Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (I)

Mandregem. Però quan obro el mòbil, rebo la notícia que ha mort Fidel Castro. Em desvetllo de cop i passo una estona en els món virtual. Quan ens llevem, tot comentant el que ha passat, en un dia trist, rúfol i gris, anem a fer un cafè al mateix poble. A fora plovisqueja i ens hi estem una estona, per esperar que passi el mal temps i no faci tant de fred. Quan sortim, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Isona (http://www.isona.cat/ ). Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Isona_i_Conca_Dell%C3%A0 ): “Isona i Conca Dellà és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a Isona. Tal com és ara, és fruit de l'agrupació per decret del 12 de setembre del 1970, dels antics municipis de Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella, que així ho acordaren aquell mateix any. En un primer moment, el nom aprovat per al nou municipi fou, simplement Conca d'Allà, però fou immediatament corregit per Isona i Conca d'Allà, que després passà a Isona i Conca Dellà, que és la forma més correcta. Està situat a l'extrem de llevant de la comarca. A causa de l'extensió i complexitat d'aquest municipi, és l'únic de la comarca que no formava agrupació municipal amb cap altre.

El nom del municipi ha estat controvertit més d'una vegada. No és que sigui un topònim erroni o incorrecte, però sí que podem afirmar que el nom no s'ajusta del tot al territori.

El 1970, en crear-se el nou municipi d'Isona i Conca Dellà per l'agrupació de tots els termes esmentats més amunt a l'entorn de la vila d'Isona, fou imposada la presència del nom d'Isona, tot i que es proposava també el nom de Conca Dellà, sense esmentar la vila que hi fa de capital.

D'altra banda, no tota la Conca Dellà hi és, car Abella de la Conca va rebutjar d'integrar-s'hi, principalment per mantenir la gestió dels importants boscos comunals del seu terme. Gavet de la Conca i, almenys en part, Llimianatambé pertanyen geogràficament a la Conca Dellà. I, alhora, no tot el terme sencer pertany a la Conca Dellà: l'antic municipi d'Orcau aportà a aquest terme un territori que geogràficament és a la Conca de Tremp. La meitat nord del vell terme d'Orcau inclou tres pobles, Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell que estan situats a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, actualment del Pantà de Sant Antoni, i, per tant, a la Conca Deçà.

Isona prové de la llatinització (Aeso) d'un nom, propi o comú, probablement preromà, iberobasc. Surt documentat ja al segle X, amb la mateixa forma actual.

La segona part del topònim -Conca Dellà- és la denominació popular de la Conca d'Isona. Prové de l'adverbi de lloc del català antic, actualment en desús, dellà, que vol dir de la part d'allà. En contraposició, trobaríem deçà, que significa de la part d'aquí. La Conca Deçà és, pròpiament, la Conca de Tremp, a l'entorn del cap de comarca.

El terme municipal d'Isona i Conca Dellà ocupa un extens territori, molt diversificat. Consulteu cadascun dels seus antics termes per a una descripció detallada. A grans trets, aquest municipi ocupa la major part de la meitat septentrionsal de la Conca Dellà; només en quedarien exclosos els termes d'Abella de la Conca i de Gavet de la Conca.

Cal tenir en compte que el terme d'Isona i Conca Dellà té al sud, una mica separat, l'enclavament de Montadó, que està situat entre Artesa de Segre, a llevant, Vilanova de Meià, a ponent, tots dos de la Noguera, i Gavet de la Conca, del Pallars Jussà.

Es tracta, bàsicament, de tot el territori inclòs entre la riba dreta del riu de Gavet, o de Conques, i el terme d'Abella de la Conca, a llevant, i la serra de Sant Corneli, que tanca aquesta conca pel nord, a ponent.

Només l'antic terme de Conques travessa a la riba esquerra del riu esmentat.

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca, el terme municipal d'Isona i Conca Dellà havia de sofrir una profunda remodelació. D'una banda, la vall de Montesquiu, amb els pobles de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell eren extrets d'Isona i Conca Dellà i, per tant, separats de l'antic terme d'Orcau, per ser afegits al terme municipal de Tremp. De l'altra, Abella de la Conca perdia la seva independència municipal i era agregat al municipi remodelat amb capital a la vila d'Isona. En tercer lloc, els Obacs de Llimiana havien de deixar de pertànyer a Llimiana i eren integrats en aquest municipi. En quart, tot l'antic terme municipal de Sant Salvador de Toló, així com la meitat nord de l'antic terme d'Aransís, on hi ha el poble d'aquest mateix nom eren despresos de Gavet de la Conca, terme que desapareixia, i annexats a Isona. Finalment, el municipì d'Isona i Conca Dellà passava a denominar-se Isona i Conca d'Orcau. (continuarà)

(La fotografia és de la rèplica del dinosaure oriünd de les terres del Pallars Jussà)