Sentir-se com a casa

Una de les coses que m'agraden de la societat americana, o almenys de la zona a on estic jo i a on he  fet més coneixences (d'altres coses d'aquesta societat que m'acull temporalment no m'agraden gens...), és la bonhomia de la gent. Fa unes setmanes una companya de feina ens va convidar a sopar a casa seva, de manera que a part de compartir una estona amb ella i el seu marit, també coneixia els seus fills i d'altres amics. I la veritat és que va ser una vetllada ben agradable, amb grans somriures, compartint anècdotes i un bon menjar. La sorpresa va ser quan resulta que també era l'aniversari de la meva amiga. Fou un gran colofó per una bona tarda-vespre plena de neu (aquí sopen a les 5 de la tarda!), amb un pastís deliciós, però per sobre de tot, fou un dia per redescobrir que en el món hi ha molta gent amb qui compartir estones i experiències. Em vaig sentir com a casa, amb l'escalf d'un bon grup de gent! Una petita experiència més en aquesta etapa americana!