El Monestir de Poblet (I)
Durant el mes que
acabem d’abandonar vaig tenir l’oportunitat de visitar un lloc emblemàtic del
nostre país que encara no havia tingut l’ocasió de conèixer: el monestir de
Poblet (http://www.poblet.cat/index.php?&&&&Y2E%3D)
, a la Conca de Barberà. Paga la pena
visitar aquest monestir cistercenc, actualment habitat per una 30 de monjos que
segueixen la regla de Sant Benet, situat enmig de tranquil·les vinyes (avui en
dia ecològiques). Tal i com s’explica a
viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet
), “El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde
del Cister fundat
l'any 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt
arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants
d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent
europeu. Des de l'edat
mitjana és un
important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó. El Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18
d'agost de 1150, quan Ramon Berenguer IV, un cop enllestida la conquesta de Lleida als
sarraïns, qui va donar a l'abadia de Fontfreda unes
terres de la Conca de Barberà, perquè hi establissin un monestir cistercenc. Aquesta
donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un focus de
cristianització en terres conquerides als sarraïns) i una econòmica (conrear terres ermes i abandonades).
El nou monestir havia d'ésser un lloc de treball i oració. Per tant, l'any 1151 un petit grup de monjos va arribar a Poblet i el 1153, un cop conquerits els últims reductes sarraïns de Prades i Siurana de Prades, dotze monjos van prendre possessió de les terres.
S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat van començar la
construcció de l'església, que seguint la tradició mariana de l'Ordre, va ser
consagrada a Santa Maria”.
Es pot visitar la nau central de
l’església, però per veure i conèixer més la història, cal pagar entrada i/o
guia.
Comentaris