Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXXIV)

Boycott va ser contractat per ser l'administrador de 1.500 acres (6,1 km²) que lord Erne tenia al comtat de Mayo. Entre les obligacions de Boycott estava la de passar per les cases dels camperols arrendataris que treballaven aquelles terres per recaptar els pagaments, a canvi, Boycott es quedava el deu per cent com a pagament pel seu treball i això feia 500 lliures a l'any. A més, tenia una part de les terres per explotar-les en benefici propi, motiu pel qual va donar feina a molta gent de la localitat ja fos com a jornalers, mossos de quadres, cotxer i personal de servei de la casa, de manera que sense ser un lord portava la vida d'un senyor i en tenia la mateixa autoritat. Durant aquest període, abans que comencés la famosa controvèrsia de Lough Mask, no va ser gaire estimat pels camperols. A aquesta impopularitat potser va contribuir el fet de ser anglès i una figura d'autoritat, però també a causa del seu caràcter una mica massa inflexible, per exemple es diu que va imposar moltes petites restriccions com ara el fet que si algú es deixava la porta de la pròpia granja mal tancada i una gallina anava a parar a les terres de Boycott li feia pagar una multa. D'altra banda, va eliminar alguns privilegis consolidats entre els pagesos, com el dret d'anar a collir llenya al bosc propietat del lord. L'agost del 1880, els seus treballadors es van posar en vaga per demanar-li un augment de sou.

Context socioeconòmic

Al segle XVIII, l'agricultura era el principal sector econòmic a Irlanda del Nord. El 1876, el govern del Regne Unit va aprovar un estudi per esbrinar qui posseïa les terres a Irlanda i es va trobar que gairebé tota la terra estava en mans de només 10.000 persones, és a dir el 0,2% de la població. La majoria eren petits propietaris, però n'hi havia 750, més rics que els altres, els quals posseïen la meitat del país. Molts d'aquests rics propietaris vivien a Anglaterra o en alguna ciutat d'Irlanda, lluny de les seves terres i contractaven administradors, com en el cas de Charles Boycott, que les gestionessin.

Els terratinents generalment dividien les seves propietats en petites explotacions agrícoles i les arrendaven a famílies de pagesos. Els contractes d'arrendament acostumaven a tenir la durada d'un any i podien ser desnonats si no complien amb el pagament. Alguns d'aquests arrendataris podien tenir al seu càrrec uns 100 acres (0,40 km²), però la majoria eren masos molt més petits —de mitjana entre 15 i 50 acres (0,06–0,20 km²). Molts dels petits arrendataris eren mà d'obra per treballar les terres de les explotacions més grans, mentre que les dels masos on vivien eren només per l'autoconsum. Encara n'hi havia de més pobres, els que no tenien terres arrendades i feien de jornalers. Els camperols constituïen un grup polític important ja que, per ser un grup nombrós, tenien més vots que cap altre sector econòmic o social.

En la dècada del 1850, alguns masovers es van associar per demanar el que ells deien la triple f, que era: una renda justa, mantenir fix el preu de l'arrendament i llibertat per vendre la pròpia producció. En la dècada del 1870, els fenians van provar d'organitzar els masovers del comtat de Mayo per plantar cara als desnonaments. Van organitzar una protesta contra un terratinent a la població d'Irishtown, en van sortir reeixits i van aconseguir que el propietari abaixés el preu dels lloguers.

Michael Davitt, fill d'un petit arrendatari del comtat de Mayo que va esdevenir periodista i es va unir a la Fraternitat de la República d'Irlanda, va ser arrestat i condemnat a 15 anys de presó per haver participat en una protesta armada per la independència. Charles Stewart Parnell, que llavors era membre del Parlament, en representació del districte de Meath i a la vegada era membre de la Home Rule League, va aconseguir que alliberessin Davitt en període de prova, però quan Davitt va tornar al comtat de Mayo, els fenians li van donar la benvinguda i el van captar per als seus objectius: organitzar la lluita contra els terratinents, puix que la qüestió de les terres podia ser la millor manera d'assolir la independència d'Irlanda.

L'octubre del 1879, després de formar la Lliga per la Terra de Mayo (Land League of Mayo), Davitt va crear la Lliga per les Terres de la Nació (Irish National Land League). El propòsit d'aquesta associació era aconseguir una rebaixa en el preu de les rendes per tal d'aturar els desnonaments i, a llarg termini, fer que els qui treballaven les terres esdevinguessin els amos d'aquestes. Davitt va demanar a Parnell que fos el líder de la Lliga. El 1880, Parnell va ser escollit representant polític del grup Home Rule Party. Com a candidat que era, va fer un meeting el 19 de setembre del 1880 a Ennis, al comtat de Clare, al qual hi va assistir una multitud entre els quals hi havia força membres de la Land League. Durant el seu discurs, es va adreçar al públic i els va fer una pregunta: «Què fareu quan un masover reclami instal·lar-se en la granja on un altre ha estat desnonat?» i la multitud airada va respondre «matar-lo!», «disparar contra ell!», però Parnell va replicar:

«Vull indicar-vos una manera millor d'actuar, una de més cristiana i caritativa que donarà a aquest home desencaminat una oportunitat de penedir-se. Quan un home ocupa la granja d'on un altre ha estat desnonat, heu d'evitar-lo quan se'l trobeu pels camins, heu d'evitar-lo pels carrers del poble, heu d'evitar-lo a les botigues, o si se'l tobeu a la fira o al mercat i, fins i tot, en el lloc de culte, ja que deixant-lo sol, aïllant-lo socialment i moralment, separat de la resta de la comunitat, com si fos un leprós de l'antiguitat, li esteu mostrant la vostra desaprovació pel crim que ha comès.»

Aquest discurs va inculcar en la Lliga la idea de l'ostracisme social, una arma poderosa que van fer servir per primer cop contra Charles Boycott.

Esdeveniments de protesta

La Lliga per la Terra era molt activa a Lough Mask on, un dels líders locals, un sacerdot que es deia John O'Malley, va participar en la vaga de l'agost del 1880. El mes següent, als arrendataris de lord Erne els tocava pagar els seus lloguers. S'havia acordat una reducció del 10 per cent tenint en compte la collita tan pobra que havien tingut, però tots els masovers excepte dos van demanar una rebaixa de fins al 25 per cent. Boycott va dir que havia escrit al propietari i que aquest es negava a cedir a les peticions dels arrendataris. Llavors va presentar demandes davant la justícia i va aconseguir onze ordres de desnonament.

Tres dies després del famós discurs fet per Parnell a Ennis, un oficial del jutjat i disset policies del Royal Irish Constabulary van anar a acompanyar Boycott per assegurar-se que es complien les ordres de desnonament. Legalment, havien de comunicar l'ordre de desnonament al cap de família o a la seva esposa un temps abans d'efectuar-se el desnonament. L'oficial del jutjat va lliurar el comunicat a tres famílies, sense que hi hagués problemes, però en arribar a la quarta la sra Fitzmorris s'hi va negar a agafar l'avís i va començar a onejar una bandera roja perquè els altres arrendataris sabessin el que estava passant. Les seves veïnes van baixar fins a aquesta granja es van posar a llançar pedres, fang i boles de fems contra l'oficial i els policies; així van aconseguir fer-los fugir, els quals van cercar refugi a la casa de Boycott. (Continuarà)