LA VALL DE BOÍ I LA FRANJA, del 23 al 26 de juny de 2016; dia 4 (26 de juny de 2016): visita a les esglésies romàniques de la Vall de Boí) (i V)

La història constructiva del temple de Sant Feliu és molt complexa i difícil de desgranar, atesa la variació del programa originari i la seva continuació amb un projecte completament diferent que alhora ha sofert considerables modificacions. A més, cap a la dècada de 1970 l'edifici va ser objecte d'una restauració exhaustiva que va produir nombroses alteracions a la fàbrica, sense deixar-ne cap registre. Raó per la qual a hores d'ara resulta força complicada l'anàlisi completa de la seva evolució.

Els béns mobles integrants de la declaració de BCIN són dues imatges del Sant Crist de talla policromada; tres frontals d'altar del 1818, realitzats en pintura sobre taula; un frontal d'altar del segle XIX, de fusta policromada; una predel·la de fusta tallada i policromada; un forrellat de ferro forjat; un escut de pany de ferro forjat, una clau de pany de ferro forjat, del segle XIX; dos lampadaris de ferro forjat; i quatre campanes de bronze, una de 1641, una de 1767, una de 1784 i l'altra de 1836.

L'església de Sant Feliu és un edifici molt transformat. Té una sola nau, està capçat per un absis central semicircular amb decoració exterior d'arcuacions i lesenes. A la banda de migdia sobresurt un braç en forma de transepte carrat, a llevant del qual s'obre una absidiola semicircular sense decoració exterior molt restaurada. El transepte està cobert amb volta de canó i la nau amb volta peraltada amb arcs torals sostinguts per mènsules. La coberta està sobreaixecada respecte del seu nivell original formant un sostre mort. Al costat de tramuntana de la capçalera hi havia un cos de planta quadrada que feia les funcions de sagristia i que va ser enderrocat durant les darreres restauracions, com també ho fou una capella lateral entre el transepte i campanar.

Afegides al mur nord hi ha dues capelles de planta quadrada que comuniquen amb la nau per sengles arcs de mig punt. Ambdós recintes estan coberts amb volta de canó perpendicular a la nau. El campanar situat a l'angle sud-oest de l'edifici és una torre de planta quadrada. Té finestrals de mig punt a les dues plantes superiors, alguns estan tapiats. La teulada a quatre vessants descansa sobre una estructura piramidal de fusta. A la façana de ponent hi ha el portal amb arc adovellat de mig punt, resseguit per motllures i guardapols (segle XIII-XIV).

Un porxo amb coberta de dues vessants protegeix aquest portal. Els paraments interiors estan repicats a la part de la capçalera, a la part de la nau, però estan arrebossats des d'on arrenca la volta fins baix. El paviment és de còdols formant figures geomètriques a l'absis i capella lateral nord, la resta està empostissat. El cor és un entressolat de fusta situat al tram inferior de la nau.

La porta oberta a la façana de ponent, té davant seu un porxo que l'aixopluga. El porxo s'obre al sud i a l'oest mitjançant arcs de mig punt, i queda tancat al nord, on el terreny presenta un desnivell. La porta, de mig punt, està ressaltada per dos nervis motllurats i extradossats, amb una motllura que fa de guardapols. Encara que la factura és romànica, aquesta mena de portes es donen sobretot en època gòtica, Alguns detalls de construcció fan pensar que la porta devia ser en un altre lloc, primerament, o que el nivell de l'exterior de l'església es modificà de forma important en alguna època no gaire endarrerida. Cal recordar que l'emplaçament preferit en una construcció romànica era quasi sempre la façana de migdia, en una església romànica”.

La veritat és que la menys espectacular de les que he vist a la Vall de Boí, però tot i això, té el seu encant. Seguidament, ja no tenim gaire més a visitar, així que ja pugem als cotxes i no ens aturem fins a arribar a Tremp, a on pretenem dinar, però no encertem bé el restaurant, ja que a part de ser bastant car, el servei deixa molt a desitjar i els plats són molt minsos. La memòria és tant selectiva que ja n’he oblidat el nom. I ja no queda gaire res a fer, que passar unes quantes hores a dins del cotxe fins arribar a casa, amb un bon regust de boca d’un cap de setmana genial en un dels llocs, per mi, més bonics del nostre petit gran país. 

(La fotografia correspon a l'estany de Llebreta)