evita

Ens llevem aviat i després d’una reparadora dutxa, ens disposem a continuar el nostre periple turístic. Tot i que no ho volíem, en Ton i la Júlia ens preparen un deliciós esmorzar a casa seva, amb productes de la terra i també un deliciós té que amb menta i fulles seques de cireres per endolcir-lo. Mentre acabem d’esmorzar coneixem a la Noemí, la filla gran del matrimoni, una simpatiquíssima noia que ens farà de guia durant el matí.   Anem al Palau cultural ( http://en.wikipedia.org/wiki/Cultural_Palace_in_T%C3%A2rgu_Mure%C5%9F ), a on paguem els leus o rons ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Leu ), la moneda de Romania. Hi entrem i fem una volta per tot el Palau, impregnat d’arrels hongareses. Després de la visita, ens acomiadem de la Noemí, en Ton i la resta de la família i reprenem la marxa. La següent parada del viatge la fem al lacu Ursus ( http://www.panoramio.com/photo/3906995 ) , el llac de l’ós, ja que originàriament tenia aquesta forma. Està localitzat al poble de Sovata ( ht...

El diumenge a la tarda marxem cap a l’aeroport de Barcelona, a on després de fer una bona estona de cua, aconseguim embarcar. Abans de fer-ho, però, ja em poso de mala llet quan un Guàrdia Civil, sense solta ni volta, em demana la documentació quan ja he passat tots els controls preceptius. L’embarcament resulta caòtic i acabem marxant amb retard. Finalment, arribem, passada la mitjanit hora romanesa. Passem una estona intentant agafar les maletes a l’aeroport de Baneasa enmig d’empentes i un enorme caos. Quan ho aconseguim, sortim i ja ens espera el cotxe de lloguer. Fem uns quants quilòmetres fins a arribar a un motel, prop de Càmpina, a on ens allotjarem durant la primera nit. Prop de l’hotel hi ha un petit pou de petroli. És de nit i no em puc fer gaires impressions de la país, però em crida l’atenció el bon estat de les carreteres... i desgraciadament, un elevadíssim nombre de gossos abandonts i morts als vorals de la carretera. Un cop arribem al motel, sopem i bevem una cervesa a...

Des de la bella Berlín, una cançó preciosa de Pau Alabajos que parla d'aquesta ciutat... Una nit a Berlín Una nit a Berlín a cos descobert, sense escut ni cuirassa, mirant-nos als ulls. Una nit a Berlín de grans confessions: traiem els dimonis a passejar. Una nit a Berlín deixant-nos la pell en cada paraula que pronunciem. Una nit a Berlín parlant del passat, amb les galtes humides i el cor fet un drap. Una nit a Berlín vagant pels carrers, perdem, de seguida, la noció del temps. Una nit a Berlín comptant cicatrius, sumant les ferides que compartim. Una nit a Berlín, seguim conversant, contant-nos misèries en un vell sofà. Una nit a Berlín, som dos confidents, guardant les distàncies per a un altre moment. Una nit a Berlín temptant a la sort, intente besar-te i no em correspons. Una nit a Berlín, ens quedem callats durant una estona, agafats de la mà. Una nit a Berlín, se’ns ha fet molt tard: t’acompanye a casa, abans de marxar. Una...

Com gosem dir estranger al nostre veí? Com goses (Mesclat) Si tens un déu que és jueu i gastes gas algerià. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si menges pasta italiana i et fumes un havà. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si agafes una turca bevent whisky escocès Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí i te'n vas a fer l'indi amb el teu cotxe japonès. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si plantes la canadenca tot fumant costo afganès. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si menges cols de Brussel·les mentre et fan un francès. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si a casa tens un canari, i el teu rellotge és suís. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si utilitzes la i grega per escriure el teu país. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Tant si duus americana com mocador palestí. Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí Si beus aigua de Colònia quan se t...

No fa pas gaire va morir l’escriptor de Quart (Gironès) Miquel Pairolí. He de reconèixer que coneixia la seva faceta d’articulista a El Punt, però no la d’escriptor. Va ser la seva malaurada mort la que em va empènyer a comprar aquesta delícia de llibre que és “Octubre”. El vaig començar a llegir a Menorca, el vaig continuar a Taltaüll i el vaig finir en un tres i no res a Girona. El llibre és un dietari ple de saviesa, de quotidianitat. L’escriptor, un gran erudit, et transporta amb les descripcions que fa de les melodies i dels concerts que ha escoltat, el fa reviure l’olor de la terra, l’origen de la vida, tot impregnat de naturalitat i poques ornamentes en el manuscrit.  Retalls de la seva vida que poden acabar essent retalls de la vida de tots. Tota una introspecció de l’autor que pot ser la d’un mateix. I una preciosa frase que m’ha captivat (entre unes quantes més): “La personalitat construeix la persona com l’orgull tendeix a destruir-la”.

