Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: de terres gironines a Andorra (dia 1, 15 de juliol de 2016) (I)

El matí és ben dens treballant. Però a la tarda hi ha recompensa, i és que marxem cap a Andorra. A mitja tarda, doncs, ens enfilem al cotxe i pateixo el meu petit “viacrucis” per la collada de Tosses. I com no, sempre ens trobem amb algun que altre boig a la carretera que posa en perill la vida del demés de manera impune. Fem una petita parada per agafar forces i ja no parem fins a arribar a la frontera, a on fem un xic de cua pels controls. I ja arribem a Andorra (http://visitandorra.com/ca/home/) , l’únic país que té com a llengua oficial el català. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Andorra; https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Andorra  ): “Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Espanya i França. Limita amb la comunitat autònoma de Catalunya al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya) i amb els departaments francesos dels Pirineus Orientals i de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent, dels quals n'és el segon més gran i el més populós  amb una població de 84.082 habitants, dels quals 32.085 són de nacionalitat andorrana.

Fins al 1993 –durant 715 anys– Andorra estigué governada per dos senyors feudals, el bisbe del bisbat d'Urgell i els hereus del títol del comtat de Foix, comtat que amb el temps va acabar en mans de la Corona de França i després de la revolució a la República Francesa. Actualment està constituït com un estat social i democràtic de Dret, el règim polític del qual és el coprincipat parlamentari, i té com caps d'estat el bisbe d'Urgell (actualment Joan Enric Vives i Sicília) i el president de la República Francesa(actualment François Hollande). Antoni Martí Petit és l'actual cap del Govern d'Andorra, i el català n'és l'únic idioma oficial,^] si bé els usos lingüístics habituals de la població s'estenen també a altres llengües.

D'ençà de la Segona Guerra Mundial, Andorra ha passat de ser un país pobre i aïllat a tenir una puixant economia que atrau immigració gràcies al turisme per l'absència d'impost sobre la renda, i ser o haver estat considerat un paradís fiscal; actualment, però, no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'OCDE.

El Principat d'Andorra té una afinitat molt forta amb Catalunya: la llengua oficial és el català, les seves institucions es basen en el dret català, un gran nombre dels habitants són catalans i, finalment, el principat sencer forma part de la diòcesi d'Urgell, divisió eclesiàstica catalana.

Tant a Andorra com a Catalunya s'utilitza sovint el nom històric de les Valls d'Andorra. Aquest nom prové del relleu andorrà, format per diverses valls que pertanyen principalment a la conca de la Valira (afluent del Segre), exceptuant la capçalera de l'Arieja, que desemboca a la Garona.

No té forces armades pròpies (tot i que històricament tenia sometent) i la seva defensa és responsabilitat d'Espanya i França. En cas d'emergències i/o desastres naturals, com per exemple per les inundacions ocasionades pels aiguats del 1982, es convoca elsometent format per homes majors de 18 anys i de nacionalitat andorrana; la llei contempla que només han de ser convocats en cas que no hi hagi un nombre suficient de policies disponible. (continuarà)

(La fotografia correspon als llacs de Tristaina)