Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (VIII)

En el cens de Floridablanca, del 1787, Isona ja consta amb 844 habitants. Es tracta d'un cens molt detallat, les dades desglossades del qual es poden trobar en el ja esmentat llibre de Josep Bertran. Malauradament el qüestionari de 1790 de Francisco de Zamora, en el cas d'Isona, s'ha perdut. És una llàstima, ja que és un cens molt detallat, que descriu no només els habitants i l'estat de les cases, sinó també els conreus, els hàbits alimentaris, les malalties, etcètera.

Els darrers anys del segle XVIII van representar una altra batzegada per a Isona i la seva comarca: la Guerra Gran obligà a la mobilització dels joves i a l'organització de grups de miquelets. Cada poble dels dos Pallars es va veure obligat a fer la seva aportació organitzant un contingent armat, depenent del nombre dels seus habitants. El fet que la guerra fos amb els revolucionaris francesos, i que els Pirineus fossin la frontera on es lliurà la major part dels combats va provocar que aquesta guerra fos directament viscuda, i patida, per aquestes contrades.

Pel que fa al govern municipal, com a la major part dels llocs, a Isona els càrrecs eren ocupats per les famílies més preeminents: cavallers, pagesos grassos i artesans o menestrals. Hi va haver alguns conflictes jurisdiccionals, ja que el senyoriu d'Isona continuava corresponent al Capítol de canonges de la Seu d'Urgell i, en més d'un cas, aquest capítol imposava el nom del batlle, cosa que comportava immediatament l'acció del Corregidor de Talarn, amb multes i embargaments i litigis davant de la Reial Audiència de Barcelona.

En l'apartat de vies de comunicació, s'accedia a Isona des d'Artesa de Segre per Comiols i Benavent de la Conca, amb una variant cap a Sant Salvador de Toló. Per la venda de la Font de Balac i l'estret del Grau de Moles s'accedia a Biscarri i d'aquí cap a Isona. Aquest camí ral era de 30 pams d'amplada. Un altre camí ral, vell i en més mal estat, comunicava amb la Seu d'Urgell per Bóixols i Coll de Nargó.

Fins a l'abolició dels senyorius, el 1831, Isona pertanyé al Capítol de canonges de La Seu d'Urgell. Durant el segle XIX Isona experimenta un creixement notable, continuïtat del que ja estava vivint des del XVIII. El 1830 té 880 habitants, que passen a 717 el 1842 (hi havia hagut la passa del còlera per la comarca), 1.186 el 1860, 1.294 el 1877 i 1.038 el 1887 (s'havia donat una altra epidèmia del còlera).

La Guerra del Francès afectà Isona de la mateixa manera que a la majoria de poblacions catalanes, però sobretot visqueren el pas dels exèrcits en campanya, sobretot els francesos. No hi ha gaires notícies de destruccions de viles, llevat d'Isona, en què es devia produir un incendi de la casa del comú, ja que a l'hora d'haver de pagar el cadastre, acabada la guerra, l'ajuntament local diu que no sap què ha de pagar, per haver-se perdut molts documents en les diverses invasions de tropes franceses a la vila. Un descendent d'isonencs però nascut a l'Aragó, Joaquim Albert de Moner i Bardaxí, participà de forma destacada a la guerra i després fou batlle del Corregiment de Talarn. A aquest personatge es deuen moltes notícies sobre la Isona antiga i medieval.

La Guerra dels Malcontents afectà Isona. Com bona part de la Catalunya interior proliferaren els partidaris dels absolutistes i la Conca Dellà no en fou una excepció. El 1827arribaren partides de rebels procedents de la Noguera, per Comiols. El capità de voluntaris reialistes, liberals, de la guarnició d'Isona, Pau Pié, els acollí sense manies, els va permetre de reunir-se amb rebels de la Conca, i els va afavorir la fugida.

La Primera guerra carlina vingué just a continuació. Isona, com tot el Pallars Jussà, quedà en mans dels liberals isabelins, mentre que el Pallars Sobirà i bona part de l'Alt Urgell quedaven en poder dels carlins. El 1836 el carlí Benet Tristany ocupà Bóixols i bona part de la muntanya dels entorns d'Isona. Vora Isona es produí un episodi que no arribà a ser un combat obert perquè els carlins s'adonaren del parany que els preparaven els liberals, i van fugir abandonant armes i motlles per a fer canons. El mateix any, al cap de sis mesos, les forces carlines passaren per Isona, però sense provocar-hi greus conseqüències.

A la Segona guerra carlina també hi hagué alguns fets prop d'Isona: el 1841 un escamot de 28 carlins sorprengueren un tinent i sis milicians de la guarnició d'Isona, però la ràpida mobilització del sometent isonenc no només salvà els liberals sorpresos, sinó que capturà cinc carlins. Isona, tot i que estava en mans dels isabelins, tenia partidaris dels carlins entre els seus fills: el capitost carlí Isidre Bartra era fill de la vila, i el 1843 caigué presoner en una emboscada a prop d'Isona. (continuarà)

(La fotografia correspon, també, a un dels plafons informatius del museu d'Isona)