Avui és el post número 1000. Fa molts dies que comparteixo aquí emocions, relats, experiències de viatges, poemes que m’han corprès, discos que m’han encantat, novel·les que m’han sacsejat d’una manera o altre. 1000 dies de compartir un trosset de mi, de poder dir el que penso, d’expressar-me, de sentir-me més viva. Gràcies a tots els que de tant en tant passeu per aquí! J Deixo una cançó que m’encanta, El país de l’olivera , d’Obrint pas!

Durant aquestes vacances he pogut llegir el llibre de l’escriptora Sílvia Alcàntara titulat “La casa cantonera”. Aquest és el segon llibre de l’escriptora, una història que transcorre en una tarda però que alhora engloba dècades, secrets, mitges veritats i històries entremesclades en un petit poble. Tot una madeixa de sentiments que es desvetllen a la mort d’una senyora i que deixen que totes les emocions contingudes durant anys i panys aflorin i remoguin les vides i les consciències dels protagonistes. Una novel·la àgil, dinàmica, que enganxa, amb un llenguatge planer i uns personatges quotidians, sense excessos. Una història totalment recomanable! Bona lectura!

El darrer dia a l’illa es desperta després de poques hores de son i un vent que personalment m’ha molestat durant tota la nit. Recollim tot l’apartament, esmorzem i ja marxem cap a la Naveta des Tudons ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Naveta_des_Tudons )   un monument funerari antiquíssim (des del 1000 aC), prop de Ciutadella. Paguem els dos euros preceptius d’entrada (els diumenges és gratuït) i anem a contemplar aquest vestigi de la història. Penso com devia ser la vida a l’illa, quanta història hi ha amagada en aquesta racó del Mediterrani... Al cap d’una estoneta de contemplar-la, marxem i ens parem a Alaior ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Alaior )    (pronunciat Aló en menorquí), a on passegem pels carrers del poble, seu de la Universitat de les Illes Balears a Menorca, i prenem un refresc abans d’entrar a una botiga que ja tenia les persianes mig baixades per comprar el típic formatge menorquí (a Alaior és a on va començar la tradició del formatge a Menorca!). I ja ...

M’aixeco prest, més que l’altra gent, i aprofitant que dormen, me’n vaig a fer una passejadeta matinal per la urbanització a on estem. Passejo entre els comerços i també m’aboco als penya-segats per contemplar els primers raigs de sol reflexats al mar. Són moments de tranquil·litat, de pensar en somnis esvaïts i altres que es gesten dins els viaranys de la ment. Al cap d’una estona, preveient que els altres ja s’hauran llevat, retorno a l’apartament, a on ens fem el dinar i esmorzem. Tot seguit agafem el cotxe i ens dirigim cap a Ciutadella ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Menorca ) , a on, sorprenentment, torbem fàcilment aparcament. De seguida ja ens endinsem cap als carrerons recorreguts unes hores abans. De nou els ulls poden observar la bellesa de la catedral, dels carreus dels carrers, etc. De fet, els colors i l’arquitectura de la part antiga em recorden als que vaig tenir l’oportunitat d’observar a Malta. El dia és especialment calorós, així que ens parem a repost...

C om el dia precedent, en llevem i esmorzem tot contemplant la mar Mediterrània. Després de tenir el menjar preparat, marxem directament a Maó ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Ma%C3%B3 ) , on un sol insolent ens deixa la sínia ben vermella. És dia de mercat i ens hi passegem una bona estona abans d’endinsar-nos cap dins del poble, tot contemplant el color dels carreus, tirant a ataronjat i que em fan pensar vivament amb els colors de Malta. Arrecerats de la calor, dinem en un parc tot contemplant el mar. Abans de fer un cafè prop del mercat municipal, vaig a cercar  un geocatching i amb la ment i cossos desperts per la cafeïna, marxem cap a la zona del far de Favàrtix ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Far_de_Fav%C3%A0ritx ) , dins del parc Natural de s’Albufera d’es Grau ( http://www.illesbalears.es/cat/illesbalears/naturalesa2.jsp?SEC=NAT&id=0000000000022359&lang=0002 )  (cal recordar que tota l’illa és reserva de la biosfera). El camí per arribar-hi és estret, però fin...

