Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 2, passeig per Iruña i ruta cap a Orio (29 d’octubre de 2016) (I)

Al matí ens llevem quan el sol ja està alçat. Dins del preu de l’hostal hi ha inclòs l’esmorzar, que hom es fa amb el pa, la melmelada i la mantega que et mostren a on són. A més, també hi van incloses begudes. Esmorzem, malgrat la fresca matinal, a fora la terrassa. Tot seguit, recollim les coses i anem a fer un primer tast de la ciutat, baixant pel passeig de Carles III i arribant a la plaça del Castell (plaza del Castillo). Des d’allí, anem al carrer Estafeta, a on no hem de fer gaire cua per comprar “garroticos”  a casa Beatriz, antigament ultramarinos Beatriz (http://pastasbeatriz.blogspot.com.es/; http://www.cascoantiguopamplona.com/establecimientos/beatriz/quienes/) , un establiment que és tota una institució a la capital de Navarra.

De retorna a la plaça del Castell, anem a prendre una beguda al mític cafè Iruña (http://www.cafeiruna.com/) , a on hi va passar moltes hores Ernest Hemingway. No ens hi podem estar gaire estona, ja que hem de retornar a posar diners a la zona blava a on tenim el cotxe estacionat. Retornem cap al centre de la ciutat i anem a fer un vol per la zona del “Caballo Blanco”, per la catedral i per la zona de Nabarreria. També, com que ja s’esdevé l’hora, anem fent algunes tapes i ens anem perdent pels carrers de la ciutat durant una bona estona. Ens parem al carrer Estafeta a fer una tapa i un vi al bar Estafeta (un frau; per mi, era un dels millors establiments d’Iruña i actualment, la relació qualitat preu és molt dolenta). També entrem en algunes botigues a comprar roba i també observo que hi ha botigues que han tancat des de la meva última visita a Pamplona. A l’hora punta del “tapeo”, acabem al bar Otano (http://casaotano.com/ ), a on ens serveixen de manera molt amable i el menjar, a part de bo, té una bona relació qualitat preu. Després d’omplir l’estómac, anem a passejar fins al parc de la Taconera (http://www.turismo.navarra.es/esp/organice-viaje/recurso/Patrimonio/3015/Jardines-de-la-Taconera.htm) a on, dins del fossar, s’hi poden veure uns quants animals. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Taconera), “La Taconera (en basc, Takonera) de Pamplona és una zona situada avui en el centre de la ciutat, ocupada principalment per un parc públic. El nom de Taconera, que ja apareix en textos del segle XIII pràcticament amb aquesta grafia, pot provenir de la seva localització fora de les portes de la vella ciutat medieval. En l'antiguitat, l'ús del terme, tal com avui ho veiem escrit, introdueix el dubte de si el seu origen pogués ser romanç, al·ludint a tocons d'arbres o a altres elements.

Fins al segle XX, l'espai al que es designava amb aquest nom, comprenia l'actual Passeig de Sarasate i els seus carrers confrontants, la zona que avui ocupa el Primer Eixample, l'entorn de l'Hotel Tres Reyes i el parc actual que avui es denomina de la Taconera, és a dir, la part plana que s'estén al sud i a l'oest del Nucli Antic, i en concret, enfront dels Burgos medievals de San Cernin i la Població de San Nicolás.

En construir-se el recinte emmurallat posterior a la Conquista, que ampliava el perímetre de la ciutat, tota aquesta superfície va quedar a l'interior de les muralles, com un espai lliure entre la nova Ciutadella i els edificis de la mateixa ciutat, que a poc a poc es va anar utilitzant com a zona d'esplai públic, amb jardins dissenyats al segle XVIII, un frontó en l'anomenat "Salón Viejo de la Taconera" (avui Plaça del Vínculo i limítrofs) en el XIX, i àmplies zones de passeig, que des d'aquell, passant per l'actual carrer Navas de Tolosa, arribaven fins al Portal Nou.

Al començament dels anys 60 del segle passat, en una de les actuacions urbanístiques més discutibles de la història de la ciutat, es va construir l'actual Hotel Tres Reis, tancant una de les perspectives urbanes més belles de Pamplona i creant una barrera entre la superfície restant (com a espai lliure) de la Taconera i la resta de la ciutat. (continuarà)

(La fotografia correspon a la platja de Zarautz)