evita

Us enyoro cada dia. Gràcies, senzillament, per tot. Sempre hi sou, sempre hi sereu Parlem de tu Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties, de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.   Miquel Martí i Pol    

Ente l’estiu i la tardor he pogut veure algunes vegades l’espectacle que el guitarrista i cantant Borja Penalba porta juntament amb l’actor Francesc Anyó sobre l’obra del gran Vicent Andrés Estellés. Un recital/concert que combina poesia, cançó i alguna petita interpretació d’algun del poemes. Un espectacle en el qual els minuts volen, els sentits estan més atents que mai i hom pot gaudir dels versos del poeta de Burjassot, uns versos que encara avui en dia són més vigents que mai. Submergir-se en el món “estellesià” s’aconsegueix en un tres i no res amb la màgia que transmeten els acords i els versos. “De mà en mà”, un espectacle que cal veure, però sobretot, gaudir!   I per no perdre-se’l, també hi ha el llibre! (http://www.demaenma.cat/)

Avui, de nou, torna a ser Sant Narcís, patró de la ciutat dels quatre rius. Girona està, de nou, de festa. Gent pels carrers somrient, l'olor a castanyes i a moniatos, la ciutat col·lapsada en alguns moments. Paradetes de menges i beuratges, d'artesania i d'antiguitats. Cares de ressaca i d'altres de ben fresques. Nits que es fan molt curtes a barraques... Estampes quotidianes de la festa de la ciutat. Poca cosa queda a dir. Simplement, a gaudir dels petits moments i d'aquesta tardor tant calenta!

Casualment, el passat Sant Jordi vaig conèixer en Jordi Dausà,   oriünd de Cassà de la Selva i l’autor del “El gat de Schröndinger”. I vaig comprar el seu llibre, però per atzars de la vida, no el vaig llegir fins a l’agost. I malament que vaig fer! Tan de bo l’hagués llegit abans, ja que em va captivar. Una novel·la fresca, dinàmica, molt ben documentada i ambientada en els nostres dies. Potser per la proximitat generacional amb en Matt, el protagonista, els seus problemes, les seves vivències, el món que descriu, em són molt familiars. El títol es basa en el famós experiment de el gat de Schröndinger ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Gat_de_Schr%C3%B6dinger ) i vol ser una metàfora de la vida dels protagonistes. La trama discorre en un cap de setmana en un poble inventat, un tal Port Antic, que bé podria ser Platja d’Aro o Benidorm, per posar alguns exemples.   I durant gairebé 48h conviuen en Matt, en Borja i en Xavi, tres antics companys de pis amb tres vides totalment ...

Quan ja no podem més, marxem i anem sota uns arbres a menjar i a recuperar forces. Seguidament, amb tot el sol caient-nos al damunt, optem per anar a una de les platges de la ciutat, a la Kritika. El camí es fa llarg, però quan arribem allí ens entra una mica de mala maror:   la platja està poblada de butaques. Cada establiment té un tros de platja i no hi ha ni un pam de sorra sense res. Caminem durant molta estona abans no trobem un bocí a on poder estendre la tovallola i refrescar-nos. Ens refresquem i com que el sol crema molt, marxem cap a la ciutat i de camí comprem el dinar. Mengem una mica i anem a passejar pels carrers més comercials de la ciutat. Però com que portem ja moltes hores drets, les cames ens fan mal i optem per prendre la fresca i descansar les cames. Quan ja estem un xic més recuperats, decidim fer l’última visita de la tarda: el temple de Dionís ( http://www.greeka.com/dodecanese/kos/kos-architecture/kos-ruins-temple-dionysos.htm ) , que queda ja als ...

El 259 aC les seves aigües van viure la batalla de Kos entre la flota antigònida i la ptolemaica , amb victòria dels macedonis, que no va afectar a la superioritat naval egípcia. El 85 aC es va aliar amb Roma i després d'una breu ocupació pòntica hi van desembarcar els romans i fou inclosa a la província d'Àsia però com a ciutat lliure. Claudi la va reconèixer com a estat lliure i sembla que fou regida per una monarquia fins al temps de Vespasià . Antoní Pius va reconstruir la ciutat de Cos destruïda per un terratrèmol. Una altra ciutat fou Astipalea la posició de la qual no es coneix. Fou bizantina fins al segle XII, a la meitat del qual ja s'hi havien establerts els venecians, però la sobirania bizantina nominal va continuar fins que el 1205 l'illa, com d'altres, fou declarada part de l' Imperi Llatí de Constantinoble . El 1261 la sobirania fou reconeguda a l'Imperi Bizantí però el domini útil va restar en mans dels venecians. El...

Dormir al ferri no és gens còmode. El vaivé de les ones no es nota gens, però sí el soroll de la gent que volta per allí i de la gent que ronca. Les butaques tampoc són gaire còmodes i, senzillament, només vaig fent petits sons. Finalment, amb un xic de retard, arribem a Kos quan encara és ben negra nit. Desembarquem i la primera imatge que veiem és de l’impressionant fortalesa que hi ha davant del port. Anem carregats de maletes i busquem un lloc a on deixar-les... però en primer lloc no es perdem de cap manera l’autèntic espectacle de la sortida del sol. Feia temps que no veia una sortida del sol tant bella i espectacular en ple mediterrani. Mentre esperem que obrin els primers establiments, ens asseiem al port i veiem com el dia naix i la rutina es desperta. Anem a fer una primera ullada al centre de la ciutat i ja veiem belles places i minarets que encara no han cridat a oració. Després d’algunes consultes, veiem que prop de l’estació de busos hi ha un lloc a on es permet d...