El segon dia a l’illa comença amb un esmorzar a l’apartament, amb unes magnífiques vistes al mar. Després de preparar el dinar, marxem cap a la Cala del Pilar (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cala_del_Pilar) , el nom de la qual conec des de la cançó de Ja t’ho Diré Si véns ( http://www.youtube.com/watch?v=SjcIBQFb6dU ). Després de perdre’ns una mica pels caminois, deixem el cotxe i fem els tres quarts d’hora de camí fins a la cala. Passem per zones d’ombres i altres ben assolellades, amb una cleca ben important. Un cop divisem la cala, de tons vermellosos, alguns ens desviem una miqueta per contemplar vistes i buscar geocatchings. Fem un tros del camí dels cavalls ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Cam%C3%AD_de_Cavalls ) i després retornem a la bella cala. La sorra crema els peus i ens capbussem de seguida a l’aigua; al cap d’una estona i un bany de fang que em deixa el cós terrós, dinem sota l’ombra d’uns pocs pins i reprenem el camí de tornada, però tot enfilant-nos per muntanyes. Anem ...

E l nostre primer dia sencer a l’illa de la calma es desperta ben assolellat. Com que la nit anterior no vam poder comprar res, ja que tot estava tancat, aprofitem per anar a esmorzar al bar dels apartaments. El destí que hem escollit és la platja de Binigaus, cap al sud de l’illa. Agafem la carretera d’es Migjorn gran i ens hi porta directament. Com que no és pas molt tard, trobem fàcilment aparcament i ens endinsem a la platja, d’arena blanquinosa i molt fina. Encara no hi ha gaire gent. La platja és nudista, però tothom hi va com vol, amb roba o sense. Com que el sol pica de valent, de seguida ens posem a l’aigua. Després de refrescar-nos, aprofito per caminar fins que la platja s’acaba. Les aigües transparents són un bon motiu per contemplar els peixets que volten per allí i intentar deixar la ment amb blanc. Al cap d’una estona ens dirigim cap a unes roques, a on ens preparem fang per fer-nos un divertit bany. Un cop embadurnats, deixem que el fang ens hidrati la pell i ja un c...

Després del feixuc trajecte que inclou el tren fins a l’aeroport (transbord inclòs) i el bus llançadora, arribem a l’aeroport, a on esperem pacientment per embarcar, tot veient la vida al gran centre comercial en el qual sembla que s’ha convertit l’aeroport de Barcelona. Mentre esperem trobem els jugadors de l’Espanyol que esperen també per embarcar. Ho fem amb una mica de retard, però al final arribem a l’hora. El trajecte es fa tant curt que no tinc gairebé ni temps d’endinsar-me en la lectura de la novel·la “La casa cantonera”, de Sílvia Alcàntara. Un cop a l’illa, els darrers rajos de sol ens acompanyen i ens donen escalfor dins del cotxe que hem llogat. Agafem la carretera que porta de Maó a Ciutadella, a on tenim l’apartament a la Cala Blanes ( http://translate.google.cat/translate?hl=ca&langpair=en|ca&u=http://www.islas.co.uk/blanes.htm ), als apartaments Lentiscos. De camí passem per Alaior, Es Mercadal, Ferreries... vaja, una primera impressió del pobles de l’illa....

D’aquí a un parell de dies serà hora d’emprendre noves aventures cap a altres contrades. Fa molt temps que tinc ganes de visitar Romania ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Romania ) , i aquests dies la vida em brinda l’oportunitat de poder-ho fer. Una setmaneta coneixent aquest país Mediterrani, tant proper (el romanès és una llengua d’origen llatí, com el català) alhora que tan llunyà. I després, per motius laborals, uns dies més cap Alemanya! Fins aviat !

Diumenge dia 31 de juliol. Després de sortir de festa, a les nou del matí, sona l’intèrfon del pis. Penso que el meu company de pis s’ha deixat les claus i vaig a obrir-lo. La meva sorpresa és que és una policia municipal que demana per mi. Em diu si sóc la propietària d’un Nissan Terrano II aparcat a la zona de càrrega i descàrrega del carrer de la Salle i li contesto afirmativament. Ella em diu que està mal estacionat i que si no el trec, la grua me’l retirarà. Escopetejada el vaig a treure. Al mateix temps veig que m’han trucat per demanar-me el mateix. La meva primera pregunta és com saben a on visc i el meu número de telèfon, ja que no tinc el cotxe domiciliat a Girona. La segona pregunta que em ve al cap és perquè el meu cotxe està mal estacionat, ja que quan el vaig aparcar el capvespre anterior, prop de l’aparcament no hi havia cap senyal que indiqués que no ho podia fer. Però la meva perplexitat augmentà quan al migdia, després d’aparcar el cotxe a un altre lloc, veig que a...

