Sud est asiàtic 2017: dia 18, primera incursió al parc natural de Komodo (Flores, Indonèsia); (26 d’agost de 2017) (II)

El parc nacional va ser fundat l'any 1980, amb l'objectiu de protegir el dragó de Komodo (Varanus komodoensis). L'objectiu va ser ampliat posteriorment per a la protecció de la flora i de la fauna de la regió, incloent-hi les zones marítimes. La superfície total és d'uns 1.238 km², dels quals 603 km² són terrestres.

L'11 de novembre del 2011 el Parc Nacional de Komodo va ser declarat com una de les set meravelles naturals del món. El dragó de Komodo mesura uns 3 m de longitud i uns 70 kg. de pes. El Parc Nacional de Komodo es va crear el 1980 i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat i Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1991. El parc va ser establert inicialment per conservar l'únic dragó de Komodo (Varanus komodoensis), primer descobert pel món científic el 1912 per JKH Van Steyn. Des de llavors els objectius de conservació s'han ampliat per protegir la seva biodiversitat sencera, tant marina com terrestre.

La majoria de la gent al voltant del parc són els pescadors d'origen Bima (Sumbawa), Manggarai, South Flores, i el sud de Sulawesi. Els de Sulawesi del Sud són dels grups ètnics Suku bajau o Bugis. El Suku bajau eren originalment nòmades i es va traslladar d'un lloc a un altre a la regió de Sulawesi, Nusa Tenggara i Maluku, per fer que els seus mitjans de vida. Els descendents dels pobles originaris de Komodo, l'Ata Mode, encara viuen a Komodo, però no hi queda gent de sang pura i la seva cultura i llengua lentament s'està integrant amb els migrants recents.”

Un cop a fora de l’oficina, ja tenim un guia que ens menarà pels camins i senders. Es diu Nuk i parla una anglès molt entenedor. Ens explica que estem al parc natural de Komodo, que comprèn tres illes, la de Rinca, la de Komodo i la de Padar. En la que trepitgem ara, Rinca, hi viuen més de 1000 exemplars de drac. El noi ens diu que hi ha cinc itineraris diferents, que quin volem fer... entre tots decidim fer un de mitjà, ni el curt ni el llarg, per bé que hauria preferit el llarg, però la manca de temps ho impedeix.

Així doncs, ja comencem la ruta. Només de fer-ho ja divisem uns quants dracs, que estan al voltant del que s’anomena la cuina, una zona a on els hi donen menjar i així els turistes els podem veure. Els que hi ha defora d’aquesta zona són bastant grans, i ens diuen que tenen 30 anys. Ens hi podem acostar fins a una distància prudencial. De tant en tant obren els ulls, remenen la cua i fins i tot, es mouen una mica, amb passos molt lents.

El guia ens diu que han menjat fa una setmana, que han menjat un búfal, i com que tarden un mes a digerir, per això estan tan quiets. La nostra teoria és que els hi donen menjar gairebé cada dia, de manera que estan quieta i pesats i els turistes els poden veure...

Amb tot, ja comencem l’excursió. I amb una bonica sorpresa, ja que veiem un parell de dracs passejant. Són dues cries joves, que el guia ens conta que no tenen més de 3 anys. Ens va explicant coses, com ara que els dracs cacen per si sols. Per exemple, cacen búfals o cérvols que viuen de manera salvatge per l’illa. Un drac els mossega i els va seguint a una distància prudencial. La mossegada del drac porta un munt de bacteris, que acaben infectant la presa. En el cas dels búfals, pot tardar fins a una setmana a morir. Quan ho fa, el drac es llença a menjar-lo i en clavar-li les mandíbules, fa que l’olor de sang pugui ser percebuda per altres dracs que poden estar a entre 5 i 7 km, i entre tres o quatres es cruspeixen un búfal amb 20-30 minuts. Després tenen feina a fer la digestió. L’única  part que no es mengen és el cap, per la banyada dels animals.

També ens conta un altre cas de com cacen els dracs de Komodo. Diu que fa una setmana hi havia una mare mico amb la seva cria; el drac les va seguir i va esperar que baixessin de l’arbre a on s’havien enfilat per menjar, per devorar-les vives d’una mossegada. Es veu que, segons el guia, encara se sentien els xerics dels micos dins de la panxa del drac 24h després...

Una altra cosa que ens explica, i que també havíem llegit,  és que no fa gaire hi va haver un incident entre un drac i un turista. Normalment els dracs no ataquen a les persones si no és en defensa pròpia. En aquest cas, va venir un turista de Singapur que volia fer fotos. Anava sol i es va negar a ser acompanyat per un guia i va ser mossegat per un drac. El van evacuar primer a Labuan Bajo i després a Singapur i va morir (http://www.telegraph.co.uk/news/2017/05/04/komodo-dragon-attacks-tourist-indonesia/; http://www.dailymail.co.uk/news/article-4473224/Tourist-50-attacked-Komodo-dragon-Indonesia.html )

A internet es conta el següent sobre els dracs de Komodo (https://en.wikipedia.org/wiki/Komodo_dragon; https://ca.wikipedia.org/wiki/Drag%C3%B3_de_Komodo ):” El dragó o drac de Komodo (Varanus komodoensis) és una espècie de llangardaix que viu a les illes de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami, a la Indonèsia central. L'espècie pertany a la família dels varans (varànids) i és el llangardaix vivent més gros; assoleix una mida mitjana de dos o tres metres i pesa aproximadament setanta quilograms. La grandària inusual s'atribueix al gegantisme insular, car no hi ha altres animals carnívors que puguin omplir el nínxol ecològic de les illes on viuen, i també al ritme metabòlic baix del drac de Komodo. Com a resultat de la seva mida, aquests llangardaixos són depredadors alfa, i dominen els ecosistemes on habiten. Tot i que els dragons de Komodo s'alimenten principalment de carronya, també embosquen i cacen preses, incloent-hi invertebrats, ocells i mamífers. (Continuarà)

(La imatge és de l'arribada a l'illa de Rinca)