Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXXI)

Acord de Divendres Sant

El partit s'ha compromès amb la política constitucional des de l'acord de Divendres Sant d'abril de 1998, si bé el fracàs de l'IRA per a desmantellar el seu armament de manera acceptable per als líders unionistes (les crítiques dels unionistes envers l'IRA i la seva lentitud en el desmantellament de l'armament van ser protegides pel Taoiseach (primer ministre) Bertie Ahern, el líder del Partit Socialista Mark Durkan i el primer ministre britànic Tony Blair en públic a l'octubre de 2002) ha dut a diverses suspensions del procés de pau. Alhora, aparegueren algunes escissions dins el partit contràries als acords, com la del Moviment per la Sobirania dels 32 comtats. Per fi, l'IRA va començar a desmantellar el seu armament després dels atacs de l'11 de setembre de 2001, que va donar com a resultat l'augment de la pressió nord-americana per a avançar en el procés i l'evaporació de bona part del suport que prèviament gaudia als Estats Units. No obstant això, el descobriment d'un cercle d'espies amb contactes en el Sinn Féin que treballava en llocs del funcionariat d'Irlanda del Nord va dur a la suspensió de l'executiu i la restauració del govern directe d'Irlanda del Nord, una suspensió que ja estava a punt de ser imposada per les amenaces de dimissió del primer ministre David Trimble a causa de la lentitud en el desarmament de l'IRA.

Augment dels suports

En les eleccions generals i municipals de 2001 en el Regne Unit, el partit va superar el seu rival, el SDLP, i va esdevenir el partit nacionalista més votat, guanyant quatre escons enfront dels tres del SDLP. No obstant això, el partit continua subscrivint una política abstencionista en el parlament britànic de Westminster, ja que per a ocupar els escons obtinguts haurien de jurar fidelitat a la monarquia britànica i renunciar als seus principis republicans. El partit té, així mateix, cinc escons des de les eleccions generals de 2002 en la República d'Irlanda, un augment de quatre parlamentaris pel que fa als anteriors comicis.

Amb el temps, el seu ascendent entre els votants nacionalistes a l'Assemblea d'Irlanda del Nord no ha fet sinó augmentar sota el guiatge de Martin McGuinness, generalment considerat un bon ministre d'Educació i possible candidat al lloc de primer ministre en el Comitè executiu d'Irlanda del Nord, en cas que sigui reformat. No obstant això, l'èxit electoral del Partit Demòcrata Unionista, que s'oposa fortament a l'acord, i que va superar també al Partit Unionista de l'Ulster com a partit unionista hegemònic a les eleccions, sembla reduir les possibilitats d'establir un nou executiu. Alguns crítics del Sinn Féin adduïxen que l'èxit electoral del DUP i la subsegüent amenaça per a l'acord és en part resultat del fracàs de l'IRA a l'hora de desarmar-se, un error que va deteriorar seriosament les possibilitats de guanyar el suport de la comunitat unionista d'un dels promotors de l'acord, David Trimble. El Sinn Féin no accepta aquesta teoria i afirma no apreciar diferències substancials entre ambdós partits unionistes. Si bé el Sinn Féin ha estat tradicionalment un dels únics partits irlandesos amb representants electes a banda i banda de la frontera (els Verds tenen representants als ambdós costats també), i Fianna Fáil ha inaugurat recentment una oficina del partit a Derry i ha començat a reclutar membres en el campus de la Queens University de Belfast.

Darrers esdeveniments

Quan el Sinn Féin i el DUP es van alçar com els majors partits d'ambdues comunitats, es va fer evident (donada la majoria exigida en l'acord de Divendres Sant) que no es podria arribar a cap tracte sense el suport d'ambdós. Al novembre de 2004 van estar a punt d'assolir un nou acord, però la insistència del DUP que se li presentessin proves gràfiques del desarmament, tal com exigiria el reverend Ian Paisley, va suposar el fracàs de la negociació. El robatori de 38,7 milions d'euros del Northern Bank de Belfast al desembre de 2004, en el qual dos membres de la plantilla van ser obligats a participar sota amenaça de mort per a ells i les seves famílies, va tirar per terra les esperances d'arribar a un acord quan el cap de policia d'Irlanda del Nord en va culpar l'IRA. El comissionat del cos de policia de la República d'Irlanda es va fer eco d'aquesta informació, i els dos governs més totes les forces polítiques, inclòs el mateix Sinn Féin, han pres el testimoniatge per cert. El cap de policia d'Irlanda del Nord i el Comissionat de la Garda van informar conjuntament al primer ministre britànic, al secretari d'estat per a Irlanda del Nord, el president de la República, el ministre de Justícia i el ministre d'Afers exteriors en una reunió a Downing Street a principis de febrer de 2005. A la fi de gener de 2005, Gerry Adams es va reunir per separat amb els primers ministres Tony Blairi Bertie Ahern. Ambdós van informar el líder del Sinn Féin de la seva convicció que l'IRA estava implicat en el robatori, i van advertir que les suposades accions de l'Exèrcit Republicà Irlandès podrien acabar amb l'esperança de restablir el govern basat en el repartiment de poder.

Després de la revolada causada pel robatori, es va produir una nova controvèrsia quan, en el programa Questions and Answers de la televisió pública irlandesa, el delegat del Sinn Féin Mitchel McLaughlin va insistir que el polèmic assassinat per part de l'IRA d'una mare de deu petits, Jean McConville, a principis dels anys 70 no es va tractar d'un «crim», encara que va estar «malament». El ministre irlandès de Justícia, Michael McDowell, va assenyalar al públic i als teleespectadors que, vist des del punt de vista del Sinn Féin o de l'IRA, res del que fan és un crim (ja que, des del seu punt de vista, actuen com a govern legítim de tota Irlanda). No obstant això, es va negar a respondre a la pregunta de si també considerava criminal la violència de l'«antic» IRA, quan mataven espies i agents britànics durant la Guerra angloirlandesa. Els polítics de la república i els mitjans de comunicació irlandesos han criticat durament els comentaris de McLaughlin. El 26 de gener de 2005, en el parlament irlandès, quan els parlamentaris del Sinn Féin van expressar els seus dubtes quant a si el robatori del Northern Bank era obra de l'IRA, Bertie Ahern va enumerar nombroses pallisses que van ser recentment propinades a Belfast, i de les quals va responsabilitzar directament l'IRA. També va acusar el Sinn Féin d'impedir que l'IRA exerceixi la violència de càstig (per la qual colpegen els criminals amb bats fins a trencar-los les cames, els disparen als genolls o, de vegades, a les mans) en els moments delicats d'una negociació a Irlanda del Nord, per a deixar després que la violència es reprengui quan les negociacions han estat concloses. Els parlamentaris del Sinn Féin van negar aquestes declaracions i van afirmar que eren «indignants». (Continuarà)