Jordània, dia 1: de terres catalanes a Amman (28 de desembre de 2017) (I)
Avui és 28 de
desembre, dia dels innocents. Però no és pas una innocentada que avui marxem
cap a Jordània. El matí transcorre enmig d’un bon tragí per acabar de preparar
les darreres coses i ja marxar cap a l’aeroport. Fem parada per deixar el cotxe
i que ens hi portin. No anem pas sobrats
de temps, però de moment, no ens estressem. Sí que vindran un xic de presses
quan estem a punt d’arribar a la terminal 1 de l’aeroport del Prat: hi ha un
control antiterrorista i es comença a formar una bona cua. Per sort, hem estat
dels primers quan s’ha format i no tardem més de 10 minuts en passar el
preceptiu control. Un cop ja a la terminal, busquem a quin taulell hem d’anar.
Avui viatjarem amb l’aerolínia de la monarquia jordana, Jordanian Airlines (https://www.rj.com/ ). Hi ha una estoneta de cua per poder facturar, però esperem
diligentment a que sigui el nostre torn. Quan ja hem facturat maletes, toca
passar el control de seguretat i també aprofitem per fer canvi de divisa, d’euros
a dinar jordà. Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Dinar_jord%C3%A0 ):” El dinar jordà (en àrab دينار أردني, dīnār
urdunī o, simplement, دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la moneda oficial del Regne Haiximita de Jordània i, juntament amb el nou xéquel israelià, també ho és de l'Autoritat Nacional Palestina (on s'utilitza només a Cisjordània, no a la Franja
de Gaza). El codi ISO 4217 és JOD,
i l'abreviació és JD.
Tradicionalment s'ha subdividit en 10 dírhams (en àrab درهم, dirham,
pl. دراهم, darāhim), en 100 piastres (en àrab قرش, qirx, pl. قروش, qurūx) i en 1.000 fils (en àrab فلس, fils, pl. فلوس, fulūs), tot i que des del 1992 només s'usa la piastra com
a moneda fraccionària.
Es va establir el 1949 en substitució de la lliura palestina, amb el mateix valor que la lliura.
Emès pel Banc Central de Jordània
(en àrab البنك المركزي الأردني, al-Bank
al-Markazī al-Urdunī), en circulen monedes de ½ piastra (5 fils), 1
piastra (10 fils), 2½ piastres (25 fils), 5 piastres (50 fils), 10 piastres
(100 fils), ¼ dinar, ½ dinar i 1 dinar, i bitllets d'1, 5, 10, 20 i 50 dinars.
·
1 EUR = 0,8559 JOD; 1 JOD = 1,1685 EUR (10 de gener del 2006)
·
1 USD =
0,7090 JOD; 1 JOD = 1,4104 USD (fixa)
Des d'octubre del 1995, el dinar jordà té un canvi fix
respecte al dòlar. Segons les taxes de canvi actuals, és una de les unitats
monetàries de valor més alt del món.”
El noi que
ens fa el canvi va una mica lent, de manera que marxem escopetejats cap a
passar el control de passaports i dirigir-nos cap a la porta d’embarcament. Tenim
temps ben just de fer un mos que ja embarquem. Ens toca a la part de darrera de
l’avió, però s’hi està prou còmode. Encara no ens hem ni enlairat que ja faig
la primera capcinada. Em desperto quan ens serveixen un petit aperitiu (hi ha
possibilitat de demanar un vaset de vi) i quan ja me l’he cruspit, em torno a
adormir fins pràcticament el moment d’aterrar. En els pocs moments que he estat
desperta he aprofitat per llegir o bé per contemplar com sobrevolem el
mediterrani. Finalment, després d’una mica més de quatre hores, aterrem a
l’aeroport d’Amman. Baixem de l’avió i quan ens dirigim cap a la zona per fer
el visat, ja trobem un senyor de l’agència amb la qual anem, Transrutas (www.transrutas.com) , que ens espera, juntament amb d’altres passatgers, tots
catalans. Tot i que teníem instruccions de com havíem de fer el visat, ell ens
recull tots els passaports i ens mena a buscar les maletes mentre ell fa els
tràmits. Ja les tenim recollides i al cap d’una mica ja ve i ens distribueix
segons l’hotel a on estarem allotjats. Sortim tota la tribu cap a fora i com
que obstaculitzem el pas, encara ens fa marxar més lluny. Ens retorna els
passaports i ens distribueix en cotxes i furgonetes per portar-nos als
respectius hotels. Nosaltres quedem els darreres i esperem el noi, que es diu
Alaa, mentre fa uns darrers tràmits a l’aeroport. La veritat és que ens hem
estalviat una bona cua i maldecaps, ja que ens ho fa fet tot ell i marxem amb
un segell de grup turístic. Ens enfilem a un cotxe i ja marxem en direcció als
carres d’Amman. L’aeroport queda lluny de la capital i hem de fer ben bé mitja
horeta de trajecte. Des del cotxe, malgrat la foscor, s’entreveuen un bon
grapat de minarets i també oliveres a banda i banda de la carretera. També a
l’aeroport m’he fixat que la gent va vestida amb túniques llargues i cap cobert,
dones sense vel, etc.; bastanta varietat. I al contrari que en d’altres llocs
de la Península Aràbiga, aquí sí que les dones condueixen sense problemes.
