Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: de terres gironines a Andorra (dia 1, 15 de juliol de 2016) (VII)

Amb el pas del temps Andorra ha augmentat la pressió impositiva en crear els impostos de mercaderies (IMI), de serveis (ISI), de producció interna (IPI), activitats comercials (IAC) i societats, a més dels projectes impositius de creació d'un IVA (4,5% i reduït d'1%) i impostos de la renda per a treballadors no residents al país.

Encara que el Principat no disposa de moneda oficial, des de l'1 de gener de 2002 s'utilitza l'euro com a moneda de facto.^] Anteriorment a l'entrada de la moneda única europea, els pressuposts estatals s'elaboraven en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franc francès. Excepcionalment s'ha emès una moneda pròpia sense valor legal, el diner.

Com passa en altres petits estats europeus que utilitzen l'euro, Andorra ha emès els seus propis euros des del setembre de 2014, com a colofó a un procés negociador entre el país dels Pirineus i la UE que es va iniciar el 2004. L'any 2010 es van aturar momentàniament les negociacions, ja que hauria d'adaptar la normativa a l'europea, que entre d'altres inclouria la conversió de l'Institut Nacional Andorrà de Finances en un banc central, permetre la instal·lació de bancs europeus a Andorra, etc. L'any 2011 el govern de Bartomeu va arribar a un acord amb la Unió Europea i posteriorment va ser ratificat pel nou govern de Martí. La setmana del 19 de setembre del 2014 es van començar a distribuir en el mercat els primers euros andorrans. Cada ciutadà va poder adquirir una mostra de cèntims i euros de 2 i 1 per 3,88 € (que és el valor total del pac de monedes) com a col·lecció.^] Les monedes ja havien d'haver estat posades en circulació al mes de maig, però per evitar que la massa monetària quedés reclusa únicament al col·leccionisme, fet que afectava la posada en circulació (situació que només passa en petits països; el fet d'aconseguir moneda d'un petit país augmenta el valor en el mercat col·leccionista perquè normalment un petit país no té moneda pròpia), es va retardar la sortida.

Andorra es comunica amb l'exterior per via terrestre, a part dels camins rurals, només hi ha tres carreteres per sortir del Principat. La via duanera de la Farga de Moles N-145/CG-1, la via duanera del Pas de la Casa CG-2/N-22 i la CS-110 per anar a Os de Civís, un periclavament urgellenc, ja que no està connectat per carretera amb la xarxa viària catalana.

Actualment estan en curs diverses obres en infraestructures viàries com, per exemple, l'ampliació de carrils a les carreteres principals, la supressió de punts negres a la xarxa viària i la construcció de diversos túnels, dels quals s'ha inaugurat l'any 2012 el Túnel de les dues Valires per connectar les parròquies altes. Pel que fa a transport públic, disposa tant de serveis d'autobusos urbans com interurbans que connecten amb la Seu d'Urgell, Barcelona ciutat i els aeroports catalans (el Prat, Reus, Girona i Lleida) per una banda, i amb poblacions franceses per una altra, com Tolosa de Llenguadoc.

Andorra no disposa de xarxa ferroviària ni instal·lacions d'aviació comercial, però si d'heliports. L'aeroport més proper és l'aeroport de la Seu d'Urgell, d'aviació esportiva, i els deLleida-Alguaire, Tolosa de Llenguadoc i Barcelona - el Prat. Pel que fa a ferrocarril, a l'Ospitalet, a deu quilòmetres de la frontera francesa es troba l'estació recentment reformada gare internationale Andorre-l'Hospitalet i existeixen connexions d'autobús amb l'estació d'alta velocitat (AVE) de Lleida Pirineus. El país té un parc automobilístic de 78.158 vehicles.

El proveïdor de telefonia fixa, mòbil i Internet és Servei de Telecomunicacions d'Andorra amb el nom comercial d'Andorra Telecom, que també gestiona el domini de primer nivell territorial (ccTLD) .ad. La xarxa telefònica està composta per connexions de relès de radi amb microones entre centrals per a les connexions locals, i circuits terrestres cap a Espanya i França per a les comunicacions internacionals.

El servei de correu és atès per les companyies públiques espanyoles i franceses, Correos (Sociedad Estatal Correos y Telégrafos) des de 1928 i la Poste des de 1931.

El 2004 es van introduir els codis postals segons l'ordre protocol·lari de les parròquies:

·         Canillo: AD100.

·         Encamp: AD200.

·         Ordino: AD300.

·         La Massana: AD400.

·         Andorra la Vella: AD500.

·         Sant Julià de Lòria: AD600.

·         Escaldes-Engordany: AD700.^[122]

La població d'Andorra el 2009 era de 84.082 persones, dels quals 32.085 eren andorrans, 26.662 espanyols, 13.362 portuguesos, 5.099francesos i 6.874 d'altres nacionalitats. Des del 1963 (primera data que es disposa de registres per nacionalitat) fins a l'any 2004 la primera nacionalitat del país era l'espanyola, sent la nacionalitat andorrana la segona. Des de l'any 2005 l'andorrana és la primera nacionalitat, seguida de prop de l'espanyola. Aquest fet s'ha produït arran de la flexibilització de forma parcial la política restrictiva de l'adquisició de la nacionalitat andorrana per preservar "els usos i costums de les valls d'Andorra".

En conjunt, els ciutadans que no disposen de la nacionalitat andorrana són majoritaris però no tenen dret a vot en les eleccions comunals, ni tampoc poden ser presidents o posseir més del 33% del capital social d'una empresa.

Quant a les parròquies, la més poblada és Andorra la Vella amb una població de 23.380 habitants el 2009, seguida d'Escaldes-Engordanyamb 16.861, Encamp amb 14.263, la Massana 9.773, Sant Julià de Lòria amb 9.715, Canillo 5.903 i Ordino amb només 4.187 habitants. Per poblacions, hi ha 14 nuclis amb més de 1.000 habitants.(continuarà)

(La imatge és de les muntanyes que envolten els llacs de Tristaina)