Sud est asiàtic 2017: dia 14, retrobant Angkor Wat (Cambodja); (22 d’agost de 2017) (IV)
La segona galeria i la més interior estan connectades entre elles
i també a dues biblioteques que les flanquegen per una altra terrassa
cruciforme –de nou, una addició tardana. A partir del segon nivell i cap amunt,
les devata abunden
als murs, ja siguin soltes o en grups de fins a quatre. El recinte del segon
nivell fa 100 per 115 metres, i pot ser que originalment estigués inundat per
representar l'oceà al voltant del mont
Meru. Tres
conjunts d'esglaons a cada costat condueixen a les torres de les cantonades i a
les gopura de la
galeria interior. Les escales molt empinades representen la dificultat
d'ascendir al regne dels déus. Aquesta galeria interior, anomenada Bakan, és un quadrat de 60 metres amb
galeries axials que connecten cada gopura amb
el santuari central i a santuaris secundaris localitzats sota les torres de les
cantonades. Els teulats de les galeries estan decorats amb el motiu del cos
d'una serp que acaba en forma de cap de lleó o de garuda. Llindes i frontons esculpits decoren les entrades a les galeries i els
santuaris. La torre de sobre del santuari central s'aixeca 43 m fins a una
alçada de 65 m per sobre del terra; a diferència de les de temples-muntanya
anteriors, la torre central s'eleva per sobre les altres quatre que
l'envolten. El mateix santuari, ocupat originalment per una estàtua
de Vixnu i
obert per tots cada costat, fou tapiat quan el temple fou convertit al budisme
theravada: els nous
murs presentaven Budes dempeus. El 1934, el conservador George Trouvé va
excavar el forat sota el santuari central: estava ple de sorra i aigua –el seu
tresor ja havia estat robat– però hi trobà un dipòsit de fundació sagrat de pa d'or dos metres per sobre del nivell del terra.
L'extensiva decoració d'Angkor Vat, que bàsicament pren la forma
de frisos en baixos
relleus, és una de
les causes de la seva fama. Els murs interiors de la galeria exterior contenen
una sèrie d'escenes a gran escala que mostren principalment episodis de les
epopeies hindús del Ramayana i
del Mahabharata;
Higham les anomenà «la millor disposició coneguda de talles de pedra».
A partir de la cantonada nord-oest, i en sentit antihorari, la
galeria oest mostra la batalla de Lanka (del Ramayana, en la qual Rama derrota Ravana) i la batalla de Kurukshetra (del Mahabharata;
mostra l'anihilació mútua dels clans Kaurava i Pandava). A la galeria sud
continua l'única escena història, la processó de Suryavarman
II i, finalment, els 32 inferns i els 37 paradisos de la mitologia hindú. A la galeria est es troba una de les
escenes més cèlebres, el Batut de
l'oceà de llet, que mostra
92 asura i
88 deva utilitzant
la serpent Vasuki per batre el mar sota la
direcció de Vixnu (Mannikka compta tan sols 91 asura, i explica que els nombres asimètrics representen el
nombre de dies des del solstici d'hivern fins a l'equinocci de primavera, i des de l'equinocci al solstici
d'estiu).[42]A continuació es troba Vixnu derrotant asura (addició del segle XVI).
Per acabar, la galeria nord mostra la victòria de Krixna davant Bana(on, segons Glaize, «la qualitat [de
l'obra] es troba al seu punt més baix») i una batalla entre els déus hindús i
els asura. Els pavellons
de les cantonades nord-oest i sud-oest mostren ambdues escenes a escala menor;
algunes romanen sense identificar, però la majoria tracten sobre el Ramayana o la vida de Krixna.
Els carreus,
suaus com marbre polit, foren col·locats sense morter amb juntes molt estretes que, a vegades, eren fins i tot
difícils de veure. Els blocs es mantenien junts gràcies a encaixos
de caixa i metxa en
alguns casos, mentre que en d'altres s'utilitzaren acoblaments de cua
d'oreneta o,
simplement, la gravetat.
Presumptament, els blocs es posaven a lloc amb una combinació d'elefants, cordes de fibra de
coco, politges i bastides de bambú. Henri Mouhot notà que la majoria de carreus tenien forats de
2,5 cm de diàmetre i 3 cm de profunditat; els més grans en tenien
més. Alguns estudiosos han suggerit que eren utilitzats per ajuntar els blocs
amb barres de ferro, però d'altres postulen que el seu propòsit era aguantar
piquetes o estris semblants per ajudar a la maniobra de col·locació al lloc.
El monument fou construït a partir de quantitats enormes de gres, tanta com es féu servir per construir la piràmide de Khefren d'Egipte (més de 5 milions de tones). El gres havia de ser
transportat des del mont Kulen, una pedrera situada aproximadament a 40 km al nord-est.
Presumptament, la pedra era transportada amb barques
solera pel riu
Siem Reap, la qual cosa s'havia de fer amb cura per evitar bolcar les
embarcacions, les quals transportaven molt de pes. Un enginyer modern estimà
que en l'actualitat es tardaria 300 anys a completar Angkor Vat; tot i
això, el monument fou començat poc després que Suryavarman pugés al tron i fou
acabat poc després de la seva mort, no pas més de 40 anys més tard.
Pràcticament totes les superfícies, columnes, llindes i fins i tot sostres d'Angkor Vat estan esculpits. Hi ha
milers de relleus que il·lustren escenes de la literatura índia els quals inclouen unicorns, grifons, dragons alats que estiren carros, guerrers que segueixen un
líder que munta un elefant i noies dansaires celestials amb pentinats
elaborats. Per exemple, tan sols el mur de la galeria està decorat amb gairebé
1.000 metres quadrats de baixos relleus. Els forats en alguns dels murs del monument
indiquen que podrien haver estat decorats amb fulles de bronze, les quals eren molt preuades en l'antiguitat i foren un dels
objectius principals dels lladres. Per exemple, mentre excavava a Khajuraho,
Alex Evans, un pedraire i escultor, va recrear una escultura de pedra d'uns 1,2
metres que tardà 60 dies a esculpir; Roger Hopkins i Mark Lehner també van
dur a terme experiments en una pedrera de pedra
calcària: dotze
pedrers van tardar 22 dies a extreure 400 tones de pedra. La força de
treball per extreure el gres, transportar-lo, esculpir-lo i instal·lar-lo
deuria haver recaigut en milers de persones, incloent-hi molts artesans d'altes
aptituds. Les habilitats necessàries per esculpir aquestes escultures foren
desenvolupades segles abans, tal com demostren alguns objectes que han estat
datats del segle VII, abans que els khmer arribessin al poder. (Continuarà)
(La fotografia és d'un dels temples visitats)
Comentaris