Sud est asiàtic 2017: dia 22, petita excursió per Bali (Indonèsia); (30 d’agost de 2017) (I)

Passo una nit ben estranya. Molts somnis es barregen. I de matinada, el brunzit de la ciutat que es desperta, juntament amb els primers rajos de sol fan que em desvetlli. Tot i això, intento tornar a adormir-me, però amb èxit relatiu.
Quan em llevo, tenim el temps just per esmorzar i preparar-nos per marxar. Tenim les coses que vam comprar anit per omplir l´estómac de bon matí: servidora es beu cacau i una pasta de xocolata i poca cosa més, ja que tenim el senyor del tour que ens espera per marxar. La gent de la casa ens acomiada i ja marxem amb el conductor, que resulta que és el pare del propietari del lloc a on ens allotgem. Pugem a un cotxe bastant nou i ja marxem. El bon senyor domina poc l’anglès, però ens pregunta d’on som i poca cosa més. I és que conduir per Kuta i més tard per Denpassar és una bona odissea. Hi ha un munt de trànsit, sobretot de motocicletes. A més, la carretera és ben estreta, tot i que ben asfaltada.
Amb el cotxe passem per davant del carrer cèntric, el “Miami” que l’hem batejat. En aquestes hores del dia és ben desert; només gent que neteja i poca cosa més. Anem tirant mica en mica cap a la primera parada del dia. Tardem una bona estona a sortir de la ciutat. I quan més triguem, més malament em vaig trobant. Mareig i ganes de vomitar, no sé si a resultes de l’esmorzar o del que vam menjar ahir, ja que m’he llevat amb un mal de cap que no m’abandona.
Anem passant per multitud de carrers i de carrerons. Em fixo que gairebé cada casa (el mateix hostal a on pernocten n’és un exemple), té una part d’habitatge i una part dedicada al culte.
La gent de Bali, també, vesteix diferent, amb el vestit tradicional, tal i com observo mentre passem amb el cotxe. Els homes porten com una mena de faldilla-pantaló i una mena de barret, mentre que les dones porten una faldilla llarga i una camisa amb transparències (http://www.travellingbali.com/bali/arts-culture-bali/bali-traditional-cloth-bali/bali-balinese-traditional-outfit-comes-with-various-mode-based-on-male-and-female-style-such-as-kebaya-udeng-kamen-safari-koko-and-many-more/ ).
La primera parada del dia la fem en una de les moltes zona de demostració de com es fabrica el cafè més car del món, el cafè de Luwak. Tal i com es conta a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Kopi_Luwak; https://ca.wikipedia.org/wiki/Kopi_Luwak ):” Kopi luwak o cafè de civeta és un dels tipus de cafè més cars del món. Es fa mitjançant la ingestió i el pas de les baies de cafè pel tracte digestiu de l'animal civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus),o altres civetes, quan aquest animal les defeca, les llavors de cafè mantenen la seva forma original. En el seu estómac la proteasa(enzim proteolític) s'infiltra dins les llavors de cafè fent els pèptids més curts i més aminoàcids lliures. Passant a través dels intestins de les civetes acaben sortint les llavors amb la defecació, aleshores es recullen, es renten, s'assequen al sol, es torren lleugerament i s'elaboren. Aquestes llavors proporcionen un cafè aromàtic amb menys amargor. El seu preu arriba a 160 dòl·lars per lliura.
El Kopi luwak es produeix principalment a les illes de SumatraJavaBali i Sulawesi a Indonèsia i també a les Filipines on aquest producte s'anomena cafè motit i Timor Est (on s'anomena kafé-laku). Al Vietnam se'n fan versions simulades químicament.
Les espècies de cafè que es fan servir són: arabicarobusta i liberica.”
Respecte a l’animal que produeix aquest cafè, la civeta de palmera comuna (https://en.wikipedia.org/wiki/Asian_palm_civet; https://ca.wikipedia.org/wiki/Civeta_de_palmera_comuna  ), es conta que “La civeta de palmera comuna és un mamífer de la família dels vivèrrids, nadiua del sud-est asiàtic, el sud de l'Índia i al sud de la Xina. També rep el nom de Toddy Cat, Motit, Marapatti, Uguduwa, o Maranai. El nom científic de l'espècie (Paradoxurus hermaphroditus), fou donat el 1777 donat que ambdós sexes tenen glàndules perineals sota la cua que semblen testicles. Aquestes glàndules de les civetes ruixen una secrecions nocives.
L'espècie és coneguda comunament amb el nom de civeta de palmera comuna o Toddy Cat (en català, gat ponx).
A la Cordillera Central de Luzon, al nord de les Filipines, se l'anomena Motit. A les Filipines també se la coneix com Musang o Alamid.
En malaialam, la llengua indígena de l'estat de Kerala, al sud de l'Índia, la civeta de palmera comuna és coneguda com a Marapattio "മരപ്പട്ടി" (que vol dir, gos d'arbre o gos de la fusta)
Sri Lanka, és coneguda com a Uguduwa en singalès, i Maranai en tàmil (amb el mateix significat que Marapatti en malaialam).

A Indonèsia se la coneix com Luwak, i està relacionada amb la producció de Kopi Luwak, un tipus de cafè. (Continuarà)
(La fotografia correspon a una civeta de palmera)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"