Irlanda, dia 2: Dublín-calçada dels Gegants-Belfast-Dublín (25 de març de 2013) (II)




Després de dinar ens dirigim cap al pont de corda de Carrick-a-rede (a Ballintoy) (http://en.wikipedia.org/wiki/Carrick-a-Rede_Rope_Bridge)  des d’on es pot veure Mullaghmore, ja a Escòcia, i també l’illa de Rathlin. Els panells informatius conten que allí hi ha una flora i una fauna gairebé úniques. Realment el guia ens assegura que tenim sort, ja que el dia és molt net i ho divisem de manera ben clara. De totes maneres, degut a les impressionants ratxes de vent (més de 55 milles), el pont està tancat i marxem abans d’hora, ja que el fred és inaguantable. La següent parada del periple pel nord de l’illa, per la zona de Larne, és el poble de  Carnlough (http://en.wikipedia.org/wiki/Carnlough) , a on fem un petit recés. No hi estem gaire i anem ja directament cap a Belfast. La carretera que ens hi mena és impressionant. El guia ens diu que no l’hem feta al matí perquè sol estar glaçada. I no m’estranya, ja que totes les muntanyes estan cobertes per una bona capa de neu. Quina bellesa, quanta tranquil·litat! Un cop a Belfast, ens parem davant de l’ajuntament i fem una volta per la ciutat abans de tornar a enfilar el camí que ens torna a Dublín. La ciutat de Belfast, almenys a la zona del centre, està bastant ben arreglada i el temps acompanya, ni que sigui de forma momentània. Després d’una bona estona de bus, arribem a la capital d’Irlanda i encara tenim temps d’anar a fer un mos, una cervesa negra al PorterHouse (tot escoltant bona música) i ja cap a dormir!!
La fotografia correspon a l'Ajuntament de Belfast

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema: TRES REIS D'ORIENT (Josep-Sebastià Pons)

Imatge
Per avui, diada de Reis, un poema ben escaient! Que aprofiti el tortell, i a veure si toca fava o us coronen rei o reina! :) TRES REIS D'ORIENT Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba, el mantell brodat - d'ocells i de branques. Diuen que han vingut - de la serralada, i jo no ho crec - que la gent s'enganya. Ben embolicats - dins una nevada, del cimal del cel - han fet la baixada amb un sarronet - d'esteles de plata. Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba. Passen bandolers - bandolers d'Espanya, portant ganivets - d'un pam a la faixa. Maten els tres reis - amb una rialla. Voreta el camí - els tres reis finaven, la corona d'or - de lliri la barba. I els grans bandolers - allavors s'esglaien, que del sarronet - esteles de plata fent molta claror - cap al cel pujaven, i que allà allà - dins la volta blava, tres reis d'Orient - tres reis c...
Més informació