Irlanda, dia 1: de Girona a Dublín (24 de març de 2013)



Després de poques hores de dormir, em llevo i em prepar per agafar el bus que em portarà a un destí ja conegut: Dublín (http://ca.wikipedia.org/wiki/Dubl%C3%ADn) ! Després d’un vol plàcid, arribem a la capital d’Irlanda, a on ens saluda la grisor del cel, una fina pluja, un fred bastant intens... i també la càlida abraçada de la Cris, la meva amiga! Tot seguit, com que portem gana, ens dirigim a dinar a un restaurant vegetarià proper a l’avinguda O’Connell, a on ens ha deixat el bus número 16, el que porta de l’aeroport al centre i que és bastant econòmic. Per 12 euros mengem de manera abundant i deliciosa i tot seguit ja ens dirigim cap a casa la Cris a deixar les maletes, però no hi estem pas gaire estona... ja que ens llencem a fer una ràpida visita a la ciutat, passant per Temple Bar (http://en.wikipedia.org/wiki/Temple_Bar,_Dublin) , veient l’estàtua de la Molly Malone (http://en.wikipedia.org/wiki/Molly_Malone)  i entrant al Trinity College (http://en.wikipedia.org/wiki/Trinity_College,_Dublin). El fred, ja de per si bastant intens, encara es fa més patent amb el vent que no para de bufar. Per resguardar-nos-en, fem una petita caminada i arribem al que es diu que és pub més antic d’Irlanda, datat del 1198, el Brazen Head (http://www.brazenhead.com/; ) . Allí aprofitem per fer una Smitwicks (http://en.wikipedia.org/wiki/Smithwick's)  enmig d’una agradable conversa i tot seguit ja marxem a sopar a un pub anomenat “The Black Sheep”. Mentre sopem també aprofitem per fer un tast de diferents tipus de cerveses. I amb el cansament el dia ja no ens permet fer gaire res més que anar a descansar la carcanada una petita estoneta!
La fotografia correspon a l'estàtua de Molly Malone, a Dublín

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema: TRES REIS D'ORIENT (Josep-Sebastià Pons)

Imatge
Per avui, diada de Reis, un poema ben escaient! Que aprofiti el tortell, i a veure si toca fava o us coronen rei o reina! :) TRES REIS D'ORIENT Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba, el mantell brodat - d'ocells i de branques. Diuen que han vingut - de la serralada, i jo no ho crec - que la gent s'enganya. Ben embolicats - dins una nevada, del cimal del cel - han fet la baixada amb un sarronet - d'esteles de plata. Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba. Passen bandolers - bandolers d'Espanya, portant ganivets - d'un pam a la faixa. Maten els tres reis - amb una rialla. Voreta el camí - els tres reis finaven, la corona d'or - de lliri la barba. I els grans bandolers - allavors s'esglaien, que del sarronet - esteles de plata fent molta claror - cap al cel pujaven, i que allà allà - dins la volta blava, tres reis d'Orient - tres reis c...
Més informació