Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (V)

Ja des d'un bon inici, tant Eisenhower com Montgomery opinaven que el pla d'assalt original del COSSAC era massa feble sobre un front massa estret. Per tant, s'afegiren dues divisions d'infanteria i una aerotransportada a les 5 que figuraven al pla original, i el front s'ampliava de 56 a 80 km. Però aquesta ampliació comportà un nou problema: no hi havia prou llanxes de desembarcament (se'n requerien unes 4.500 llanxes). Eisenhower amplià la seva armada a expenses de la campanya d'Itàlia del general Alexander i retardà la data d'invasió fins al juny per beneficiar-se de la producció de transports de desembarcament un mes més.

La meteorologia

Tota l'operació descansava sobre un element totalment imprevisible: el temps. Només uns quants dies de cada mes eren aptes pel llançament de la invasió, i això era perquè es requeria lluna plena i unes marees apropiades: la lluna per poder il·luminar les marques de navegació per a les tripulacions dels avions i planadors i la segona per tenir una baixamar que ajudés a una navegació segura sobre els obstacles defensius disposats pels alemanys a les platges; a més, els desembarcaments que tindrien lloc durant el dia també requerien una marea baixa que havia de ser abans que es fes fosc. El Comandant Suprem Aliat, General Eisenhower, havia triat el 5 de juny com la data per l'assalt. La major part del maig havia gaudit d'un bon temps, però aquest es deteriorà a inicis de juny: el 4 de juny, les condicions eren impossibles per llançar l'assalt, amb uns vents de 50 km per hora i unes onades de més de 2 metres que impossibilitaven llançar cap mena d'assalt contra la costa, així com núvols baixos que amagaven els objectius als avions. Els combois de tropes van haver de quedar-se a la costa sud d'Anglaterra per passar la nit.

En aquelles condicions semblava totalment possible que tot hagués de ser cancel·lat i que les tropes haguessin de tornar als seus campaments, perquè si el temps no millorava, no es tornaria a donar la conjunció dels factor fins al juliol. A més s'havien de tenir presents moltes altres consideracions: tot el mecanisme de l'operació requeria llargues hores de llum de dia i bona visibilitat per identificar les platges, perquè les forces navals i aèries localitzessin els seus objectius, i per reduir el perill de col·lisió quan prop de 5.000 vaixells comencessin a maniobrar gairebé un de costat amb l'altre a la badia del Sena. A més, es necessitava que el mar estigués tranquil, doncs un mar agitat faria marejar a les tropes, inutilitzant-les abans que posessin els peus a terra. A més, es requeria un vent baix que bufés cap a terra, perquè s'esvaís el fum dels bombardeigs sobre la platja. I finalment, es requerien 3 dies més de bon temps per permetre una ràpida organització d'homes i subministraments.  Tot i que el retard de l'operació podia comportar un nou problema, perquè semblava impossible que més de 200.000 homes poguessin restar tancats en vaixells, zones d'embarcament i aeròdroms sense que es filtrés el secret; o que els avions de reconeixement de la Luftwaffe localitzessin la flota.

Cap a les 9 de la nit del 5 de juny se celebrà una reunió vital entre Eisenhower, els caps superiors del SHAEF i els seus caps d'estat major. El cap de meteorologia d'Eisenhower, el Capità de Grup J.M. Stagg informà que hi hauria una breu treva en el temps pel dia 6. El General Montgomery i el cap d'Estat Major d'Eisenhower, General Smith, volien procedir amb la invasió, mentre que els Mariscals en Cap de l'Aire Tedder i Leigh-Mallory es mostraven reticents i, en darrer lloc, l'Almirall Ramsay creia que les condicions podrien ser les favorables. Finalment, Eisenhower ordenà que procedís la invasió.

«	Estic completament segur que hem de donar l'ordre... No m'agrada, però és així... No crec que es pugui fer cap altra cosa.	»
— General Eisenhower

Pel seu costat, el Primer Ministre Churchill, que havia treballat amb la seva energia habitual per l'Operació Overlord, i que fins i tot havia intentat anar ell mateix en un cuirassat de la Royal Navy per presenciar les operacions, li digué a la seva dona: T'adones que quan demà t'aixequis del llit potser hauran mort 20.000 homes? (continuarà)

(La fotografia correspon al capvespre a Carcassona)