Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 3, d’Orio a Lekeitio per la costa basca (30 d’octubre de 2016) (IV)
La
paraula xacolí o txakolin(a) en basc (pronunciat [tʃakoˈliɲa]) és d'origen basc però l'única part evident és el seu sufix. Així, els productes i, més freqüentment, els
liquid com per exemple ozpin que significa «vinagre» tenen un afix " in " que s'hi afegeix. L'arrel de la
paraula continua sent tanmateix enigmàtica quant al seu origen etimològic
segons Resurrección María Azkue.
En
espanyol, s’anomena chacolí però es troba sovint basquitzat al
País Basc i en la seva comercialització. S'escriu més aviat El
xacolí de Bizkaia que El
chacolí de Vizcaya o El xacolí de Getaria.
La muntanya ocupa més de la meitat del país
amb la Serralada Cantàbrica que es perllonga cap a Bilbao. És formada d'una successió de serres: la serra d'Aralar, la serra d'Urbasa i la serra d'Andia.
Les formacions geològiques són molt heterogènies. Es troba gres calcari, margues blaves a la costa basca, o flysh a la Badia de Loya o a Zumaia.
El
clima del País Basc és variat i fortament és influenciat per l'oceà Atlàntic. El litoral es beneficia de la influència del Corrent
del Golf, que dóna un clima temperat i temperatures dolces.
La temperatura anual mitjana és de 13 °C. Els vents dominants són
orientats d'oest a est i porten precipitacions regulars a l'hivern. Al sud,
vents del sud anomenats localment haize hegoa permeten rescalfar tot el país. Els
estius continuen sent dolços gràcies a l'oceà. Les pluges són bastant abundants
i cauen molt ràpidament en forma de tempestes la qual cosa dóna una vegetació
rica i verda fins i tot a l'estiu. Cap al sud del País Basc, el clima es fa més
aviat mediterrani fins i tot gairebé continental amb hiverns secs i freds i una
vegetació més desèrtica.
Els
xacolís, en la seva gran majoria, provenen de vinyes properes al Golf de Gasconya. Aquestes zones tenen una forta pluviositat (entre
1.000 mm i 1.600 mm de precipitacions anuals de mitjana) i temperatures
mitjanes entre 7,5 °C i 18,7 °C però, de vegades, les vinyes poden
patir gelades.
Ceps dominants
-
Xacolí de Getaria : Hondarribi zuri (Courbu), Hondarribi Zuri Zerratia (Petit Courbu),
Izkiriota (Gros Manseng), Riesling i Chardonnay; pel rosat i el negre, el Hondarribi beltza
-
Xacolí de Biscaia : Hondarribi Beltza, Ondarrabi Zuri Zerratia (Petit Courbu), Mune Mahatsa (Folle Blanche), Izkiriota(Gros Manseng), Izkiriota Ttippia (Petit Manseng), Sauvignon
blanc, Riesling, Chardonnay i Hondarribi Zuri
-
Xacolí d'Àlaba : Hondarribi Zuria (« Blanc Hondarribi ») i altres raims
també són autoritzats : Bordeleza Zuria (Folle Blanche), Izkiriota
Ttipia (Petit Manseng), Izkiriota (Gros Manseng) i Courbu
Mètodes culturals
Les vinyes es planten a 1, 10 m d'alçària i en talla llarga. Fa
encara alguns decennis, la seva alçada atenyia entre 1, 50 i 2 metres en el conjunt
del País
Basc.
Vinificació i cria
El xacolí tradicionalment era criat en grans i molt velles tones
de roure, però la majoria del xacolí produït avui és fermentat en cups d’acer
inoxidable.
Terrer i vins
Hi ha tres xacolís certificats. Aquest vi posseeix així tres
denominacions controlades:
·
D.O. Getariako Txakolína, produïts al voltant de la
ciutat de Getaria a Guipúscoa (DO des de 1989).
·
D.O. Bizkaiako Txakolína, produït al llarg de la
costa de Biscaia (DO des de 1994)
·
D.O. Arabako Txakolína, produït a la província d'Àlaba, al
voltant de la ciutat d'Amurrio (DO des de 2001) (continuarà)
(La imatge és del port d'Ondarroa)
Comentaris