evita

El guia ens explica altres coses, com que ara el número de la sort preferit pels xinesos és el 8, símbol de riquesa (relacionat amb la fonètica es veu) i el que no suporten, el 4. Marxem de la zona més propera de Beijing i enfilem cap a la gran Muralla; passem pel costat d’un llac molt gran, artificial, que es veu que abasteix d’aigua a Beijing. El camí es fa llarg i caic adormida. Abans d’adormir-me, però, tinc temps d’escoltar la valentia del guia, quan ens explica que no tenen llibertat d’expressió, és a dir, que sabem molt més a fora que dins del propi país. El govern els censura, no poden protestar, estan del tot controlats. Segons ell mateix ens explica, si algú el denuncia, pot tenir problemes greus. I és que a la Xina hi ha una gran manca de llibertat d’expressió. Als hotels queda enregistrat totes les pàgines web que visiten, és obligatori. I per no parlar de la prohibició d’accedir a xarxes socials com Facebook, Twitter o bé Youtube, prohibicions que es poden saltar amb ...

La nit ha estat rara. M’ha costat molt dormir i m’he desvetllat unes quantes vegades. Fins que a la definitiva, ja m’he llevat quan encara no havia sonat el despertador. Tinc temps just de vestir-me i menjar alguna cosa que tinc per l’habitació, ja que he reservat un tour que teòricament comença a les 7 del matí (quan encara no hi ha el servei d’esmorzar).   Em vaig esperant i desesperant al lobby; recullen a d’altres turistes, però no a mi. I quan ja els nervis i la paciència els tinc gairebé esgotats, és a dir, una hora i mitja més tarda del que havíem establert, em recullen. El guia és un noi molt simpàtic, que respon al nom occidental de Franz. Pujo al bus i hi ha bastanta gent, entre ells en Kevin,   el noi francès amb qui vaig compartir tour el dia anterior. Com sabré més tard, hi ha un senyor de Liechtenstein ( http://es.wikipedia.org/wiki/Liechtenstein )    (un país de només 35000 habitants), una parella d’Israel, un noi dels EUA, un altre de Taiwan, un ...

Avui he quedat amb la meva amiga Eli per fer “ Fortune cookies ”. La idea, que ja se’ns va ocórrer fa temps, la vam treure després de visitar   uns quants restaurants asiàtics durant un viatge que vam fer les dues juntes fa un parell d’estiu per la costa est dels Estats Units. En aquests establiments és freqüent que t’obsequiïn amb les citades galetes després d’haver pagat el compte i la preceptiva propina. Les “ Fortune cookies ” són galetes que van embolicades i acompanyades d’un missatge, sovint relacionat amb desitjar bona sort o qualsevol   altra fotesa. Amb l’Eli hem decidit que en farem pel sopar de Nadal de la colla i també pel sopar de la petita empresa familiar a on treballem conjuntament. Per l’àpat amb els amics hem decidit fer frases divertides o pujades de to. Pel sopar de l’empresa, les notes que afegirem a cada galeta són més neutral, tipus: “Persegueix el teus somnis”, “Aviat un senyal farà que et proposis un canvi de vida”, etc.   Fem galetes ...