Abans d’arribar a l’hotel deixem el guia turístic a casa seva, en un barri
benestant. Ens diu que té una hora i mitja per sopar, fumar xixa i tornar a
recollir més turistes a l’aeroport. A nosaltres ens deixa amb el xofer i ja
anem direcció a l’hotel. De camí em fixo en què fins i tot, malgrat que som en
un país musulmà, també hi ha cases amb arbre de Nadal. Mica en mica ens
endinsem més cap al centre de la ciutat fins que el conductor ens deixa davant
de l’hotel Imperial Palace (www.imperialpalace.com.jo ). Només de
baixar, un senyor ja ens recull les maletes i ens fan passar les maletes i
nosaltres mateixos per un control de seguretat, com si fóssim en un aeroport.
L’hotel és bastant luxós en aparença, però menys dins de les habitacions, que
estan bé, però estan envellides. El senyor que ens ha baixat les maletes del
cotxe també ens les puja a l’habitació i espera a que li donem una propina. Un
cop a l’habitació, ens aclimatem una miqueta i baixem a recepció, a on també
coincidim amb altra gent del grup que serà el nostre. Avui no tenim sopar
inclòs, però quan mirem els preus, ens en desdim i mengem els entrepans que
portàvem fets de casa. Tot i que tenim set, acabem bevent només un refresc, ja
que l’aigua és força cara, més que un refresc. I ja ni ens plantegem beure una
cervesa, ja que la més barata val uns 8 dinars, gairebé 10 euros, mentre que
d’altres marques costa 11 dinars. Aquí, en ser un país musulmà, l’alcohol es fa
pagar a preu d’or! Com que el rellotge
va una hora més avançat respecte a terres catalanes i com que demà hem de
matinar, ja ens confinem a l’hotel a descansar i a dormir unes quantes horetes.
I mentre tanco els ulls em començo a imaginar com serà el viatge a Jordània (http://www.visitjordan.com/ ), un país que tal i com
s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Jord%C3%A0nia
):” Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun),
oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà. Té fronteres amb l'Iraq, l'Aràbia Saudita, Israel, Palestina i Síria. Comparteix amb Israel i
Palestina les costes de la mar Morta i amb l'Aràbia Saudita
i l'Egipte el golf d'Aqaba.
La terra que més tard va arribar
a ser Jordània forma part de la històrica regió del Creixent Fèrtil. La seva història va començar al
voltant del 2000 aC, quan els amorites semítics es van establir al voltant del riu Jordà a l'àrea anomenada Canaan. Subseqüents invasors i colons
van incloure als hitites, egipcis, israelites, assiris, babilonis, perses, grecs, nabateus, romans, àrabsmusulmans, croats cristians, mamelucs i a turcs otomans.
Aproximadament, en el 312 aC,
els nabateus es van refugiar a Petra, escapant dels reis selèucides. Van gaudir de relativa independència, gràcies a la
decadència de la monarquia selèucida, raó per la qual Petra va esdevenir una important
parada de caravanes. En els temps de Pompeu Magne, l'autonomia nabatea a Jordània es va veure amenaçada, i
finalment, en el 105 dC, els romans van annexionar gran part de
l'actual Jordània al seu imperi, sota el nom d'Aràbia Pètria, amb Petra com a capital. La província
intentaria rebel·lar-se al segle iii,
sense èxit.
(Continuarà)(La fotografia correspon a l'interior de l'hotel)
Comentaris