Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXXIII)
Una altra cosa que en conta la noia és l’origen del mot
“Boicot”, que venia d’un senyor que es deia Charles Boycott (http://hdnh.es/la-historia-de-charles-boycott-cuando-nacio-el-termino-boicot/; https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Boycott; https://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Boycott ) i a qui la gent
va acabar per no saludar: “Charles Boycott (12 març del 1832 – 19 juny del 1897) va ser un
militar i administrador de finques anglès conegut pels fets de Lough
Mask que, involuntàriament, van donar
origen a les paraules boicot i boicotejar, fets dels quals se'n va
fer ressò la premsa internacional i van ser coneguts arreu del món. Els
habitants d'aquesta localitat irlandesa van demostrar que la
unió fa la força i que es pot lluitar de manera no violenta per aconseguir allò
que es creu just i sortir-ne reeixit. Encara que alguns diaris van voler
relacionar aquells fets amb el moviment independentista irlandès, el cert és
que tot va tenir a veure amb les dificultats econòmiques d'uns pagesos causades
per un seguit de males collites.
Orígens
familiars
Charles provenia d'una família d'hugonots que havia cercat refugi a Anglaterra durant les persecucions religioses a França. Coneguts com els Boycatt, van canviar vers el 1841 la manera d'escriure el
seu cognom per la forma Boyccott més
d'acord segons l'escriptura etimològica.
La mare de Charles es deia
Georgiana i el pare, William Boycatt, era capellà de la parròquia de Burgh St Peter, un poble situat al comtat
de Norfolk, (Anglaterra). Charles va
ser educat en aquesta localitat i després en una altra escola al barri de
Blackheath, Londres. Quan va tenir edat de triar
ofici, va escollir ser militar i va ingressar en l'acadèmia militar de Woolwich
el 1848, on esperava formar part del Cos de Sapadors de l'exèrcit britànic. Malauradament va suspendre els
exàmens, però el seu pare va solucionar aquest problema comprant-li una
destinació com a capità al regiment d'infanteria número 39, una pràctica no
gens estranya en aquell país, el preu va ser 450 lliures.
Primers anys a Irlanda del Nord
La seva primera destinació com a
capità va ser Belfast, sis mesos després el van
transferir al campament de Newry i tot seguit a Dublín, on va romandre un any. El 1852, Charles Boycott es va casar amb
una irlandesa, Anne Dunne; el matrimoni es va celebrar a l'església de St Paul,
al districte d'Arran Quay de Dublín. Durant l'agost del 1851 va estar greument
malalt i va decidir que, tant bon punt pogués, abandonaria la dura vida
militar. Al febrer de l'any següent va vendre el seu càrrec, però va
continuar vivint a Irlanda. Va llogar una granja al comtat de
Tipperary, on feia de terratinent a petita escala.
Després de rebre una herència, a
Charles Boycott el va aconsellar el seu amic Murray McGregor Blacker, que era
magistrat local, de traslladar-se a Acaill, una gran illa situada davant la
costa del comtat de Mayo. McGregor Blacker li va
subarrendar 2.000 acres (810 ha) de terra que pertanyien a la Societat de
Missions de l'Església d'Irlanda en aquella illa, i ell s'hi va instal·lar el
1854. La vida allà va ser un seguit de dificultats i segons les paraules del
mateix Boycott, va ser només després de superar un període inicial contra
circumstàncies adverses quan va començar a prosperar. Amb diners procedents
d'una altra herència i dels beneficis de la seva granja es va fer construir una
casa gran a prop de Dooagh.
En aquesta època Charles Boycott
es va veure implicat en algunes disputes. Dos anys després de la seva arribada,
va ser amenaçat per Thomas Clarke, un dels illencs. Clarke deia que s'havia
presentat a casa de Boycott a reclamar uns diners que li havia prestat, però
que Boycott es negava a tornar-li. Charles li va demanar que marxés de casa
seva i Clarke no va voler, llavors Boycott, sense deixar-se intimidar, li va contestar
que o marxava pel seu compte o ell mateix el faria fora. Clarke, més endavant
va retirar les acusacions i va dir que, en realitat, Boycott no li devia
diners, per tant no ha quedat clar el motiu de la disputa.
En una altra ocasió Boycott i el
seu amic McGregor Blacker van estar ficats en una disputa amb el sr Carr,
l'agent de la l'Església de la Missió d'Achill, al qual McGregor Blacker li
havia llogat les terres, i amb el sr O'Donnell, el capatàs de Carr. L'enemistat
va començar quan Boycott i Carr van donar suport a diferents grups de candidats
que es presentaven a les eleccions per al Cos de Guàrdies de l'Església de la
Missió i els candidats de Boycott van guanyar. Carr tenia la concessió dels
naufragis, això volia dir que en cas que se n'esdevingués un en aquella costa,
es quedaria la mercaderia fins que fos subhastada públicament i, a més, tindria dret a quedar-se amb
un percentatge dels diners obtinguts de la subhasta i a quedar-se els articles
que no trobessin comprador. El 1860 Carr va escriure una carta a l'organisme
encarregat de gestionar les mercaderies de naufragis i el va denunciar per
haver-se saltat el procediment establert quedant-se mercaderia recuperada del
mar. En resposta a aquesta acusació, Boycott el va demandar per libel i li va
reclamar 500 lliures en concepte de perjudicis.
Els fets de Lough Mask
Al servei de lord Erne
El 1873, Charles Boycott es va traslladar
a Lough Mask House, una
casa propietat de lord Erne,
a quatre milles (6 km) de Ballinrobe, al comtat de Mayo. Aquest era el
tercer comte d'Erne i era un ric terratinent que vivia a Crom Castle al comtat de
Fermanagh. Entre les seves propietats tenia 40.386 acres (163,44 km²) de terres
a Irlanda, de les quals 31.389 estaven al comtat de Fermanagh, 4.826 al comtat
de Donegal, 1.996 al comtat de Sligo, i 2.184 al comtat de Mayo. Lord Erne també tenia propietats
a Dublín. (Continuarà)
Comentaris