Nicaragua dia 2 (25 de maig de 2013): Masaya, Granada, Catarina i llacuna de Apoyo (i II)

Un cop fet això, continuem amb el periple cap a la ciutat de Granada (http://es.wikipedia.org/wiki/Granada_%28Nicaragua%29) , que segons resa a l’entrada, és la més antiga del continent americà. De camí, passem per l’autopista Panamericana (http://es.wikipedia.org/wiki/Carretera_Panamericana) , que travessa tot el continent americà També veiem un volcà no molt allunyat de la zona. Granada és una ciutat amb aires colonials. L’església central és groguenca i pels carrers, com no, hi ha molta vida. La ciutat va ser fundada el 1524 per Francisco Fernández de Córdoba (que també dóna nom a la moneda local). Passegem una estona pel centre i la Rosa ens explica que la bandera de Nicaragua significa els set estats que volien aconseguir un sol poble centreamericà (Nicaragua, Guatemala, Panamà, Costa Rica, Honduras i el Salvador) (http://es.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Nicaragua) , però que no va ser reeixit. Nicaragua és el centre de Centreamèrica i també el centre del continent americà. Voltem una mica pel centre i ja ens tornem a enfilar al cotxe, que ens porta fins a l’immens llac Nicaragua (http://en.wikipedia.org/wiki/Lake_Nicaragua; http://vianica.com/sp/go/specials/18-lago-de-nicaragua.html ) . És grandiós i es veu que allí fins i tot hi habitava l’única espècie de tauró d’aigua dolça (http://www.avizora.com/atajo/colaboradores/jose_antonio_luna/0002_tiburon_agua_dulce_nicaragua_extincion.htm) . En el seu punt més profund es veu que fa un quilòmetre de profunditat. El contemplem des de la sorra negra, d’origen volcànic. El paisatge la veritat és que és preciós. L’aigua està calenta i fins i tot hi ha qui s’hi banya. També hi ha un grup de nens que juguen a futbol i algunes vaques que van a beure al llac mateix. Al la zona del llac es veu que hi ha 315 illetes, que es poden visitar en un tour, que per manca de temps, no fem. Es veu que s’hi poden trobar ocells preciosos i fins i tot monos... Ja m’hauria agradat fer-lo! Tornem a enfilar al cotxe i ens dirigim cap al poble de Catarina, un vertader paradís (http://es.wikipedia.org/wiki/Catarina_%28Nicaragua%29) . El paisatge de camí cap a la zona és autènticament tropical. Allí hi ha molts vivers de plantes i es veu que hi ha molt turisme local que aprofita per anar a comprar les plantes i les flors (un vertader plaer pels sentits tant sols mirar-ho!) i també ornaments i artesania. Nosaltres enfilem directament cap al mirador de la Lacuna de Apoyo (http://es.wikipedia.org/wiki/Reserva_natural_Laguna_de_Apoyo ; http://vianica.com/sp/go/specials/25-laguna-de-apoyo-nicaragua.html) ) . Allí la imatge és brutal: un gran cràter volcànic ple d’aigua. T’hi pots banyar i tot! El cràter fa uns 200 metres de profunditat i a la zona hi ha monos i s’hi poden observar, segons sembla (tot i que no en vaig veure) fumaroles. És un lloc altament recomanable pel bany, fet que espero comprovar si mai torno a Nicaragua! Tot i que estem encantats amb la visió, veiem com s’acosta una tempesta i ens falten cames per marxar. Ara estem en època de pluja, tot i que aquest anys sembla que no n’hi ha molta. Ens enfilem de nou al cotxe i ja no parem fins a arribar a Managua, tot passant per una altra banda i també observant el llac de Masaya. Un cop a l’hotel, a descansar una miqueta, sopar i a descansar.

(La fotografia correspon a la llacuna de Apoyo)