Irlanda, dia 3: Dublín-Limerick-Cliffs de Moher-Burren-Badia de Galway-Dublín (26 de març de 2013) (I)
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
De nou
ens llevem ben aviat a Dublín. A fora encara és fosc; agafem un cafè de camí
cap a on hem d’agafar el bus, que ens serveix per escalfar-nos de la frescor
que hi ha a fora. Abans d’enfilar-me al bus faig una última foto a la Molly
Malone i ja marxem cap a Limerick. El guia-conductor que ens ha tocat avui és
molt simpàtic, porta una gorra típicament irlandesa i és un xarlatà
incontrolable, a més d’un bon cantant, ja que durant tot el viatge ens
delectarà cantant cançons tradicionals irlandeses (i cal dir que ho fa molt
bé!!). Ens va explicant una mica la història d’Irlanda, el conflicte amb els
anglesos, la problemàtica d’Irlanda del Nord, etc... El noi és molt patriota,
irlandès de cap a peus i no s’està de deixar anar pedrades contra els bancs i
els banquers, i també contra els anglesos. A nosaltres aprofita per
preguntar-nos sobre el procés d’independència a Catalunya i com estan les coses
pels nostres verals. Al cap d’una estoneta de viatge ens parem i aprofitem per estirar
les cames. No hi estem gaire i ens desviem momentàniament de la ruta per passar
per una petit poble, a on el sacerdot es veu que va fer una cerca i va
descobrir que feia vuit generacions que un parent de Barack Obama, el president
dels EUA, havia nascut en aquest poble, Moneygall (http://en.wikipedia.org/wiki/Moneygall).
La veritat és que el poble és realment petit, pràcticament un carrer, però a
banda i banda hi ha pals amb les banderes irlandeses i americanes. Es veu que
Obama va visitar el poble i va aprofitar per anar a fer una pinta de Guinness a
l’únic pub que hi havia en aquell moment al poble (http://www.youtube.com/watch?v=5206QjFWmAk)
. Actualment, hi ha fins i tot un pub que es diu “Obama’s café”... El que fa el
màrqueting! Espero que brindés amb “slàinte”, la paraula que s’usa en aquella
zona per desitjar salut (http://en.wikipedia.org/wiki/Sl%C3%A1inte)
, tal i com ens va explicar el guia. També ens va dir una altra frase “típica”:
“Poch ma hon” (millor no posar la traducció..). Anem tirant i ja no ens parem
fins a la ciutat de Limerick (http://ca.wikipedia.org/wiki/Limerick;
http://en.wikipedia.org/wiki/Limerick), per on passa el riu Shannon. Tenim temps
només de fer-nos algunes fotografies abans de tornar a pujar al bus i marxar. Veiem de lluny el castell del rei Joan(http://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_del_Rey_Juan_(Limerick)).
La veritat és que m’agrada posar els peus a la ciutat, ja que és a on té lloc
part de la novel·la de Frank McCourt “Les cendres d’Àngela”, que realment em va
captivar. També coneixem uns catalans que viatgen al mateix bus que nosaltres.
I ja no ens aturarem fins arribar als penya-segats de Moher (els cliffs de
Moher).
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida! UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.
Per avui, diada de Reis, un poema ben escaient! Que aprofiti el tortell, i a veure si toca fava o us coronen rei o reina! :) TRES REIS D'ORIENT Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba, el mantell brodat - d'ocells i de branques. Diuen que han vingut - de la serralada, i jo no ho crec - que la gent s'enganya. Ben embolicats - dins una nevada, del cimal del cel - han fet la baixada amb un sarronet - d'esteles de plata. Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba. Passen bandolers - bandolers d'Espanya, portant ganivets - d'un pam a la faixa. Maten els tres reis - amb una rialla. Voreta el camí - els tres reis finaven, la corona d'or - de lliri la barba. I els grans bandolers - allavors s'esglaien, que del sarronet - esteles de plata fent molta claror - cap al cel pujaven, i que allà allà - dins la volta blava, tres reis d'Orient - tres reis c...
Comentaris