Illes Gregues. Dia 6: Kos (29 d’agost de 2014) (i III). Tornada a casa!

Quan ja no podem més, marxem i anem sota uns arbres a menjar i a recuperar forces. Seguidament, amb tot el sol caient-nos al damunt, optem per anar a una de les platges de la ciutat, a la Kritika. El camí es fa llarg, però quan arribem allí ens entra una mica de mala maror:  la platja està poblada de butaques. Cada establiment té un tros de platja i no hi ha ni un pam de sorra sense res. Caminem durant molta estona abans no trobem un bocí a on poder estendre la tovallola i refrescar-nos. Ens refresquem i com que el sol crema molt, marxem cap a la ciutat i de camí comprem el dinar. Mengem una mica i anem a passejar pels carrers més comercials de la ciutat. Però com que portem ja moltes hores drets, les cames ens fan mal i optem per prendre la fresca i descansar les cames. Quan ja estem un xic més recuperats, decidim fer l’última visita de la tarda: el temple de Dionís (http://www.greeka.com/dodecanese/kos/kos-architecture/kos-ruins-temple-dionysos.htm) , que queda ja als afores; actualment està en bastant mal estat de conservació i poques coses es poden veure. Caminem i en pocs moments ens plantem a “Mosaics of the House of Europe”. Allí s’hi poden veure mosaics que expliquen l’abducció de Zeus, per exemple. Hi ha alguns mosaics protegits, però hi ha poques explicacions i poca conservació. Ara bé, el lloc val molt la pena de visitar-lo i no és difícil imaginar com transcorria la vida per aquells verals fa una bona colla de segles. És increïble la facilitat amb la qual es poden tocar alguns murals... També hi ha una bona colla de columnes ben conservades i un edifici tancat, l’únic ben conservat de tot el recinte. També podem caminar per les runes de Decumanus (http://www.kosinfo.gr/sightseeing/kos-monuments) . Finalment, marxem i com que estem fosos, optem per anar a prendre una copa al bar a on ens guarden les maletes, passant abans per un bon grapat de carrerons plens de vida i de turistes. Si mai torno a Kos, també hi ha l’opció d’anar a Turquia, a  Bodrum, ja que queda a només 5 km, com també m’agradaria visita la resta de l’illa i el santuari d’Asclepi (http://ca.wikipedia.org/wiki/Asclepi) .  Fem una copa i fem l’últim sopar a terres gregues al bar del costat de l’estació. Com a anècdota, em demano un sandvitx, però el cambrer me’l desaconsella perquè diu que és molt dur de rosegar i que no m’agradarà. Li prenc el consell i sopo una altra cosa. I mica en mica esperem que passin els minuts abans no agafem el bus que ens ha de portar a l’aeroport.  Malgrat que fa estona que ens esperem, acabem asseguts a terra per la mala planificació de l’empresa. Al cap d’una estona de viatge, arribem a l’aeroport i comença l’odissea de fer els preceptius tràmits abans de poder entrar a la zona d’embarcament, a on friso per tancar una estona les parpelles. I ho puc fer, però no gaire còmodament, car l’aire condicionat està molt alt! Quan és el moment, embarquem i del trajecte ja no en tinc records, ja que me’l passo clapant. Quan em desperto ja som a Barcelona; poca cosa queda a fer;  recollir les maletes i amb un deix de nostàlgia retornar a Girona amb unes experiències i records que ja tenen de per vida un lloc dins el meu àlbum dels bons records!

La fotografia correspon a un dels mosaics de "Mosaics of the House of Europe".