Agost Descamisat Sisquet fa tard, diu adéu a la colla. L´han vacunat contra l´asfalt en un poblet de costa On d´amagat l´espera darrere de l´església mig tremolós aquell petó que tindrà gust a sal de mar i a nit plena d´estrelles. Un pel suat Cesc s´ha llevat de fer la migdiada, mentre al costat la dona va desant rasclets i pales i mirant com la nena rebossada d´arena dorm al sofà pensa que mai tindrà millor moment per anar buscar la parelleta. Que arribi l´agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Des del cafè el senyor Francesc mira la gent com tomba fent el tallat on fa tants anys té un reservat a l´ombra. I quan la dona arriba li acosta la cadira del seu costat i li estreny la mà pensant que el mar és com la vida que no atura el ritme mai. Que arribi l´agost, vital i enganxós, per treure´ns les presses i recuperar la tendresa del món. Que arribi l´agost, feixuc i mandrós que ens...

A ra feia dies que no llegia un poema del nordcatalà Pere Guisset. Us deixo aquesta delícia! :-)   UN DOLÇ SOMNI Aquesta nit t'he somniat ! Dins un camp de blat, De cares al llevant, L'aixeca del sol preparant, Anaven junts, la mà dins la mà, Corrents entre les espigues a punt de dallar ! Espigues que gronxolava, un vent acaricios Fent les ballar un ball graciós ! Lleugers, com pètals jugant al vent, Anaven esperar el sol ixent ! Anaven portant a la mà, un floc de flors, A venerar un rei generós, Anunciador d' un avenir esplèndid, A nostra parella, fugin la nit ! Corrien de cares, al llevant, Festejar el sol i el nou dia, el seu infant ! Corrien, ajuntats altra vegada, Vers l'esperança portada per la nova diada ! Al torn de nosaltres, s'apagaven els estels, I cantaven els àngels ! Aquesta nit he somniat Que allà dalt, prop de tu havia arribat. Père Guisset

Aquest és el títol de la darrera novel·la de l’escriptora catalana d’origen marroquí Najat el Hachami. Fa un temps en vaig llegir la seva obra prima, El patriarca , que em va seguir. En aquesta segona novel·la, l’autora canvia totalment de registre. L’argument es basa en una noia que per tal de sentir-se bé amb ella mateixa es dedica a caçar cossos masculins, però tant sols és un pretext per saber qui és i què vol. En els diferents capítols, narra totes les seves aventures sexuals i com la fa sentir cadascuna d’elles. Un llibre molt més introspectiu del que podria semblar en un primer moment, una cerca de les fragilitats de la condició humana, de l’autoestima, de conèixer-se a un mateix. Un novel·la per llegir amb calma i agafar tot el que amaga, que és molt! Bona lectura!

La preciosa Si véns dels genials Ja t'ho Diré  Si véns Peuades damunt s'arena. Si véns, em trobaras ballant de puntes damunt d'aquesta roca i tu per jo et tornaras loca. Viatjarem amb un cavall alat, aquest vespre silenciós, cap a racons inexplicables, deserts, salvatges. Esperarem sa nit. Vaig anar a trobar camins de foc. Me'n tornaria a anar més enfora que mai. I no tinc por de somiar que em perdré pes camí o que no tornaré mai més. Jo no sé de quina banda bufarà. Sa sínia perd aigua i sempre amb es peus banyats. Tenim pedres entre ses ungles, ben xops i despullats, com dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar. Te cantaré as capvespre, t'estimaré a sa matinada, te donaré fruit i te menjaré a besades. I no tinc por de somiar que em perdré pes camí o que no tornaré mai més. Ja no sé de quina banda... Si véns, si véns em trobaràs ballant de puntes damunt d'aquesta roca. Damunt d'aquesta roca. Damun...

Arriba l’estiu i tot sembla que va al ralentí. A l’agost la majoria de gent fa vacances. Persianes baixades, carrers a on esdevé més fàcil aparcar, etc. Però a les zones turístiques, les que a l’hivern queden completament buides, aquests dies esdevenen un autèntic bullici. Gent arreu, cues per entrar-hi, cues per aparcar, etc. Aquest any, com que la pluja i el mal temps han anat de bracet amb l’estiu, hi ha hagut l’avantatge que trobar lloc a les platges per la gent que volia anar-hi no ha esdevingut una odissea. La gent busca relax, però l’estiu pot acabar essent una època molt estressant, no? De nou, bones vacances! :-)

Avui, per primera vegada visitaré una part del meu país a o no he estat mai: l’illa de Menorca! ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Menorca )   M’han parlat molt bé de les seves platges, de la seva gent, de la seva tranquil·litat... La veritat és que ja tinc ganes de desconnectar i perdre’m per l’illa, reserva de la biosfera i   a on hi ha moltes espècies endèmiques i gaudir del paisatge, de la Mediterrània… etc ! Bones vacances !