, i s'estén fins a la confluència entre els carrers Taconera i Navas de Tolosa (Tolosako nabak en basc).

La majoria dels camins i sendes del parc són de grava.

Diversos monuments es reparteixen per aquest parc dedicats a personatges navarresos. El més significatiu és el dedicat a Julián Gayarre, de Fructuoso Orduña, dominant la punt central en eix amb el Portal de San Nicolás, pertanyent a l'antic recinte emmurallat; també existeix, enmig de l'espessa vegetació, el monument de la Mariblanca, obra de Julián San Martín, i el d'Hilarión Eslava, de Juan Quevedo i León Barrenechea, aixecat al principi en honor de Pablo Sarasate; finalment, i no menys important, el dedicat a Teobald I, de Victoriano Juaristi, dominant al fossat del parc.

Un cop feta la visita a la Taconera, anem a una altra de les atraccions més conegudes de la ciutat, la Ciutadella (la Ciudadela) (http://www.turismo.navarra.es/esp/organice-viaje/recurso/Patrimonio/3005/La-Ciudadela.htm) .  A viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Pamplona ) s’explica que “La Ciutadella de Pamplona o Castillo Nuevo (en basc Iruñeko Zitadela) és una fortificació renaixentista d'antic ús militar, construïda entre els segles XVI i XVII a la ciutat de Pamplona, capital de la Comunitat Foral de Navarra, que en l'actualitat es manté gran part d'ella en peus com a jardí i amb activitats culturals als seus edificis. Felip II va ordenar la seva construcció en 1571, dins d'un pla de renovació i enfortiment general de les fortificacions de la ciutat. L'encarregat de dissenyar-la va ser l'enginyer militar Giacomo Palearo, per àlies "el Fratin", i en la qual va participar també el virrei de Navarra Vespasiano Gonzaga y Colonna. Van idear un sistema defensiu d'acord amb la teoria del Renaixement italià i que s'havia posat en pràctica poc abans a la ciutat d'Anvers, amb la ciutadella projectada per Francesco Paciotto, autor també de la de Torí. Va ser un recinte amb planta en forma d'estel de cinc puntes. Des de cadascuna de les puntes es controlen tots els possibles angles d'atac. Dues d'aquestes puntes estaven dirigides cap a l'interior de la ciutat per al seu control, com consta en els documents de llavors, doncs l'enginyer Antonelli informa a Felip II en 1569:"Pamplona és ara més frontera que metròpoli... ha de tenir un molt principal castell, perquè estant encara fresca la memòria del govern del seu rei natural... encara és necessari assegurar-se també amb una força, de les seves voluntats... L'obra haurà de servir per defensar-se del perill extrínsec, però també intrínsec". Cal no oblidar que la Conquista del Regne de Navarra s'havia produït recentment, amb episodis de reconquesta amb participació activa de la seva població. Segons ressenya Alicia Cámera en l'obra Muraria, la "Ciutadella ha de ser entesa com una forma de dominar una ciutat de la qual era possible esperar una rebel·lió" i com l'ambaixador *Contarini va advertir que "tots els d'aquest regne tenen odi als espanyols i desitgen que torni el seu rei natural Joan d'Albret"

Els noms dels baluards són: San Antón, el Real, Santa María, Santiago i la Victoria.

Es pot donar per conclosa en 1645, així i tot es va reforçar amb "mitges llunes" exteriors en 1685 i en la primera meitat del segle XVIII, que reforçaven el sistema defensiu.

Aquest reforç es va fer sobre la base del projecte de Juan de Ledesma, seguint el sistema poliorcètic conegut com "de Vauban", pel nom de l'enginyer militar que va renovar l'enginyeria militar en temps de Lluís XIV. Es van construir dues mitges llunes entre els baluards de Santiago i de la Victòria (cap a la porta de Taconera), i entre el de Sant Antón i El Real (cap a la porta de San Nicolás). A més, en els costats situats entre els baluards de Santiago, Santa María i el Real es van aixecar també contraguàrdies que les envoltaven pels dos fronts, millorant la seva capacitat defensiva.

La ciutadella de Pamplona no ha sofert episodis defensius significatius. Per això poques vegades ha estat assetjada, encara que sí presa. El 16 de febrer de 1808 l'exèrcit francès de Napoleó al comandament del general D'Armagnac, que pel tractat de Fontainebleau amb el rei Carles IV tenia permís per travessar la península Ibèrica per a la invasió de Portugal, la va ocupar amb un senzill parany. Les seves tropes van entrar el 9 de febrer de 1808 pel portal de San Nicolás (situat en l'actual Segon Eixample a l'altura de l'encreuament del carrer Cortes de Navarra i carrer San Ignacio). Els oficials es van allotjar en cases dels nobles de la ciutat i la resta dels soldats, fins a 4.000, es van aquarterar en diferents zones. Aquesta situació no va estar exempta de tensió que va produir una baralla de carrer amb el resultat de la mort a ganivetades d'un dels soldats. En un ambient hostil, Napoleó va ordenar D'Armagnac la presa de la ciutadella. El parany va consistir a aprofitar una nevada, el 16 de febrer, que els soldats francesos es van apropar a la ciutadella jugant a tirar-se boles de neu, davant la diversió dels defensors. Quan estaven a prop van treure les armes que portaven amagades entre les robes, aconseguint entrar i prendre la ciutadella.

Estratagemes similars van ser efectives per a les tropes napoleòniques en altres preses de ciutadelles i castells realitzades amb posterioritat (ciutadella de Barcelona i el castell de Montjuïc per Guillaume Philibert Duhesme el 28 de febrer, la ciutadella de Figueres pel coronel Piat i el castell de la Mota de Sant Sebastià).

En 1823 els soldats liberals van oferir major resistència durant cinc mesos davant l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. La intenció era d'assetjar-la, sense prendre-la, per impedir la sortida dels soldats, mentre la resta de l'exèrcit es dirigia per tota la península a restaurar l'absolutisme. Posteriorment van iniciar un bombardeig el 3 se setembre, que també cauria sobre la ciutat de Pamplona. El 16 de setembre, darrere l'altre intens bombardeig, es van rendir. (continuarà)

(La imatge correspon a un dels passeigs de Pamplona)