Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: visita per Vientiane, capital de Laos i viatge cap a Hanoi, Vietnam (dia 11, 19 d’agost de 2016) (I)

Avui no matinem excessivament. Amb la calma ens llevem i anem a esmorzar al Phonepaseuth Guesthouse, l’hostal que realment tenim llogat. Durant la matinada he escoltat la pluja insistent caure, potser més agreujat el soroll per la paret de maons en construcció com a vista de la finestra. Mentre anem a esmorzar el dia no presagia res de bo, bastanta pluja. El responsable de l’hostal ens ensenya les possibilitats d’esmorzar, i mentre ho fem, decidim quin serà l’itinerari del dia. Tot i que hi ha tours preparats, decidim fer-ho pel nostre compte, tot i que ja sabem d’antuvi que hi haurà alguna cosa que no visitarem. Ens abillem amb capelina, deixem les maletes a la recepció de l’hostal i anem a explorar la ciutat. Com que ja comença a ploure, agafem un tuk tuk que ens demana, al canvi, 5 euros per fer un trajecte de 5 minuts. Al final, tot i que paguem molt, ens el fa per tres. La primera parada del dia serà al centre COPE (http://copelaos.org/) , un centre destinat a ajudar a les persones víctimes de l´UXO (https://en.wikipedia.org/wiki/Unexploded_ordnance)  i de les bombes de guerra que encara assolen el país. Només d’arribar al centre, hi ha un monument en honor de la gent que tant ha patit aquesta lacra. Arribem just a temps per veure un documental. Una parella jove, ell amb 20 anys i ella també, amb dos fills de dos i tres anys, han estat víctimes d’una de les bombes que encara no han esclatat al país. El noi, un dia feia foc fora de la cabana a on vivíem. Ell no sabia que dessota a on cuinava i havia una bomba, que en explotar el va cremar i deixar cec. Des d’aquell dia, la seva muller s’ha de fer càrrec de les feines del camp, mentre ell, com pot, té cura dels dos infants. A Laos és el país del món a on hi ha més bomba per càpita per habitant (http://legaciesofwar.org/resources/books-documents/land-of-a-million-bombs/; http://abcnews.go.com/International/bombing-laos-numbers/story?id=41890565; https://www.jacobinmag.com/2015/07/laos-us-bombing-vietnam-cold-war/) . Un país que ha patit molt, al qual li van ploure bombes sense solta ni volta, per exemple, durant la guerra del Vietnam. Hi ha molts lloc que la gent no s’atreveix a cultivar, ja que té por que hi hagi bombes amagades. Per ajudar a localitzar-les hi ha un grup de gent laosiana, que amb detectors rastreja les zones. Si detecten bombes, ho senyalitzen i les fan esclatar controladament. Malgrat els esforços, però, és una lacra que el país arrossega i arrossegarà durant moltes generacions. Seguidament al documental, entrem a la petita exposició. Sentim també en àudio l’explicació d’una parella que va perdre el seu fill de nou anys per culpa d’una bomba. El nen jugava amb companys de classe i en tocar-la, la bomba els hi va esclatar. El nen va sobreviure, amb els budells a fora, i mentre els seus pares van llogar una furgoneta per arribar a un hospital, el petit agonitzava. No hi havia sang als hospitals i després de dos, van decidir tornar a casa per tal que el petit morís, ja que el conductor no volia que el petit es morís dins de la furgoneta. (continuarà)

(La fotografia correspon a l'entrada del museu de l'exèrcit popular de Laos)