Sud est asiàtic 2017: dia 19, dia per Labuan Bajo (Flores, Indonèsia); (27 d’agost de 2017)

Avui és el dia que més se’ns enganxen els llençols. El dia ja és ben alçat i moltes excursions ja deuen haver començat. Avui al final ens quedarem a Labuan Bajo (https://en.wikipedia.org/wiki/Labuan_Bajo; https://www.lonelyplanet.com/indonesia/nusa-tenggara/labuanbajo; ). Anar al parc natural de Komodo és més car pel fet de ser diumenge, i tot i que vam buscar alguna atracció turística pel voltant de Labuan Bajo, ens demanaven més de 100 euros per persona per anar a unes coves i a unes cascades que no valen gaire la pena. L’altra opció hauria estat llogar una motocicleta, però vista la manera com condueixen i la carretera, ho desestimem; potser és un xic de covardia, però no tenim ganes d’arriscar-nos, i més veient com alguns turistes que ho han fet se’ls veu molt dubitatius conduint, tot i que d’altres se’ls veu molt més segurs.

Així doncs, què fem? Doncs el primer és anar a caminar pel carrer principal de tot el poble, des de l’inici al final, però sense passar pel costat del port. Hi ha molt de trànsit, per variar, i també moltes botigues que venen queviures, samarretes, roba, maletes, etc. Hi ha molta barreja multicultural, musulmans i no musulmans a banda i banda del carrer.

Fa bastanta calor, i arribem fins a la zona del port. La vista és bonica, amb un illots amb platges que semblen verges, però sense accés a no ser que paguis una barca privada... De fet, en tota aquesta zona no hi ha cap platja pública. L’única, està a 30 minuts en cotxe de Labuan Bajo. La resta, han estat totes privatitzades per hotels, només al servei d’uns quants que s’ho poden permetre.

Amb tot, ahir vam sentir parlar d’un bar, el Paradise (https://www.lonelyplanet.com/indonesia/labuanbajo/nightlife/paradise-bar/a/poi-dri/1215609/356589; https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g1777483-d2175324-Reviews-Paradise_Bar-Labuan_Bajo_Flores_East_Nusa_Tenggara.html ), que queda al capdamunt d’un turonet amb molt bones vistes. Hi anem, però en diuen que està tancat fins a la tarda.  Una noia simpàtica ens diu que podem arribar a una platja privada a peu, però que hem de retornar a la ciutat i agafar un camí. Ho fem i veiem que el camí és l’esquelet d’un futur passeig, però molt embrionari. De fet, hi ha molta brutícia a tota la zona; molts papers, ampolles, etc. També hi ha diverses cases: unes que se les veu paupèrrimes i altres molt ben arreglades. Camina que caminaràs, topem amb una “part” del passeig ja encimentat, i al davant, una vaca lligada a un arbre...Tot i que intentem trobar el camí cap a la platja, aquest està mig tallat i ja avisa que és propietat privada. Al costat hi ha una mena de passarel·la sobre el mar que mena a un restaurant i a la qual s’hi pot accedir. Ens hi passegem i al fons de l’aigua cristal·lina, podem veure estranys peixos i estrelles de mar, blaves i vermelles.

El sol ara ja “pica” bastant. Prenem un refresc i decidim no agafar una insolació i tornar cap a l’hotel a no fer res, a relaxar-se, durant una bona estona, cervesa en mà. En un primer moment ens decidim a comprar-la a la mini-botiga que hi ha just davant de l’hotel, però el senyor ens vol cobrar 40000 rúpies, quan pagant-ne 35000 ja paguem una burrada. Li diem que en d’altres establiments les venen a aquest preu i ell ens diu que adéu. Doncs adéu, de veres.

La gent de Labuan Bajo m’està decebent. No puc generalitzar a tota l’illa, però tret de la mainada, molt simpàtica, els adults són adustos i mal educats. Com cremats. I es veu molta desigualtat i ràbia continguda, que sovint acabem pagant els turistes, tot i que hi anem de bona fe. En d’altres llocs la gent és molt més amable, però no aquí a Labuan Bajo, un lloc que es pot fer servir com a punt de partida per visitar el parc natural de Komodo, i fer una excursió al centre de l’illa de dos o tres dies (els que ens hauran mancat per tal de poder visitar un xic més flors). De fet, ens ha “sobrat” un dia o ens n’ha faltat un, depèn de com es miri, per tal de poder explorar més la part interior de Flores. Però Labuan Bajo, com a ciutat, un desastre. Brut, gent bastant mal educada, sobretot els nois joves i els homes. Les dones del carrer són més simpàtiques, però no així les que venen a les botigues, que diuen el preu que els hi surt del pap en aquell moment, normalment elevat que no tens cara de persona oriünda. (Continuarà)