Munic, dia 2 (27 de juny de 2015): visita a Dachaus i Munic (II)

Avui hi ha un monument que clama a que no s’oblidi tota la barbàrie que allí succeí. A més, encara hi ha supervivents, responsables d’aquella bogeria de sang i odi que han arribat a molt vells i viuen en retirs daurats.

Dachaus, tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_concentraci%C3%B3_de_Dachau; https://en.wikipedia.org/wiki/Dachau_concentration_camp )  “El Camp de concentració de Dachau va ésser construït a la població de Dachau, a pocs quilòmetres de Munic, a Baviera (Bayern). Va ser el primer camp de concentració nazi, en el qual es van assajar els mètodes de reclusió i extermini que després s'estendrien a tota la xarxa de camps.

La seva obertura es va realitzar el 22 de març de 1933. La seua clausura, el 17 d'abril de 1945. Durant els dotze anys de funcionament, per les seues instal·lacions van ser reclosos centenars de milers de deportats jueus, gitanos, polonesos, russos, italians i de moltes altres nacionalitats, per exemple republicans catalans. Van passar-hi més de 200.000 persones, de les quals es calcula que van morir-ne més de 43.000. Segons Montserrat Roig, al seu llibre Els catalans als camps nazis, al moment de l'alliberament del camp hi havia 260 republicans vius, sense comptar-hi els Kommandos i en van morir 120. Un dels presoners coneguts que hi va estar va ser Martin Niemöller.

1933. Inauguració. Pocs mesos després d'arribar els nazis al poder va obrir-se per albergar primerament presos polítics contraris al règim, principalment comunistes, socialistes i altres "enemics de l'Estat". Himmler, el 21 de març de 1933, feia passar una circular a tots els caps de policia on anunciava l'obertura del camp "a favor de la pacificació nacional i segons el desig de la població". Primer va servir per a "custòdia preventiva". Més endavant serien una poderosa societat paral·lela. Theodor Eicke, el primer cap de Dachau, redactà un reglament intern que començava equiparant la tolerància amb la feblesa. Lentament les mesures preses a Dachau foren seguides per la resta dels camps. En aquest camp es formaren els primersSS.

1935. Comencen a recloure's altres tipus de presoners, a més dels polítics, com Testimonis de Jehovà, homosexuals i emigrants.

1936. Ampliació del camp, amb capacitat per a 6.000 deportats.

1938. Reclusió d'oponents polítics dels territoris annexionats, i més d'11.000 jueus alemanys i austríacs.

1939. Deportació de milers de gitanos (Sinti i Roma).

1940. Més de 13.000 presoners són deportats de Polònia, entre ells alguns capellans i religiosos catòlics.

1941. Començament de l'execució en massa de més de 4.000 presoners soviètics.

1942. Més de 2.500 presoners són assassinats amb gas verinós al castell de Hartheim, prop de Linz.

1943. Construcció de més de 150 subcamps, on els presoners fan treballs forçats per a la indústria bèl·lica.

1944. 10.000 presoners jueus són assassinats als subcamps. Es desencadena una epidèmia de tifus.

1945. Alliberament del camp per les tropes dels EUA. (continuarà)

(La imatge correspon a un audiovisual d'un testimoni d'aquest holocaust)