Sud est asiàtic 2017: dia 12, coneixent més Luang Prabang (Laos) i nova visita a les cascades de KongSi; (20 d’agost de 2017) (IV)
Actualment viuen al continent
americà quatre espècies d'óssos, i com es va dir prèviament, hi ha registres
fòssils que certifiquen una diversitat més gran en el passat. Els óssos
d'Amèrica s'agrupen en les subfamílies Ursinae i Tremarctinae, els Ursinae es
troben també en altres continents (Euràsia i Àfrica del nord), mentre que els Tremarctinae
tenen una distribució exclusivament americana.
Molt probablement els
Tremarctinae es van originar durant el Miocè tardà al centre oest de
Nord-amèrica i van arribar a Sud-amèrica després de l'establiment definitiu de
l'istme de Panamà durant el Plio-Plistocè fa aproximadament 3 milions d'anys.
Dins de la subfamília
Tremarctinae es reconeixen quatre gèneres (Soibelzon, 2002):bPlionarctos del Miocè i Pliocè
de Nord-amèrica, una forma poc coneguda considerada ancestral als altres quatre
gèneres d'óssos tremarctins; Arctodus que
agrupa les espècies A. pristinus i A. simus de Nord-amèrica; Arctotherium amb les
espècies A. angustidens, A. wingei, A. vetustum, A. bonariense i A. tarijense, registrades
exclusivament a Sud-amèrica. Finalment, Tremarctos amb una espècie fòssil a Nord-amèrica (T. floridanus) i una vivent a
Sud-amèrica (T. ornatus).
Per respondre a aquesta pregunta
s'hauria d'analitzar cada població de cada espècie, i amb aquesta informació
només podríem fer un diagnòstic parcial, ja que per exemple les poblacions
d'óssos a l'Índia sí que es troben amenaçades,
mentre que les d'óssos polars a Nord-amèrica no
ho estan. El principal problema que enfronten avui totes les poblacions: la
destrucció de l'hàbitat per part de l'home; secundàriament existeixen també
conflictes generats pel consum de bestiar de cria per part dels óssos en
zones amb parcs nacionals i reserves.
La família Ursidae és una de les
nou famílies incloses en el subordre Caniformia, els carnívors "similars a
gossos", dins l'ordre Carnivora. Els parents vivents més propers dels óssos
són els pinípeds i els musteloideos.
Els següents trets sinapomòrfics (derivats) aparten els óssos d'altres
famílies emparentades:
·
Presència
d'un canal alisfenoide.
·
El procés
paroccipital és gran i no està fusionat amb la butlla timpànica.
·
La butlla
timpànica no està allargada.
·
Les dents de
la part posterior són bunodontes i per tant indiquen una
diesta àmplia, no són carnívors estrictes (encara tàxons hipercarnívors, o
d'estricte consum de carn són coneguts en el registre fòssil).
·
Els
carnasials són aplanats.
Addicionalment, els membres
d'aquesta família tenen una postprotocrista del segon molar superior (M2)
orientada posteriorment, segons molars inferiors (m2) allargats, i una reducció
dels premolars.
Els óssos moderns inclouen vuit
espècies en tres subfamílies: Ailuropodinae (monotípica amb l'ós panda), Tremarctinae (monotípica amb l'ós d'antifaç), i Ursinae (que conté sis
espècies dividides en un o tres gèneres, depenent de l'autoritat científica).
L'ós era un animal sagrat al nord
d'Europa, on era el rei del bosc. Se'l representa en els mites i
llegendes com l'animal més antropomòrfic, fins i tot hi arriba a tenir
relacions amb dones humanes (fet pel qual l'església cristiana el va degradant
com a associat al dimoni a partir de l'any 1000). El nom propi Úrsula deriva
directament de l'ós.
La seva imatge és habitual en
heràldica i representa els països de Finlàndia i Rússia. Així mateix és un emblema de la Comunitat de
Madrid.
Els óssos són els peluixos més
comuns pels nens, van començar a popularitzar-se a Alemanya i els Estats Units
(on a partir de la joguina de Theodore Roosevelt s'anomenen
Teddy Bears). Per això apareixen a moltes sèries de dibuixos animats (Winnie the Pooh, Jackie i Nuca, Yogui del parc Jellystone) i
contes populars, com el de Rínxols d'Or.”
A l’exposició
es conten històries sobre diferents óssos, com ara l’ós bru (https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93s_bru ). Sobre
aquest, s’explica que “L'ós bru (Ursus arctos) o óssa (al
Pallars) és una espècie de mamífer que pertany a la família dels úrsids pròpia d'Euràsia i de Nord-amèrica. És un habitant característic dels
boscos madurs d'Europa, de l'Àsia temperada i de Nord-amèrica. En aquest vast territori apareix sota cert
nombre de subespècies, que es diferencien unes de les altres per la coloració i
la grandària, fins al punt que antigament se'ls considerava com a espècies
autònomes. Es poden citar, per exemple, els grans grizzlys (Ursus arctos horribilis)
i el Kodiak (Ursus arctos middendorffi),
aquest últim és la raça més gran.
La seva longevitat és de 25 - 30
anys (màxims coneguts de 34 anys en estat silvestre i 47 en captivitat). Té una
longitud corporal que varia d'1,50 a 2,95 m, depenent de la subespècie, i
una alçada a la creu de fins a 1,30 m. El seu pes també varia, des dels
100 kg fins als 675 kg. El color és molt variable d'un
individu a un altre. Pot variar entre el marró molt fosc i el daurat clar,
passant per diferents tonalitats de grisos. Les cries solen presentar un collar
blanquinós més o menys ampli al voltant del coll, marca que habitualment
desapareix a partir de la primera muda a l'any d'edat, però pot quedar alguna
resta en els adults. El pelatge es renova un cop l'any, a l'època estival. La
visió no la té molt desenvolupada; comparada amb altres sentits, encara que sí
que pot veure en color durant la nit. A llarga distància reconeixen formes però
no detalls, i detecten molt millor animals o objectes en moviment que immòbils. (Continuarà)
(La fotografia és de la zona de les cascades de KuangSi)
Comentaris