Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 2, passeig per Iruña i ruta cap a Orio (29 d’octubre de 2016) (i XV)

Un altre tipus de topònims bascs molt estesos són els que comencen per Cha- seguit d'un patronímic. Això es deu a l'ampli ús que va tenir a l'Edat Mitjana l'apel·latiu basc echa(en basc actual, aita, pare) com a títol honorífic. Entre aquests topònims hi ha per exemple Chamartín (a Madrid i a Àvila), Chaherrero (Àvila), Chagarcía (província de Salamanca), Muñochas (Àvila) o Chavela (Madrid).

A més dels cognoms fàcilment recognoscibles com a bascs i que es troben amb normalitat com a cognoms ja castellans (per exemple Mendizábal) són nombrosos també els cognoms bascs incorporats a l'onomàstica castellana.

La més reeixida aportació del basc a l'antroponímia mundial és el nom de Xabier, en català Xavier. Prové del poble de Xabier (Navarra) i va popularitzar-se perquè va néixer en aquest poble Francesc Xavier. Xabier també és un topònim que és una de les diverses variants d'Etxeberri (casa nova).

D'altra banda, el cognom d'origen basc més estès és el de Garcia (amb les seves formes antigues Garsea o Garzea), que prové de gaztea (jove) o de hartz (ós). Al començament s'utilitzava com a nom (Garcia o Garcés), però, amb el pas del temps, en prohibir-se l'ús de noms no cristians, va fer-se servir com a cognom.

D'altres cognoms coneguts d'origen basc en castellà són Mendoza (de Mendi-hotz, mont fred), Aznar (forma antiga d'Azenari, d'azeari, guineu), Bolívar (de bolu-ibar), Cortázar (de korta-zahar, estable vell), Ochoa (d'otso-a, el llop), Barrios (a partir de Barrioz, nou casal format per la unió matrimonial) i Ortiz, adaptació basca de Fortuno.”

Després de la passejada pel poble, decidim tornar a l’hostal, ja que estem cansats. Dins de l’habitació, ben resguardats de la brisa marina que s’emmana a fora, sopem formatge que hem comprat, un xacolí i també ratafia... i poca cosa més que reposar tranquil·lament...

(La imatge correspon a Lekeitio enmig de la boira)