Sud est asiàtic 2017: dia 12, coneixent més Luang Prabang (Laos) i nova visita a les cascades de KongSi; (20 d’agost de 2017) (IV)

Actualment viuen al continent americà quatre espècies d'óssos, i com es va dir prèviament, hi ha registres fòssils que certifiquen una diversitat més gran en el passat. Els óssos d'Amèrica s'agrupen en les subfamílies Ursinae i Tremarctinae, els Ursinae es troben també en altres continents (Euràsia i Àfrica del nord), mentre que els Tremarctinae tenen una distribució exclusivament americana.

Molt probablement els Tremarctinae es van originar durant el Miocè tardà al centre oest de Nord-amèrica i van arribar a Sud-amèrica després de l'establiment definitiu de l'istme de Panamà durant el Plio-Plistocè fa aproximadament 3 milions d'anys.

Dins de la subfamília Tremarctinae es reconeixen quatre gèneres (Soibelzon, 2002):bPlionarctos del Miocè i Pliocè de Nord-amèrica, una forma poc coneguda considerada ancestral als altres quatre gèneres d'óssos tremarctins; Arctodus que agrupa les espècies A. pristinus i A. simus de Nord-amèrica; Arctotherium amb les espècies A. angustidens, A. wingei, A. vetustum, A. bonariense i A. tarijense, registrades exclusivament a Sud-amèrica. Finalment, Tremarctos amb una espècie fòssil a Nord-amèrica (T. floridanus) i una vivent a Sud-amèrica (T. ornatus).

Per respondre a aquesta pregunta s'hauria d'analitzar cada població de cada espècie, i amb aquesta informació només podríem fer un diagnòstic parcial, ja que per exemple les poblacions d'óssos a l'Índia sí que es troben amenaçades, mentre que les d'óssos polars a Nord-amèrica no ho estan. El principal problema que enfronten avui totes les poblacions: la destrucció de l'hàbitat per part de l'home; secundàriament existeixen també conflictes generats pel consum de bestiar de cria per part dels óssos en zones amb parcs nacionals i reserves.

La família Ursidae és una de les nou famílies incloses en el subordre Caniformia, els carnívors "similars a gossos", dins l'ordre Carnivora. Els parents vivents més propers dels óssos són els pinípeds i els musteloideos.

Els següents trets sinapomòrfics (derivats) aparten els óssos d'altres famílies emparentades:

·         Presència d'un canal alisfenoide.

·         El procés paroccipital és gran i no està fusionat amb la butlla timpànica.

·         La butlla timpànica no està allargada.

·         L'os lacrimal és vestigial.

·         Les dents de la part posterior són bunodontes i per tant indiquen una diesta àmplia, no són carnívors estrictes (encara tàxons hipercarnívors, o d'estricte consum de carn són coneguts en el registre fòssil).

·         Els carnasials són aplanats.

Addicionalment, els membres d'aquesta família tenen una postprotocrista del segon molar superior (M2) orientada posteriorment, segons molars inferiors (m2) allargats, i una reducció dels premolars.

Els óssos moderns inclouen vuit espècies en tres subfamílies: Ailuropodinae (monotípica amb l'ós panda), Tremarctinae (monotípica amb l'ós d'antifaç), i Ursinae (que conté sis espècies dividides en un o tres gèneres, depenent de l'autoritat científica).

L'ós era un animal sagrat al nord d'Europa, on era el rei del bosc. Se'l representa en els mites i llegendes com l'animal més antropomòrfic, fins i tot hi arriba a tenir relacions amb dones humanes (fet pel qual l'església cristiana el va degradant com a associat al dimoni a partir de l'any 1000). El nom propi Úrsula deriva directament de l'ós.

La seva imatge és habitual en heràldica i representa els països de Finlàndia i Rússia. Així mateix és un emblema de la Comunitat de Madrid.

Els óssos són els peluixos més comuns pels nens, van començar a popularitzar-se a Alemanya i els Estats Units (on a partir de la joguina de Theodore Roosevelt s'anomenen Teddy Bears). Per això apareixen a moltes sèries de dibuixos animats (Winnie the Pooh, Jackie i Nuca, Yogui del parc Jellystone) i contes populars, com el de Rínxols d'Or.”

A l’exposició es conten històries sobre diferents óssos, com ara l’ós bru (https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93s_bru ). Sobre aquest, s’explica que “L'ós bru (Ursus arctos) o óssa (al Pallars) és una espècie de mamífer que pertany a la família dels úrsids pròpia d'Euràsia i de Nord-amèrica. És un habitant característic dels boscos madurs d'Europa, de l'Àsia temperada i de Nord-amèrica. En aquest vast territori apareix sota cert nombre de subespècies, que es diferencien unes de les altres per la coloració i la grandària, fins al punt que antigament se'ls considerava com a espècies autònomes. Es poden citar, per exemple, els grans grizzlys (Ursus arctos horribilis) i el Kodiak (Ursus arctos middendorffi), aquest últim és la raça més gran.

La seva longevitat és de 25 - 30 anys (màxims coneguts de 34 anys en estat silvestre i 47 en captivitat). Té una longitud corporal que varia d'1,50 a 2,95 m, depenent de la subespècie, i una alçada a la creu de fins a 1,30 m. El seu pes també varia, des dels 100 kg fins als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre. Pot variar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diferents tonalitats de grisos. Les cries solen presentar un collar blanquinós més o menys ampli al voltant del coll, marca que habitualment desapareix a partir de la primera muda a l'any d'edat, però pot quedar alguna resta en els adults. El pelatge es renova un cop l'any, a l'època estival. La visió no la té molt desenvolupada; comparada amb altres sentits, encara que sí que pot veure en color durant la nit. A llarga distància reconeixen formes però no detalls, i detecten molt millor animals o objectes en moviment que immòbils. (Continuarà)

(La fotografia és de la zona de les cascades de KuangSi)